Els primers treballadors afectats per la intel·ligència artificial: "Ara es paga menys"
Col·lectius de professionals com els traductors i els artistes denuncien que aquesta tecnologia precaritza la seva feina
BarcelonaDes de principis dels 2000, quan Damien Digonnet va començar a treballar com a traductor de francès, en aquest sector han canviat moltes coses. Però segurament la principal és que aquelles eines informàtiques que aleshores tot just despuntaven, dissenyades per traduir continguts de manera automàtica i que encara generaven força errors, ara són part important del dia a dia de molts dels seus companys de professió. L'arribada de la intel·ligència artificial (IA) no és només un debat abstracte: per a diversos col·lectius de treballadors, aquesta tecnologia té un impacte real en el seu present laboral i obre la possibilitat de precaritzar feines que sovint ja estaven mal remunerades.
"Només és una eina més del capitalisme per obtenir més beneficis a costa dels que fan la feina", etziba Digonnet. Els programes de traducció automàtica que s'han estès en aquesta indústria, afegeix, permeten obtenir un text traduït a diferents idiomes de manera "mig decent" que després haurà d'editar un humà. "El primer resultat és força bo, però ni de broma s'assembla al d'un professional", indica. Considera que, malgrat que aquesta mena de softwarepot encertar-la en l'ortografia i la gramàtica, és menys precís pel que fa al to i els matisos de la llengua.
A això s'hi suma que les tarifes de postedició –com s'anomenen les tasques en què un traductor corregeix la feina d'una màquina– són més baixes que les de la traducció a l'ús perquè les empreses consideren que requereixen menys temps. Fins ara, Digonnet (que treballa com a autònom i és afiliat a la CGT) ha evitat acceptar aquesta mena d'encàrrecs cada cop més habituals perquè xoquen amb els seus valors.
Entitats com l'Associació de Traducció i Adaptació Audiovisual d'Espanya (ATRAE) han advertit de l'impacte negatiu de la postedició sobre les condicions laborals dels traductors i han demanat a les plataformes audiovisuals que fan servir aquest sistema per crear els subtítols dels seus continguts que tornin a confiar aquesta tasca a treballadors humans. "Ara es paga menys amb l'argument que la màquina ja et dona el text base", diu Ángeles Buzón, traductora i sòcia de l'organització. Segons la seva experiència, perquè el resultat quedi bé el treballador ha de dedicar més estona en enriquir un text que normalment no és gaire creatiu de per si. "El procés de la postedició no sol ser gaire satisfactori per al traductor", comenta.
Buzón lamenta les crítiques de "ludites" que ha rebut aquest col·lectiu professional per oposar-se a la traducció automàtica i recorda que fa anys que incorporen eines tecnològiques a la seva feina diària. "Ens hi hem adaptat, si ens faciliten la feina, benvingudes siguin. En general, no ens oposem a la tecnologia en si, sinó a les condicions que de vegades el mercat ha imposat amb la tecnologia". En aquest sentit, apunta que els ludites del segle XIX destruïen les màquines en protesta contra els empresaris, que les utilitzaven com a excusa per saltar-se les normatives laborals i pagar menys als empleats. "No cal dir que era injust, perquè la màquina en si no produïa res sense el coneixement i el treball d'aquelles persones. Atesos els paral·lelismes amb el panorama actual, pot ser que siguem ludites, però en el seu sentit original, perquè el que no som és ximples", afegeix.
Artistes contra màquines
L'art és un altre dels col·lectius que fa temps que observa l'impacte de la intel·ligència artificial en la seva obra. La primera vegada que la il·lustradora i dissenyadora gràfica argentina Naida Jazmín Ochoa va començar a veure imatges generades per IA a les xarxes, a mitjans de l'any passat, tot allò li va semblar "un tsunami de mems deformes". "Eren coses molt mal fetes i que tothom es prenia de broma", recorda. Però, amb el pas dels dies, aquelles obres d'art digital van anar afinant els acabats i la qualitat dels resultats va millorar de manera vertiginosa.
Per a ella, el punt d'inflexió va ser la notícia segons la qual un treballador d'una empresa tecnològica de San Francisco havia fet servir eines com Midjourney i ChatGPT per il·lustrar i escriure un llibre per a infants en només un cap de setmana. "La cobertura mediàtica que se'n va fer emfatitzava poder ser artista en un temps rècord. Allà vaig entendre que el que s'acostava era summament perillós per a un sector que ja de per si, històricament, lluita contra la precarització laboral", lamenta Ochoa.
En aquell moment l'artista argentí Santiago Caruso ja havia topat a Google amb imatges generades per IA a partir d'obres seves, mentre intentava retrobar una il·lustració antiga. Aquesta va ser l'espurna per posar en marxa Arte Es Ética, el col·lectiu del qual també forma part Ochoa i que s'ha convertit en un espai per als artistes i creatius de parla hispana que volen conscienciar sobre l'impacte d'aquesta tecnologia en el seu futur laboral.
"Afecta directament el procés creatiu i la postulació a feines", diu l'artista visual xilè i també membre de la plataforma Oscar Araya. Posa l'exemple de la seva manera habitual de treballar, que requereix desenvolupar primer les idees a base d'esborranys, buscar-ne referències i investigar per provar composicions i paletes de colors fins a arribar al resultat final. "Aquesta tecnologia realment genera una competència deslleial amb els autors, als quals exploten comercialitzant la capacitat de generar derivats o barreges automatitzades de la seva obra", afegeix.
Per a Araya, els drets de propietat intel·lectual dels artistes no estan del tot protegits davant la irrupció de la IA ni estan desenvolupades sota normes i valors ètics, cosa que explica les accions legals que ja s'han emprès contra algunes d'aquestes eines als Estats Units. "El robatori indiscriminat i l'automatització de les feines són els perills als quals ens enfrontem actualment", critica. Arte Es Ética ha recollit en un manifest les seves propostes per encarar el problema, que també ha signat des de Catalunya el Sindicat d'Espectacles, Arts Gràfiques, Audiovisuals i Paper, adherit a la CGT. "És bàsic establir una reparació del dany causat a tots els artistes als quals s'ha robat la feina", indiquen des de l'organització sindical.