"M'han tallat el cap": sindicalistes catalans denuncien casos de persecució per part de l'empresa

Barcelona"En moltes negociacions de conveni era habitual que, quan començaven, s'acomiadaven alguns treballadors, sobretot dels mateixos comitès d'empresa. Després t'havies de passar la negociació amb la batalla més important centrada a aconseguir les seves readmissions i molts altres punts quedaven pel camí". Així explica un antic sindicalista català, després de molts anys jubilat de la feina i de la militància, les conseqüències que podies patir com a representant dels treballadors en una empresa industrial a finals dels anys 70 i principis dels 80, quan la llibertat sindical encara no estava regulada per llei. Això va canviar el 1985. Però malgrat que molts puguin pensar que aquestes pràctiques ja formen part d'un passat remot, el cert és que encara es produeixen casos en què membres de comitès d'empresa, delegats i afiliats denuncien les represàlies patides després d'haver-se sindicalitzat.

Fran Pizarro està a l'atur des del passat mes de març, quan la direcció de l'empresa química tarragonina Iqoxe –on es va produir l'explosió amb tres víctimes mortals el 2020– li va entregar la carta del seu acomiadament disciplinari. El motiu és la discussió entre ell mateix, de CCOO i president del comitè d'empresa, amb un representant d'un altre sindicat en què, segons un document al qual ha tingut accés l'ARA, se l'acusa d'haver insultat i increpat el company amb afirmacions com ara "Te la fotré" o "N'estic fart de tu". Per a Pizarro, però, no es tracta d'un acomiadament a l'ús per haver aixecat massa la veu o haver-se mostrat agressiu en una disputa entre sindicalistes, sinó d'una reacció "desproporcionada" contra qui aleshores era la cara més visible del comitè d'empresa a Iqoxe. "L'empresa ha anat directament a la sanció màxima i això té un rerefons més que evident. He sigut un delegat molt actiu dins el sector i m'han tallat el cap. És un avís a navegants", denuncia el sindicalista de CCOO. Segons la seva versió, la companyia ha engegat una "vendetta" en contra d'ell després de la vintena de denúncies a la Inspecció de Treball que ha interposat en els últims anys el comitè per alertar dels incompliments de l'empresa en àmbits com la seguretat i la prevenció de riscos.

Contactades per aquest diari, fonts d'Iqoxe asseguren que l'acomiadament "no té res a veure amb la llibertat sindical", sinó que l'empresa s'ha limitat a aplicar el conveni després de resoldre un expedient on s'acredita que Pizarro va insultar i amenaçar el seu company de comitè. "És una falta molt greu i suposa l'acomiadament. No pots emparar-te en això i convertir el cas en una persecució", afegeixen des de la companyia química.

L'acomiadament de Juan Ramiro de TMB es va acabar convertint en una sanció, però el seu protagonista també considera que mai s'hauria produït si ell no fos un sindicalista tan actiu dins l'empresa de transport públic metropolità. "Tota aquesta història l'he viscut entre la indignació, la sorpresa i l'absència de por", relata. Ramiro feia gairebé 20 anys que conduïa autobusos i era delegat de la CGT al comitè d'empresa, fins que el van fer fora de la companyia per pintar amb un esprai les càmeres de vigilància del vehicle que portava. "Mai m'hauria imaginat que la resposta seria la sanció més dura: l'acomiadament", lamenta, a més d'assegurar que els Mossos d'Esquadra van qualificar el delicte com a "lleu" i que el cost de la reparació era de 217 euros.

Davant la decisió fulminant de TMB, la secció de la CGT va activar totes les vies per aconseguir la seva readmissió; per exemple, protestant en actes de precampanya per a les municipals del PSC, ja que la presidenta de la companyia és la socialista Laia Bonet. Les pressions van fer efecte i finalment es va canviar l'acomiadament per una sanció de sis mesos sense feina i sou. Quan s'acabi aquest termini i pugui reincorporar-se a la feina, explica Ramiro, només li quedaran unes setmanes per prejubilar-se. Des de TMB opten per no comentar situacions laborals personals de la plantilla i asseguren que mantenen sempre "una actitud oberta al diàleg amb els sindicats".

