Les pensions mínimes augmentaran un 22% en quatre anys

MadridLa foto de l'acord per a la segona part de la reforma del sistema de pensions inclourà els sindicats majoritaris, CCOO i la UGT. Els dos agents socials han ratificat aquest dimecres la reforma del govern espanyol dissenyada pel ministeri de la Seguretat Social sota la batuta del ministre José Luis Escrivá (PSOE). "És un acord amb una rellevància històrica", ha defensat el secretari general de la UGT, Pepe Álvarez. El líder de CCOO, Unai Sordo, ha apuntat que es tracta d'una reforma que aporta "ingressos que garanteixen la viabilitat [del sistema de les pensions] per als pròxims 25 anys".

Una de les claus de volta de la reforma és el reforç dels ingressos a la Seguretat Social a través de les cotitzacions socials i, en particular, de les cotitzacions dels salaris més alts. Un canvi de paradigma, ja que les últimes reformes de les pensions, en particular la del Partit Popular de l'any 2013, es basaven en una reducció de la despesa.

"La reforma pot ser un referent internacional de com cal abordar els problemes intergeneracionals d'una manera molt diferent", ha defensat aquest dimecres el ministre de la Seguretat Social, José Luis Escrivá, mentre recordava que la reforma té l'aval de la Comissió Europea. L'executiu té previst aprovar la reforma en un consell de ministres extraordinari aquest dijous i Escrivá ha obert la porta a tramitar-la com a projecte de llei al Congrés de Diputats. Això vol dir que els partits podrien presentar-hi esmenes.

Els empresaris, però, no sortiran a la foto. La patronal CEOE va rebutjar des d'un principi la reforma. "Quan no és no, no és no. Quan creus que una proposta no és bona per al país, la nostra obligació és dir que no", ha afirmat el president de la CEOE, Antonio Garamendi, aquest dimecres.

CCOO i la UGT havien condicionat el seu vistiplau a canvis vinculats amb la concreció de l'anomenada "quota de solidaritat", que ha de servir per reforçar els ingressos. També al reforç i la concreció de les mesures per acabar amb la bretxa de gènere de les pensions, així com de les mesures per millorar les pensions mínimes, contributives i no contributives.

Reforç de les pensions mínimes

Pel que fa a les pensions mínimes contributives i no contributives, govern i sindicats han reforçat el seu augment i a quin tipus de pensions afecten. Aquestes pensions augmentaran –com està fixat per llei– amb la inflació anual, però de cara al 2027 hauran d'assolir una quantia mínima.

D'una banda, les pensions contributives mínimes han de créixer fins a arribar al 60% de la renda mitjana d'una família de dos adults. Malgrat que aquest dimecres a la tarda encara s'estava llimant el document final, amb els canvis introduïts una pensió mínima contributiva per jubilació augmentarà un 22% en quatre anys, fins als 16.500 euros anuals bruts en 14 pagues, a partir de l'any 2027.

Les pensions contributives són les de jubilació, viudetat, orfandat, incapacitat permanent o en favor de familiars. Fonts sindicals indiquen que aquesta revalorització podria no augmentar en totes aquestes pensions, sinó que algunes, com les pensions mínimes per orfandat, en podrien quedar fora.

Per posar un exemple pràctic, aquest 2023 un pensionista de més de 65 anys amb cònjuge a càrrec té dret a una pensió mínima per jubilació de 13.526 euros anuals en 14 pagues (966,2 euros mensuals). El 2027, la seva pensió incrementaria fins als 16.500 euros anuals (1.178 euros mensuals), és a dir, un 22%. Aquest, però, és el càlcul "estimat més probable", ha matisat Escrivá. Cal tenir en compte que la renda mitjana que s'utilitzarà de referència canvia cada any i va en augment (el 2021 se situava en els 15.892 euros l'any).

El matís que també cal acabar de concretar és si d'ara i fins al 2027, per assolir aquest "llindar mínim" caldrà incrementar les pensions mínimes contributives més enllà de la inflació i afegir-hi, per exemple, un petit percentatge addicional.

Pel que fa a les pensions mínimes no contributives, el 2027 no podran quedar per sota del 75% del llindar de pobresa calculat per a una família unipersonal, una referència que també calcula l'INE i que aquest 2021 se situava en els 9.535 euros anuals.

