Què passa quan els treballadors recuperen una fàbrica en fallida?

BarcelonaEl 2011 Grècia estava sumida en el rastre de pobresa deixat per la crisi financera i les mesures d'austeritat de la Troika. Milers d'empreses tancaven per sempre i la taxa d'atur acabava aquell any per sobre del 20%. Si aquesta història hagués seguit el curs habitual d'una gran desfeta econòmica, tots els treballadors de l'empresa de productes químics per a la construcció Viome a Tessalònica s'haurien quedat al carrer i la fàbrica no hauria tornat a produir mai més. Però, malgrat els entrebancs, aquest no va ser el desenllaç.

El seu és un dels pocs exemples a Europa d'una fàbrica ocupada i autogestionada pels mateixos empleats i que gairebé quinze anys després continua funcionant. Dos dels seus treballadors i un dels membres del grup de suport a la cooperativa han visitat recentment Barcelona per participar en la tercera Trobada Europea de l’Economia dels Treballadors, organitzada per la CGT al recinte de Can Batlló, i relatar la seva experiència transformant una companyia en fallida en una cooperativa.

"El propietari de la fàbrica, com molts d'altres en aquella època, no podia mantenir la rendibilitat i en lloc de pagar les compensacions als treballadors va preferir abandonar l’empresa", explica Makis Anagnostou, un dels 70 empleats de Viome que es van quedar sense ingressos en el pitjor moment possible. Trobar una altra feina enmig de la recessió no era una opció realista i davant d'aquella situació la plantilla va decidir ocupar les instal·lacions. "A Grècia la població no en tenia prou per subsistir i necessitava productes barats", recorda. Per això, després de molts processos assemblearis, els treballadors van passar a fabricar productes de neteja ecològics i assequibles. Anagnostou recorda aquells temps com una "lluita de supervivència", en la qual fins i tot intercanviaven els seus detergents per menjar per a les famílies dels empleats. "Al principi l’operació va ser en negre i clandestina", admet.

Després de posar en marxa un pla de regularització de l'activitat, van fer el pas per convertir-se en una cooperativa formada per tots els empleats, que encara és l'estructura legal amb la qual operen avui. "El que més ens va ajudar a evitar el desallotjament va ser l'existència de moviments socials forts i una activitat constant amb esdeveniments i visites de gent a la fàbrica. Hi havia una visibilitat que ens donava legitimitat social", remarca Anagnostou.

Ara s'enfronten, però, a altres dificultats derivades del fet de ser una fàbrica autogestionada: "La lluita continua i també és contra nosaltres mateixos i la manera a la qual estàvem acostumats a funcionar. Encara hi ha qui continua operant com un assalariat". L'altre obstacle important és la distribució, ja que senten que els seus productes s'han vist perjudicats pels interessos dels supermercats. Per això, Anagnostou defensa la creació d'una àmplia xarxa de cooperatives i fàbriques autogestionades de Grècia que sumin forces per esquivar el "mercat tradicional".

Una planta automobilística reconvertida en 'eco'

Aquesta proposta la fa mentre comparteix taula i entrevista amb Gigi Malabarba, membre del consell de la cooperativa sorgida de la fallida de l'antiga fàbrica de la britànica GKN a Florència. El 2021 aquesta fàbrica de components per al sector de l'automoció va acomiadar els seus 420 treballadors a través d'un correu electrònic, una decisió que la plantilla no va acceptar sense més ni més. "Encara estem lluitant contra el propietari", explica Malabarba. Quasi el mateix dia en què la planta tancava oficialment, els empleats ocupaven els terrenys per defensar els seus llocs de treball. "Vam impedir el trasllat de la maquinària a Polònia, on volien tornar a engegar la producció", afegeix el sindicalista.

D'aquesta iniciativa per evitar el tancament en va sortir una altra: reprendre l'activitat enfocant-se a fer components per a busos elèctrics. Aquest primer plantejament de pla industrial va anar virant i avui dia l'antiga GKN està immersa en una reconversió cap a la fabricació de bicicletes de càrrega (com les que porten els missatgers per entregar paquets) i panells solars. "Vam voler imaginar alguna cosa que pogués ser útil per al territori i per al planeta", destaca Malabarba. Dels treballadors que eren a l'inici de tot aquest procés encara en queden 150: "Estem en la part de la regularització de tot plegat. Hem constituït una cooperativa i estem emetent accions populars, amb les quals hem arribat a més d'1,3 milions d'euros".

Malabarba reconeix que els primers anys han estat "molt difícils" perquè ni tan sols podien cobrar un sou mentre treballaven per recuperar la fàbrica de GKN, i també destaca, com els seus homòlegs grecs, els problemes per assegurar la distribució dels productes. Així i tot, l'objectiu és clar: "Estem construint una alternativa, però dins d'un sistema capitalista. La cooperativa és una trinxera de lluita diferent contra la classe dominant".

A Catalunya també trobem alguns pocs exemples de processos de recuperació d'indústries en fallida per part d'antics treballadors, com és el cas de la planta de fabricació de matrius per a l'automoció Mol-Matric, a Barberà del Vallès. A França, els empleats de la mítica empresa de vaixelles de vidre Duralex també han decidit posar-se al capdavant de la firma. "Cal pensar en l'autogestió com el procés de transformació d'una organització capitalista de treball en una organització col·lectiva", explica Andrés Ruggero, antropòleg de la Universitat de Buenos Aires i coordinador internacional de la xarxa d'economia dels treballadors convidat a la trobada a Barcelona. En la seva opinió, aquestes iniciatives reapareixen de manera cíclica i afloren més en moments de crisi profunda: "Com a resposta a una emergència social i per reivindicar que una altra economia també és possible".