Per què sis sindicalistes de Gijón poden entrar a la presó

BarcelonaEn els últims set anys, els sis protagonistes d'aquest cas –cinc dones i un home– han passat per tots els canvis vitals que s'esperen d'una persona jove que abandona la vintena i entra de ple en la trentena. Han començat estudis, els han reprès, han deixat enrere la precarietat laboral, han tingut fills, els han criat... Tots s'han fet grans, però, amb "una espasa de Dàmocles" al damunt: la condemna que el Tribunal Suprem va ratificar a finals de juny i que implica una pena de presó de tres anys i sis mesos per a aquest grup de sindicalistes per un delicte continuat de coaccions greus i un altre contra l'administració de justícia.

El cas de Las seis de La Suiza va començar el 2016 a Gijón en una pastisseria on, al costat de la porta d'entrada, hi havia una placa daurada fent lluir el nom del propietari, José Álvarez. Aleshores el negoci tenia una treballadora que estava embarassada de risc. Durant una jornada laboral, l'empleada va patir pèrdues i va trucar a la seva parella perquè la portés a l'hospital. Ell hi va arribar força nerviós, enfadat amb el pastisser perquè no l'havia deixada marxar abans de la feina, i va donar un cop de puny a un armari congelador del local. L'incident va provocar que Álvarez presentés una denúncia per danys i amenaces contra la parella de la seva treballadora, que va agafar la baixa laboral per risc d'avortament.

Com recorden a l'ARA fonts de l'entorn de Las seis de La Suiza, aleshores la treballadora es va dirigir al sindicat CNT per denunciar aquella situació i el que considerava altres incompliments en les condicions laborals, com ara l'excés d'hores extres, que, asseguren, posaven en risc el seu embaràs. En aquell moment encara no constava cap denúncia judicial per part seva, tot i que finalment sí que en va posar i no va prosperar. Com és habitual en altres conflictes laborals, l'organització va demanar una reunió amb l'empresa a través d'un burofax per buscar una solució. Segons s'enumera en els fets provats a la sentència del Suprem, el propietari de la pastisseria els va dir que només contestaria a les reclamacions a través del seu advocat. Llavors, la CNT de Gijón va posar en marxa una campanya de piquets informatius per protestar a les portes del negoci. També es va publicar un vídeo a les xarxes socials del sindicat en què es denunciava la situació.

Finalment, Álvarez –acompanyat del seu fill i el seu advocat– va accedir a reunir-se amb dos membres de la CNT en representació de la treballadora, que va decidir mantenir-se al marge i tampoc va participar en cap de les concentracions. En aquesta trobada, els sindicalistes van demanar que es compensés econòmicament l'empleada, que no volia tornar al seu lloc de treball un cop acabada la baixa de maternitat. També van fer una altra proposta: van plantejar que es retirés la denúncia contra la seva parella per l'incident del cop de puny, per facilitar la mediació. El propietari de la pastisseria i el seu lletrat s'hi van negar. Encara que les fonts properes als condemnats consultades asseguren que aquesta condició no es va tornar a mencionar més, ha estat crucial per a la sentència, ja que es vincula aquesta petició a les coaccions. "Potser les sindicalistes no n'eren conscients, però el delicte contra l'administració de justícia és especialment greu", comenta el catedràtic de dret penal de la Universitat Abat Oliba CEU Carlos Pérez del Valle, que considera que és la coacció per retirar la demanda el que justifica que no es vulneri la llibertat sindical.

Les protestes contra La Suiza van continuar. En cinc mesos es van organitzar una quinzena de manifestacions sense incidents, fins que finalment La Suiza va tancar. "No es pot permetre aquest assetjament permanent en una ciutat com Gijón. No m'agrada que ningú entri a la presó, però hi va haver coaccions greus continuades. Qualsevol que llegeixi la sentència pot veure que no té res a veure amb el sindicalisme", diu Javier Gómez Bermúdez, l'advocat de la família i expresident de la Sala Penal de l'Audiència Nacional encarregat de jutjar els atemptats de l'11-M. El lletrat assegura que Álvarez es va veure obligat a subhastar casa seva i marxar de Gijón. Fonts dels condemnats insisteixen que el negoci ja feia un any que estava en venda, com reconeix la sentència.

El cas es va endurir amb una trentena de denúncies contra la mateixa treballadora i els sindicalistes que havien participat en la campanya. Una d'aquestes querelles va prosperar i va acabar amb la condemna dictada pel titular del jutjat penal número 1 de Gijón: Lino Rubio Mayo és el mateix magistrat que va enviar 20 dies a presó els sindicalistes Cándido i Morala, que van inspirar la pel·lícula Los lunes al sol, per haver trencat una càmera de trànsit en una protesta a la drassana de la ciutat asturiana. El cas ha despertat la solidaritat d'altres sindicats, des de CCOO i la UGT fins a la CGT, i de representants de partits polítics com Sumar, Podem o Esquerra Unida.

Ara el Suprem ha ratificat aquella sentència, que va avalar l'Audiència Provincial de Gijón: pena de presó de tres anys i sis mesos per a la treballadora i cinc sindicalistes de la CNT per un delicte continuat de coaccions greus i contra l'administració de justícia, sumada a una indemnització d'uns 150.000 euros a Álvarez i la seva família pels danys morals i materials. També condemna la CNT com a responsable civil subsidiària.

Les conseqüències del cas

"Aquesta sentència ens pot esquitxar a totes", reivindica la secretària general de la CNT Erika Conrado. La sindicalista confia en la via del Tribunal Constitucional i en la possibilitat que els acusats encara puguin evitar entrar a la presó, però avisa que aquesta decisió judicial pot afectar altres organitzacions sindicals i moviments socials que protesten arreu de l'Estat. "Això marca un precedent", afegeix. Per a l'advocat laboralista del Col·lectiu Ronda Natxo Parra, la sentència és "dramàtica" perquè vehicula des de l'àmbit penal "una qüestió estrictament laboral". "Ningú es planteja que tingui rellevància penal que una empresa deixi de pagar als seus treballadors, i això també és una mesura de coacció", remarca. Pérez del Valle no hi coincideix i insisteix que els fets provats no tenen relació amb un problema sindical. "La causa no és laboral, sinó la pressió perquè el propietari retirés una denúncia", afirma.

Els sis condemnats asseguren en un escrit col·lectiu enviat a l'ARA que esgotaran totes les vies judicials "no només per evitar l'entrada a presó, sinó per revocar una sentència que atempta contra els drets civils i les llibertats més bàsiques". “Això no és nou, vivim des de fa temps una constant repressió de la mobilització social, o retorçant les lleis que ens emparen o a través de l'ús de la llei mordassa, que ja hauria d'haver estat derogada", va denunciar dissabte la responsable de Participació Institucional de CCOO, Carmen Vidal, durant una roda de premsa conjunta en què una quinzena de sindicats van anunciar mobilitzacions contra la sentència del Suprem.