BarcelonaDe tot el temps que tenim quan no treballem en surt el nostre descans, clau per a la salut física i emocional; les cures, imprescindibles per a la sostenibilitat de la nostra societat; i idees creatives que, com Nike o Apple, promouen l’esperit empresarial i la innovació econòmica. Aquests guanys en drets s’han traduït al llarg de l'últim segle en una reducció de la jornada laboral, tant la regulada com la real. Fa poc més de quaranta anys el debat estava en l’escurçament de 44 a 40 hores setmanals, com a part de les reformes laborals promogudes pel govern de Felipe González. Llavors, la patronal s’hi va oposar, argumentant que augmentarien els costos salarials i reduiria la competitivitat. Fins i tot el ministre Boyer en va expressar les seves reserves. Però finalment, amb el suport dels sindicats i la pressió social d’una ciutadania satisfeta amb les reformes laborals aplicades, el govern va aconseguir una implementació gradual de la jornada de 40 hores, i va permetre a les empreses ajustar els processos productius, i representant un important avenç en els drets de les persones treballadores.
Són moltes les similituds entre la reforma actual de la jornada laboral –i els debats que genera– i la produïda fa quaranta anys. Però els contextos també són diferents. Llavors calia modernitzar l’economia després d’una dictadura, i garantir uns drets laborals mínims. Ara l'economia és més madura, però encara arrossega un greu problema de productivitat. Tenim més evidència sobre què vol dir reduir la jornada laboral. França, Suècia o, més recentment, el País Valencià. Sembla que la productivitat no se'n veu afectada, i aconsegueix guanys de benestar i conciliació. Alhora, és una mesura cara, i que en certs sectors, o empreses petites –i majoritàries a l’economia espanyola– pot ser difícil d’implementar. Aquests són estudis fets a empreses compromeses amb la causa, que han decidit participar-hi voluntàriament, i, per tant, ens diuen poc sobre com escalar la mesura a escala estatal. Funcionaria a la perruqueria de la cantonada o al restaurant on fem el menú del dia?
És lloable que el govern vulgui posar-ho en marxa ràpidament, però la raó no hauria de ser que la reducció de la jornada a Espanya “s’estudiarà a totes les universitats del món”, com va dir Yolanda Díaz. La mesura entranya problemes que s’han de calibrar amb deteniment. Un d’ells és un resultat malauradament probable al nostre país: que beneficiï uns treballadors (del sector públic i empreses de sectors punters) i no d’altres (pimes, autònoms, i sectors feminitzats). Cal garantir un accés en igualtat als drets laborals. S’ha fet amb altres reformes i es pot fer amb la reducció de la jornada laboral.
