"Tinc pràcticament el mateix sou des del 2009 i no arribo"

BarcelonaA la residència per a persones amb discapacitat intel·lectual Joan XXIII, al peu del parc de Collserola i tocant a Cerdanyola del Vallès, fa set mesos que hi ha una vaga indefinida dels treballadors. Els serveis mínims fixats, però, fan que pràcticament no es noti que part de la plantilla ha dit prou a anys de salaris estancats. "Porto 17 anys en aquest centre de treball, hauria de ser considerat un empleat sénior. Ara tinc 38 anys, un fill acabat de néixer i m'encanta la meva feina, però amb aquest sou no arribo", explica Agustín Yáñez, delegat de la CGT, el sindicat que ha convocat aquesta aturada.

Després d'una negociació llarga el mes passat es va acordar el nou conveni per a aquest sector a Catalunya, amb un increment del 3,7% en tots els conceptes salarials. Amb la publicació la setmana passada de l'IPC del desembre ja podem calcular que la inflació mitjana del 2023 ha estat del 3,55% a Espanya. Yáñez celebra que el seu repunt de sou estigui sobre de l'augment mitjà dels preus, però, així i tot, li sembla "de riure", sabent que d'ençà que va entrar a treballar al centre pràcticament no ha notat les millores en la nòmina mentre el cost de la vida creixia. La CGT calcula que el personal de la residència Joan XXIII arrossega una pèrdua de poder adquisitiu d'almenys el 25% en tres lustres.

"Jo i les meves companyes que estem a jornada completa guanyem uns 98 euros bruts més que el 2009 de sou base. D'això fa quinze anys". Remarca que almenys ell cobra els triennis d'antiguitat, però altres companyes amb menys experiència a l'empresa no. A Yáñez li preocupa una situació que qualifica de "molta precarietat", sumada a una elevada rotació del personal perquè aquest no troba un horitzó d'estabilitat laboral i acaba migrant a altres sectors, amb els consegüents efectes en la qualitat del servei. "La nostra vaga és perquè es visibilitzi que som essencials i que no poden existir treballadors essencials amb aquests sous", reivindica el sindicalista.

La residència és de titularitat pública, però fins fa poc la gestió estava en mans de l'empresa L'Onada Serveis, que finalment ha renunciat al concurs. "Hi ha persones que han dedicat els millors anys de la seva vida a una feina on et trobes que arribes als 60 anys amb unes condicions lamentables. Abans hi havia la idea que si et quedaves en una empresa hi hauria una retribució a l'alça i t'assegurava arribar a una edat avançada amb més seguretat econòmica, però no és així", lamenta Yáñez.

Segons l'estadística del ministeri de Treball, fins al novembre –les dades de tot el 2023 es coneixeran al gener– els convenis col·lectius van pactar un increment salarial del 3,49% de mitjana. Aquest percentatge afecta uns 10 milions d'espanyols a través de 3.385 convenis, tant d'àmbit superior com d'empresa. Cal recordar, però, que aquesta xifra exclou els milers d'assalariats –a l'Estat hi ha 17 milions de treballadors al sector privat– que estan fora de conveni o que es regulen només pel salari mínim interprofessional (SMI).

Així doncs, hi ha 1,9 milions d'empleats que van percebre una pujada de sou del 2% o inferior, perdent un punt i mig de poder adquisitiu. El ministeri no desglossa més les dades, així que no podem saber quants dels 4,7 milions d'espanyols amb un increment salarial de més del 3% van recuperar realment part de la riquesa perduda per la inflació. "La pèrdua de poder adquisitiu que anem arrossegant és molt gran. Aquest 2023, arran de la signatura de l'AENC –el marc estatal que orienta en la negociació dels convenis entre patronals i sindicats– se situava que els salaris havien de pujar un 4% i hem vist un avançament important en molts convenis. Ara la inflació està baixant, però hi ha productes de primera necessitat que segueixen encarits i encara queda per recuperar els salaris. És un dels principals problemes del país", admet Núria Gilgado, secretària de política sindical de la UGT de Catalunya.

Taules salarials per sota de l'SMI

En determinats sectors, la desactualització dels salaris per negociacions de conveni encallades ha provocat que aquests fins i tot quedin per sota de l'SMI. Un dels casos més evidents és el conveni agropecuari de Catalunya, caducat des del 2020 i amb unes taules de remuneracions on els set grups professionals cobren menys que els 15.120 euros bruts anuals fixats per llei com a mínim. "Independentment del que paguin després les empreses, ens trobem que les patronals no volen actualitzar el conveni perquè tornin a estar per sobre de l'SMI", reclama Alicia Buil, responsable del sector agroalimentari de la UGT. Aquest conveni afecta 36.000 treballadors al Principat i també inclou els temporers, un col·lectiu format principalment per persones migrants que pateixen les condicions més precàries del món agrícola. Aquesta setmana es va celebrar un nou acte de conciliació al Tribunal Laboral de Catalunya per intentar desbloquejar la negociació, però aquesta va acabar sense acord i el sindicat seguirà aquesta batalla per la via judicial.