El pols per apujar l'SMI continua enquistat

BarcelonaSi no es produeix una decisió imminent, les nòmines dels treballadors que cobren el salari mínim interprofessional (SMI) a Espanya seguiran en la mateixa xifra aquest mes de gener. La negociació entre el govern espanyol i els agents socials per acordar una nova pujada segueix estancada, tot i que cap de les parts deixa de referir-s'hi. La vicepresidenta segona i ministra de Treball, Yolanda Díaz, s'ha mostrat partidària aquest dilluns en declaracions als mitjans d'un augment "cap al tram alt" de la recomanació dels experts. Aquest informe recomanava incrementar la retribució mínima fins als 1.082 euros bruts en 14 pagues, en l'extrem més generós de la forquilla.

"Tindrem una pujada de l'SMI i coneixen la meva vocació, és la millor mesura i la més eficaç per combatre la pobresa laboral, que afecta substancialment joves i dones", ha defensat Díaz. Això no obstant, la ministra no ha donat detalls sobre el calendari per posar en marxa aquesta pujada (de moment s'ha prorrogat l'SMI del 2022, de 1.000 euros) i tampoc ha precisat si convocarà els agents socials aquesta setmana per tancar la negociació. De fet, fins ara només hi ha hagut una reunió amb els sindicats i la patronal per tractar el tema, el 21 de desembre passat, i la CEOE va rebutjar assistir-hi per l'acord de Díaz amb Bildu que donava més poder a la Inspecció de Treball en els ERO.

Així i tot, els empresaris ja van fer la seva proposta per escrit, que era inferior a la banda baixa de les recomanacions dels experts: 1.040 euros. En canvi, CCOO defensava situar l'SMI en l'extrem més alt de la forquilla, 1.082 euros, i obria la porta a ampliar-lo fins als 1.100 euros. Precisament, aquesta és la xifra que demana l'altre sindicat majoritari, UGT. L'objectiu del govern espanyol és que la remuneració mínima que cobra un treballador a l'Estat arribi fins al 60% del salari mitjà, per complir les recomanacions de la Carta Social Europea. A més, Díaz ja va assegurar que un cop s'aprovés l'increment, tindria caràcter retroactiu des de l'1 de gener i va suggerir revisar-lo a meitat d'any depenent de com evoluciona la inflació.

El president de la CEOE, Antonio Garamendi, ha aprofitat unes jornades de la patronal a Saragossa per advertir que no totes les empreses "van bé" i, per tant, no podrien assumir una pujada del sou mínim. "Estem en un any electoral i ens trobarem amb solucions màgiques", ha afirmat. En aquest sentit, ha dit que hi ha contractes de serveis de companyies que treballen amb l'administració pública en què l'SMI ha augmentat un 35%, però l'import dels quals no s'ha actualitzat. El dirigent dels empresaris ha posat com a exemple sectors com la neteja, la seguretat i els serveis de càtering a escoles i hospitals. "T'obliguen a apujar els salaris, però els contractes segueixen sent els que són i no pot sortir-ne fins que no hi hagi un nou concurs públic", ha afegit. Garamendi ha criticat que el ministeri de Treball "hauria de saber què és una empresa" i ha assegurat que la decisió "farà un flac favor a Espanya" per l'impacte en sectors com l'agricultura.

CCOO demana un augment "immediat"

Davant aquestes posicions enrocades, el secretari general de CCOO, Unai Sordo, ha instat el govern espanyol a resoldre "immediatament" l'increment perquè aparegui a les nòmines de gener. Confia que la patronal "no s'esborri" de la negociació i que participi en el debat, encara que sigui enviant un document per escrit: "Seria una falta enorme de corresponsabilitat per part seva en un moment en què pràcticament tothom, des del Banc d'Espanya fins a organismes multilaterals, avalen les posicions sindicals, segons les quals el que ha causat la inflació a Espanya és la manera com les patronals i les empreses han repercutit els costos als preus". D'aquesta manera, Sordo ha tornat a rebutjar el mantra que assegura que incrementar l'SMI destrueix ocupació.