Actualment, del total de pensionistes (9.067.267 a tot l'Estat que reben algun tipus de pensió: jubilació, viudetat, etc.), un 52% (4.701.340 persones) cobren per sota del salari mínim interprofessional actual (1.080 euros al mes).

Més ingressos

Per pagar aquesta i altres millores en les prestacions, el govern espanyol ha buscat reforçar els ingressos. Per exemple, a partir del 2025, i de forma permanent, es posarà en marxa la "quota de solidaritat". És una quota que s'aplicarà a la part dels salaris que ara no cotitzen, és a dir, que només afectarà els sous més alts, que tenen una part que no cotitza a la Seguretat Social.

A partir del 2025 s'aplicarà una quota d'un 1% que arribarà a un màxim del 6% l'any 2045 (augmentarà 0,25 punts percentuals cada any). El pes de la quota recaurà principalment sobre l'empresa (un 5% l'empresa i un 1% l'empleat). La novetat, després de la negociació amb els sindicats, és que s'ha retirat la possibilitat de limitar aquesta quota a través dels pressupostos generals de l'Estat.

Fins ara, si un treballador tenia un sou de 6.300 euros mensuals, només es calculava el que havia de cotitzar sobre els primers 4.495 euros (base màxima de cotització l'any 2023). La resta de la remuneració, fins als 6.300 euros, quedava exempta. Un dels canvis passa per treure aquest límit. Cal recordar que, de la mateixa manera que hi ha una base màxima de cotització, també hi ha una pensió màxima (3.058 euros al mes l'any 2023), que amb la reforma també pujarà progressivament.

Comissió del Pacte de Toledo

Després de l'acord i la ratificació amb els sindicats, ha estat el torn dels partits polítics. Aquest dimecres a la tarda s'ha convocat la comissió del Pacte de Toledo al Congrés de Diputats. Aquesta comissió és l'encarregada de controlar i supervisar els canvis al sistema de pensions i ja deixarà veure quina és la posició dels diferents partits polítics.

Escrivá ha rebut el rebuig del Partit Popular, que ha titllat la reforma de "pegat", però també de partits com Vox o Ciutadans. De fet, tots ells han recriminat al ministre que hagi explicat la reforma "abans" a la premsa que als partits.

Els socis habituals del govern espanyol, ERC i EH Bildu, s'han mostrat força satisfets amb la proposta. "M'agrada com sona la música", ha dit el diputat d'ERC Jordi Salvador. En el cas d'EH Bildu s'ha demanat reforçar encara més les prestacions mínimes, i també ho ha demanat el BNG. Al seu torn, el PDECat no s'ha mostrat del tot contrari a la reforma, però ha demanat "replantejar" la quota de solidaritat.

Un dels elements que Escrivá ha desgranat és com s'aconsegueix equilibrar el pressupost del sistema de la Seguretat Social amb aquesta reforma. És a dir, equilibrar la despesa i els ingressos. Assumint que els pròxims anys la despesa del sistema creixerà (no només perquè hi haurà pensions més altes, sinó perquè es jubilarà la generació més nombrosa, la del baby boom), el ministeri ha de tenir assegurats els ingressos per poder-la cobrir.

Des del govern espanyol defensen que els números surten, però algunes institucions com Fedea i BBVA Research ho posen en dubte. Escrivá, de fet, s'ha referit a les primeres estimacions de centres com BBVA Research i les ha criticat amb duresa: "El servei d'estudis del BBVA no s'ha dirigit a aquest ministeri per conèixer-ne els detalls. Són càlculs oportunistes que surten de l'ordinador personal d'una casa. No és seriós", ha dit.

Un dels elements que a priori podien obrir la porta a mantenir la despesa era l'ampliació del còmput d'anys per calcular la pensió. Finalment, s'ha optat per mantenir un model dual fins al 2040 i hi haurà dues opcions: es mantindrà el període de càlcul en 25 anys (l'actual) i, alhora, es podrà ampliar a 29 anys i escollir els 27 millors (una mesura que es desplegarà de forma progressiva). A partir del 2040 hi haurà quatre anys de transició i després caldrà mirar 29 anys i escollir els 27 millors. La mesura, però, també incrementarà la despesa.

De fet, la reforma incorpora un mecanisme automàtic per si d'aquí tres anys, quan es faci una avaluació de l'impacte de les mesures que han entrat en vigor, cal retocar alguna mesura per la part dels ingressos, com ara augmentar encara més les cotitzacions.