Els plans del govern per als 1,5 milions d'usuaris de Muface
El ministeri de Sanitat vol incorporar-los a la sanitat pública en 9 mesos
BarcelonaQuè passarà amb els 1,5 milions de persones que reben assistència a través de Muface, la mutualitat dels funcionaris, després que el concurs hagi quedat desert? El ministeri de Sanitat té una proposta: prorrogar durant nou mesos el concert actual, com permet la llei de contractes del sector públic, i incorporar progressivament aquests treballadors públics (i els seus beneficiaris) a la sanitat pública. Així ho descriu el ministeri en un informe que ha avançat aquest dilluns la Cadena SER i al qual ha tingut accés l'ARA. "El sistema de mutualitats de Muface va sorgir en un moment en què el Sistema Nacional de Salut era un embrió del que és en l'actualitat i on encara no s'havia desenvolupat un sistema fort de provisió pública que tingués la capacitat de donar resposta a la totalitat de la població espanyola", assenyalen des del departament que dirigeix Mónica García.
El 65% dels mutualistes de Muface són docents d'educació primària, secundària i universitària, mentre que un 17% pertanyen a alguns cossos de l'administració general de l'Estat com ara l'Agència Tributària. Amb dades de finals d'octubre, aquesta assistència comptava amb prop d'1,5 milions de beneficiaris, dels quals 1.007.322 persones han escollit les mútues privades Asisa, Adeslas i DKV, que van decidir no presentar-se a la licitació perquè les condicions econòmiques no eren suficients. El ministeri, però, destaca que en els últims 12 anys ha augmentat en un 75% el nombre de mutualistes que opten per la sanitat pública. En el cas de Catalunya, la franja d'edat més nombrosa que està atesa per Muface són les persones d'entre 35 i 64 anys (43%), seguida dels majors de 65 anys (30%).
Un dels arguments de Sanitat és que ja existeixen antecedents d'una incorporació important de pacients a la sanitat pública derivada de canvis en el model d'assegurances. Per exemple, el 1983 l'Institut Nacional de la Seguretat Social va incorporar de manera obligatòria 400.000 autònoms, i el 1989 s'hi van afegir prop de 250.000 persones que estaven acollides al padró de beneficència. El ministeri calcula que en termes globals l'entrada dels mutualistes de Muface suposaria un increment del 2,1% del nombre de persones que rebrien atenció mèdica a la sanitat pública. A Catalunya aquesta incidència seria menor, de l'1,2%. En canvi, Ceuta, Melilla, Castella i Lleó, Extremadura i Andalusia serien les comunitats que haurien d'incorporar un percentatge més alt de mutualistes, sobretot majors de 65 anys.
De totes maneres, des del ministeri recorden que l'edat no és l'únic element important a tenir en compte per calcular l'impacte d'una possible incorporació a la sanitat pública dels mutualistes de Muface. Així doncs, fent servir diferents indicadors, l'informe determina que l'estat de salut d'aquests funcionaris és millor que el de les persones no mutualistes de la seva mateixa edat. De fet, exposa la hipòtesi que en el cas de malalties greus com els càncers, molts empleats públics coberts per les asseguradores ja tendeixen a començar els seus tractaments a la sanitat pública.
Malalts d'alta complexitat
"El model Muface en l'actualitat no és sostenible, ni tan sols amb un augment important de la càpita, perquè cap sistema d'assegurança funciona si no té un pool de riscos que permeti exercir contrapesos entre aquells que més demanen el servei i els que en fan un ús menys intens", defensa l'informe. El pla de Sanitat implica que durant aquests nou mesos de transició es plantegi una incorporació gradual dels funcionaris mutualistes seguint l'ordre de la primera lletra del seu primer cognom, l'edat i la mútua escollida.
Així i tot, el ministeri també destaca la necessitat d'identificar els pacients que estiguin immersos en processos terapèutics que requereixin continuïtat i que haurien de ser els últims a ser traspassats al sistema sanitari públic. "En aquest tipus de pacients, en el cas d'existir alguna contraindicació absoluta a la transferència de la seva assistència sanitària (situació del final de la vida o de molta alta complexitat en processos oncològics), es podrà valorar una via excepcional de renegociació temporal d'una assegurança extraordinària que permeti la pròrroga durant un any més enllà de l'extinció de la pròrroga", matisa l'informe. A més, proposa que els pacients en processos crònics d'alta complexitat puguin ser atesos amb normalitat als seus hospitals públics de referència sense haver de tornar a passar pels canals habituals d'una primera consulta.