Radiografia de la generació sandvitx: 60.000 persones, el 4% del PIB i un esgotament crònic

BarcelonaS'entén com a generació sandvitx aquell col·lectiu de persones de mitjana edat (40-64 anys) que, a més de treballar, es fan càrrec dels seus familiars grans i, sovint, també dels seus fills, amb importants repercussions sobre la seva salut i situació econòmica. Es tracta d'una massa de la població sovint invisibilitzada i que la Cambra de Comerç de Barcelona, juntament amb la cooperativa Suara, ha volgut posar en rellevància a través d'un estudi que analitza l'impacte econòmic i la projecció a escala social d'aquesta situació.

Segons les dades de l'estudi, presentades aquest dijous per la directora de l'Observatori Dona, Empresa i Economia de la Cambra, Carme Poveda, l’impacte econòmic de les cures informals –és a dir, no regulades– a les persones grans és de 10.105 milions d’euros, una xifra que representa el 4,1% del PIB català i que, en la seva major part –un 2,7%–, és resultat de les dones cuidadores. Aquestes dades reflecteixen una realitat sovint invisibilitzada: les cures tenen un rostre majoritàriament femení.

De fet, l'estudi estima que a Catalunya hi ha almenys 151.000 persones que es dediquen a la cura informal de persones de 65 anys o més. D'aquestes, el 40%, aproximadament 60.000, formen part de la generació sandvitx. A més, el 66% de les cuidadores són dones, que setmanalment destinen 6 hores més a les tasques de cura que els homes. Com a conseqüència, les dones tenen més probabilitats de deixar de treballar o bé reduir la seva jornada laboral, cosa que acaba incidint en el biaix de gènere també a la feina o en la possibilitat de prosperar en la carrera professional. A més, l'estudi conclou que l'impacte sobre la salut de les dones que cuiden és molt més alt que en els homes: el 42% estan deprimides, el 64% estan cansades i fins al 19% estan en tractament a causa de la situació de cuidadores.

Impacte econòmic

"Si s'haguessin de pagar les hores de cures a preu de mercat, això serien 5.811 milions d'euros, el 2,2% del PIB de Catalunya i el 6,8% de l'ocupació. En canvi, el sector públic en gasta 1.400 milions a través de la llei de dependència", ha apuntat Poveda. Si, a més, tenim en compte els impactes econòmics indirectes i induïts –com ara farmàcia, sanitat o transport–, les cures informals arriben a representar un 4,1% del valor afegit brut (VAB) català, uns 10.000 milions d'euros i el 10,9% de l'ocupació total.

En termes d’ocupació, els 411 milions d’hores de cures informals totals equivaldrien al 6,8% de les hores totals treballades a Catalunya. "Aquestes dades posen de manifest el potencial de les cures com a font de creació d'ocupació i riquesa", assegura l'estudi.

Projecció 2050

Segons les projeccions de l’Idescat, el pes de la població més gran de 64 anys augmentarà del 19% el 2022 fins a gairebé el 30% del total el 2050. Això implica que la taxa de dependència passarà del 29,3% el 2022 fins a superar el 50% el 2050, és a dir, "hi haurà dues persones per cada dependent", ha apuntat Poveda.

Comparat amb altres països, Espanya destina l'1% del PIB a la despesa en cures de llarga durada, molt per sota del que destinen els Països Baixos o Noruega. "Tenint en compte l'augment esperat de població dependent, de cara al 2050 la despesa pública s'haurà de multiplicar per 2,5 com a mínim, si no per 3 o per 4", ha dit Poveda.

Amb les dades a la mà, la directora de transformació digital de Suara, Àngels Cobo, ha advertit que és "prioritari i urgent fer canvis radicals" en l'atenció a les cures que requereixen les persones grans, i ha defensat, alhora, que genera oportunitats econòmiques, socials i polítiques. Ha reclamat "la socialització i la professionalització" de les cures, aspectes que creu que a Catalunya estan endarrerits a l'àmbit privat i femení, mentre que creu que són una qüestió social i pública.

Finalment, en paraules de la presidenta d'honor de l'ODEE, Anna Mercadé, "les dones sostenen el món, i les persones cuidadores sostenen la societat".