“No n’hi ha prou amb tenir feina”: més enllà de la promesa política de la plena ocupació
Espanya és un dels països de la UE amb una taxa d'atur més elevada i també amb més treballadors en risc de pobresa
MADRIDEl tret de sortida de la campanya electoral de les eleccions generals que se celebren aquest diumenge va estar marcat per l’ocupació. Amb els dies el debat ha anat quedant en un segon pla, però ha deixat afirmacions i promeses grandiloqüents provinents dels diferents partits polítics. Totes tenien una cosa en comú: Espanya encara té camí per recórrer en el camp de l’ocupació.
El líder del PSOE, Pedro Sánchez, ha promès la “plena ocupació” reduint la taxa d’atur fins al 8% al llarg de la pròxima legislatura. Des de Sumar, amb Yolanda Díaz al capdavant, han estat més ambiciosos i l’han rebaixat al 7% (la mitjana europea se situa en el 6,5%). El candidat del PP, Alberto Núñez Feijóo, ha afirmat que, si governa, el nombre de persones ocupades creixerà fins als 22 milions. A la ultradreta de VOX ha regnat el silenci. En tot cas, d’on partim? ¿És possible la plena ocupació o és una utopia?
Pam a pam. Ara mateix Espanya té una taxa d'atur del 13,26%, segons les últimes dades publicades per l'Institut Nacional d'Estadística (INE) corresponents al primer trimestre del 2023. Malgrat que està lluny del 26,9% registrat el 2013, encara no s'ha assolit el mínim històric: correspon al segon trimestre del 2007 i va ser d'un 7,93% (la construcció es caracteritza per ser una activitat que ocupa molta mà d'obra). Pel que fa als afiliats a la Seguretat Social, n'hi ha 20,8 milions, segons les últimes dades del mes de juny. Una xifra de rècord. Amb les dades a la mà, podria semblar que tot està de cara per assolir les promeses, sobretot si es té en compte que venim d'una pandèmia i una crisi energètica i de preus.
"A les campanyes electorals tothom promet. Fins i tot sense tenir en compte elements científics ni realistes", afirma d'entrada el catedràtic de dret del treball de la Universitat de Barcelona (UB), Jordi Garcia, que recorda que ja en època de Felipe González es van prometre 800.000 llocs de treball nets en quatre anys.
Per a Garcia, però, és "molt difícil" assolir segons quines promeses: "Calen propostes a mitjà i llarg termini: inversions econòmiques, educatives... Són molts fronts oberts", sintetitza. "Hi ha canvis que no es poden fer d'avui per a demà", apunta. Per la seva banda, el catedràtic d'economia aplicada de la UB, Raul Ramos, posa el focus en el sector que continua impulsant el mercat laboral: el turisme. Si bé des de fa un temps hi ha un auge de llocs de feina vinculats al coneixement, la tecnologia o la innovació i la digitalització, que solen tenir millors condicions laborals, l'activitat turística encara regna a Espanya. A ulls del catedràtic, caldrà reorientar persones que ja són al mercat laboral. "En el desajust entre les necessitats futures de les empreses i el perfil dels treballadors hi ha marge de millora", conclou.
En la mateixa línia es pronuncia l'estadístic especialitzat en mercat laboral Raül Segarra, que recorda que no sempre que s'incrementen els afiliats baixa l'atur. Això es deu al nivell de població activa, és a dir, gent que s'anima a buscar feina perquè veu que té oportunitats. Passa sobretot quan l'economia va bé. "El problema és que no tothom que s'activa pot optar a les ocupacions que apareixen. Cal tenir en compte que continuem tenint una bossa de gent molt poc qualificada".
Amb tot, què seria una plena ocupació? Tot i que no hi ha una definició, per a Segarra una "plena ocupació" podria ser quan la taxa d'atur arribi a un nivell tan baix que es converteixi en un atur format per persones que o bé que no volen treballar o que es van movent de feina. "A Espanya mai hem estat a una taxa del 5%, que podria ser una xifra orientativa"
De la legislació del 1984 a la del 2021
Les veus consultades per l'ARA coincideixen en el fet que els primers resultats de la reforma laboral aprovada el 2021 mostren un trencament amb inèrcies negatives del mercat laboral espanyol, sobretot pel que fa al nivell de temporalitat. "Ha estat un canvi espectacular", sosté Segarra, que alhora demana prudència sobre l'impacte que ha tingut en la millora dels treballadors: "Ens falta acabar de saber si hi ha marge de millora. En el mercat laboral també ens hem de fixar en salaris o estabilitat".
Abans de la reforma del 2021, però, n'hi va haver d'altres. Una, la de 1984, que, tot i que queda lluny, explica gran part de la foto del mercat laboral a Espanya, apunta la professora d'economia de la UB Judit Vall. En aquell moment es va "liberalitzar" la contractació temporal, cosa que "va fer créixer de manera exponencial la utilització d’aquest tipus de relació laboral", apunta Vall. A tall d'exemple, la taxa de temporalitat va passar de menys del 10% a estar per sobre del 25% en pocs anys.
"S'ha demostrat com [aquella reforma] es va traduir en carreres professionals amb un 5% menys de dies treballats i un 10% menys de salari durant els següents 30 anys de la vida laboral dels treballadors" que van entrar al mercat laboral en aquell moment, afegeix la professora, que afirma que la norma va tenir un impacte molt difícil de desfer.
Pendents del cicle econòmic
De fet, històricament s'ha posat el focus en dades com la taxa d'atur o els afiliats i no tant en el que s'amaga al darrere. Treballar és important perquè s'ha demostrat que una situació d'atur impacta més negativament en qüestions com el risc de pobresa o l'estat de salut mental i física, però "no n'hi ha prou amb tenir feina", reflexiona Vall. "És només el primer pas, la qualitat de la feina que tens també està relacionada amb la salut o la satisfacció amb la teva vida", afegeix. De fet, Espanya és un dels països d'Europa amb una taxa de treballadors pobres més elevada (11%).
Amb tot, l'evolució de l'economia serà clau en aquesta bona marxa o no del mercat laboral. "[Espanya] té una gran capacitat de destrucció de llocs de treball en èpoques de recessió", recorda Vall, que ho vincula precisament a la "mala qualitat" de les feines que fins ara han sostingut aquest pilar: poc estables i molt temporals, fins i tot aquelles feines que no tenien un caràcter estacional. Per a Garcia, això determinarà l'entrada dels joves al mercat laboral. "És l'element més important. Hi ha gent sense cap mena d'esperança laboral, no només per trobar feina o no, sinó per les condicions".