El revers negatiu de les baixes de maternitat més llargues
Retardar el retorn de les mares a la feina pot perjudicar a la llarga la seva carrera laboral, segons un estudi de l'IEB
BarcelonaLes dades ho mostren ben clar i la realitat al nostre voltant ho certifica. En les últimes dècades la participació de les dones en el mercat laboral ha convergit amb la dels homes en moltes economies desenvolupades. Si el 1950 per cada 100 homes que treballaven només treballaven 50 dones, el 2020 aquesta proporció ja era de 88 dones treballadores per cada 100 homes. Però, tot i els avenços, continua havent-hi una distància entre la taxa d'activitat femenina i la masculina. Qui il·lustra aquestes estadístiques és Jenifer Ruiz-Valenzuela, professora d'economia de la UB i investigadora de l’Institut d’Economia de Barcelona (IEB). També és l'editora de l'últim IEB Report que ha elaborat la institució, en què recull articles de tres investigadores sobre com les polítiques públiques han contribuït a reduir o eixamplar aquestes desigualtats de gènere en el món del treball.
L'economista remarca que quan comparem homes i dones sense fills les diferències no són tan grans, però la convergència entre sexes s'atura amb l'arribada d'un primer infant. És el que en anglès s'anomena child penalty, la penalització del fill. "Segons l'enquesta de població activa, un terç de les dones amb fills menors de cinc anys i que treballen a temps parcial voldrien treballar més hores. I la meitat de les dones amb aquest tipus de contractes amb fills d'entre cinc i quinze anys també. Hi ha una part important d'aquesta bretxa que es podria tancar", argumenta Ruiz-Valenzuela. Quin impacte tenen, doncs, mesures com els permisos de maternitat i paternitat, la disponibilitat de les escoles bressol per a la primera infància o les polítiques de flexibilitat laboral per aconseguir-ho?
El primer dels tres articles el signa la professora d'economia de la Universitat Pompeu Fabra Libertad González i examina com les baixes de maternitat van passar de centrar-se en la protecció de la salut de la mare i de l'infant en els mesos següents al part a evolucionar cap a la idea que un permís que garanteix el retorn al lloc de treball pot afavorir la participació laboral de les mares. Actualment, a Espanya els dos progenitors poden acollir-se a una baixa de 16 setmanes, de les quals les sis primeres s'han de gaudir obligatòriament de manera ininterrompuda després del naixement.
González, però, argumenta que allargar massa el permís remunerat també podria ser perjudicial. "Unes baixes de maternitat prolongades podrien tenir l’efecte contrari, al retardar el retorn de les mares al mercat laboral, amb efectes negatius sobre la seva trajectòria laboral, a causa de pèrdues de capital humà i d’experiència", analitza l'experta de l'IEB. Alhora, González considera que els permisos més extensos també poden provocar que les empreses anticipin que les seves treballadores passaran molt de temps fora del lloc de treball (en cas de tenir fills), i això pot perjudicar la contractació o promoció de dones en edat de ser mares.
La comparació amb els nòrdics
La seva reflexió pot xocar, quan hi ha països, com Suècia, on aquest permís es pot allargar fins a 480 dies, és a dir, un any i gairebé quatre mesos que es poden compartir entre els dos progenitors. "Qui s'acaba agafant la majoria de la baixa és la mare. No es comparteix de manera igualitària: els homes s'agafen els tres mesos exclusius per a cada membre de la parella i la dona s'agafa més d'un any", explica Ruiz-Valenzuela. En canvi, considera que la baixa igualitària del model espanyol introdueix un element "molt important": l'obligatorietat de les sis primeres setmanes. "Cada cop més, els pares utilitzen la fragmentació de la baixa", indica. Un estudi de González i la investigadora de l'IAE-CSIC Lídia Farré també suggeria que els permisos de paternitat poden incidir en les actituds sobre els rols de gènere dels fills, sempre que aquestes baixes augmentin la implicació dels homes en les feines de la llar.
Farré és l'autora del segon article d'aquest recull elaborat per l'IEB, que se centra en l'efecte de la gratuïtat de l'educació infantil de 0 a 3 anys en el mercat de treball femení. En aquest àmbit, la conclusió és que l'impacte d'un accés universal a aquest servei tendeix a ser positiu sobre les mares i els infants de famílies amb menys recursos, però són més moderats entre les famílies més benestants. Farré defensa que incrementar la disponibilitat i l’assequibilitat de l’educació durant la primera infància pot tenir importants efectes redistributius, ja que facilita la incorporació al mercat de treball de les famílies amb rendes més baixes.
L'últim article és de la professora de la universitat madrilenya CUNEF Claudia Hupkau, que analitza com impacten les polítiques de flexibilització laboral en les carreres professionals de les dones. L'acadèmica observa que el treball a temps parcial, mesura adoptada de manera majoritària per les dones, pot ser contraproduent. Un estudi mostra que, després de la seva introducció a Espanya el 1999, es va reduir en un 49% la probabilitat que les dones en edat fèrtil fossin contractades i la de ser promocionades va caure un 37%. En canvi, les opcions de ser acomiadades van pujar un 40%.