Sancions i decisions "desproporcionades"

La setmana passada Seat va celebrar les seves eleccions sindicals, però el nom de l'Antonio González no va aparèixer a la llista de la CGT –la tercera força sindical a l'automobilística– perquè ja no forma part de la plantilla. El passat 16 de febrer se li va comunicar el seu acomiadament disciplinari per una "falta molt greu" després d'haver fet comentaris sobre l'empresa en un grup privat a Facebook on participen treballadors de la companyia. Concretament, González havia publicat unes fotografies d'un defecte a les portes d'un dels models de cotxe del grup i apuntava que era conseqüència de la decisió de reduir el nombre de treballadors en un dels torns de planxisteria. "Això no va agradar a l'empresa", explica just després de sortir de l'acte de conciliació al departament de Treball, que es va tancar sense acord i amb data per al judici al setembre. Com altres testimonis d'aquest reportatge, considera que la decisió de la companyia és desproporcionada. González té 56 anys i en feia prop de 35 que treballava a la Seat. "Gairebé estava a les portes de la jubilació, una cosa així et canvia la vida", diu.

Sobre el seu cas, un portaveu de Seat argumenta que el contracte laboral "es va extingir per un acomiadament per una falta molt greu" i que "la decisió es va prendre des de la més estricta legalitat i compromís, i des de la responsabilitat que caracteritza la companyia en la gestió dels equips de treball". També destaca que el 99,6% dels seus més de 14.000 empleats tenen un contracte indefinit i que l'antiguitat mitjana és de més de 18 anys. Així i tot, fonts de la secció sindical de la CGT a Seat expliquen que el cas de González no és l'únic que ha afectat els seus afiliats i delegats en els últims mesos, com han anat denunciant a les xarxes socials.

La Neus (és un nom fals per protegir la seva identitat) es mostra decebuda que l'entitat de defensa dels drets dels animals on treballava, la Fundació Daina, no tingui la mateixa cura dels seus treballadors. Aquest mes d'abril hi havia convocades les primeres eleccions per triar un comitè d'empresa i ella havia de formar part de la candidatura de la CGT. El que no s'esperava, però, és que dos dies després de presentar la llista fos acomiadada, també per un motiu disciplinari. "És molt fàcil de demostrar que és improcedent. Estic molesta, perquè no em conformo i no m'agenollo davant de situacions totalment injustes; no té cap sentit que treballadors mal cuidats hagin de cuidar bé dels animals", reivindica la Neus.

Contactada per l'ARA, des de la Fundació Daina diuen que l'acomiadament es va produir després que la treballadora incomplís el protocol previ a fer una eutanàsia a un gos –remarquen que aquest és un tema "molt sensible" a l'entitat i que només se'n fan una mitjana de dues a l'any– i que se l'havia advertit anteriorment sobre el seu tracte a altres companys, sempre segons la seva versió. "En reunions del personal amb la direcció havia estat patent la manca de respecte amb els altres treballadors, així com actituds autoritàries", afirmen.

La Neus nega aquestes acusacions i remarca que no es va eutanasiar cap gos, sinó que simplement va redactar l'informe de petició d'eutanàsia que li va demanar un superior i el va fer arribar a un altre cap. Abans que arribés l'autorització de l'ajuntament, prossegueix, aquest segon responsable –que va fer arribar el informe al consistori– va fer difusió de la notícia entre els socis i voluntaris de la protectora. I respecte al punt on se l’acusa de manca de respecte, puntualitza: “Faltar al respecte als companys en reunions, dista molt d'estar en desacord i expressar una opinió oposada alt i clar… Són coses diferents", conclou.