Els salaris reals tornen a créixer, però molt menys als països rics

BarcelonaEls salaris reals són l'indicador que mostra quina és l'evolució dels sous tenint en compte l'efecte de la inflació. És a dir, el verdader poder adquisitiu que té un treballador en cas que els preus pugin o baixin. El 2022 la crisi del cost de la vida va fer disminuir els salaris reals a escala mundial (-0,9%), però l'Informe Mundial sobre Salaris publicat aquest dijous per l'Organització Internacional del Treball (OIT) avisa que durant el 2023, que es va tancar amb un increment de l'1,8%, aquesta tendència es va començar a revertir.

Aquesta recuperació, però, s'està produint a dues velocitats. "Persisteix una marcada diferència en el creixement dels salaris reals entre les economies avançades i emergents del G20", destaca l'organisme. Mentre que els més rics d'aquest club selecte de països van registrar un descens dels salaris reals durant dos anys seguits (del -2,8% el 2022 i del -0,5% el 2023), les economies emergents del G20 van mantenir un creixement positiu l'1,8% i del 6% en els dos exercicis. Ara, aquest any els sous reals també han començat a créixer als països rics.

De moment l'OIT només té dades preliminars de l'evolució dels salaris reals dels dos primers trimestres del 2024, i indiquen un increment del 2,7%, la pujada més elevada en més de quinze anys. En aquest cas, el creixement en les economies avançades del G20 ha tornat a ser positiu i els salaris reals hi han augmentat un 0,9%, mentre que en els països emergents les remuneracions han repuntat un 5,9%.

En molts entorns empresarials sovint es diu, quan s'intenten negociar augments de sou, que si estan estancats és perquè la productivitat dels seus negocis també ho està. Però l'informe de l'OIT també remarca que durant el període del 1999 al 2024 la productivitat laboral dels països amb ingressos més alts va augmentar de manera més ràpida que els salaris reals. En concret, el primer indicador va créixer un 29%, mentre que els sous només ho van fer un 15%. L'organisme matisa que la major part d'aquesta divergència entre tots dos indicadors va ser entre el 1999 i el 2006 i que després tots dos han evolucionat en paral·lel, amb desviacions puntuals com la crisi financera o la de la covid-19.

Mesures contra la crisi de preus

En un moment en què els treballadors d'arreu del món han perdut poder adquisitiu, l'OIT destaca que el 2022 i el 2023 més països de l'habitual van ajustar el nivell del seu salari mínim, "fet que indica que les polítiques de salari mínim van respondre en general a la pressió inflacionista". Així i tot, l'ens remarca que en la majoria dels casos amb aquestes mesures no n'hi va haver prou per compensar l'augment del cost de vida.

Les seves dades indiquen que prop del 60% d'una mostra de 160 estats van ajustar els sous mínims, però en només un de cada quatre països això va suposar un augment del valor real d'aquests salaris. "Encara que en el 55% dels països de la mostra els salaris reals van augmentar en termes reals el 2023, a la majoria dels casos els increments no van ser d'una quantitat suficient per compensar els descensos dels dos anys interiors", apunta l'OIT. En aquest sentit, l'organisme defensa que "ajustar el salari mínim amb la finalitat de protegir el poder adquisitiu dels treballadors amb nivells salarials baixos, sense perdre de vista els factors econòmics, ha de continuar sent un objectiu prioritari". "Els nivells existents de desigualtat salarial continuen sent inacceptablement alts", reivindica l'informe de l'OIT.

Justament, aquesta setmana el govern espanyol ha fet la primera reunió amb la comissió d'experts per fixar el nou salari mínim interprofessional (SMI) per al 2025, que el ministeri de Treball vol elevar com a mínim tant com ha crescut la inflació (un 2,8% entre el gener i el novembre), fins a situar-lo sobre els 1.166 euros.