Una mort a la feina cada quatre dies a Catalunya: la xacra de la sinistralitat laboral no s'atura

BarcelonaEntre el gener i el juny d’aquest any, a Catalunya hi va haver una mort laboral cada quatre dies. Són dues menys que en el primer semestre de l’any passat, però, precisament, el que preocupa els sindicats és que aquesta xifra no es redueix com s’hauria de reduir si es complís adequadament amb la prevenció de riscos laborals. Segons les dades actualitzades per l’Observatori del Treball i Model Productiu del departament d’Empresa i Treball de la Generalitat, en els primers sis mesos de l’any un total de 32 persones van morir durant la seva jornada laboral (les mateixes que el 2023) i 13 mentre anaven cap a la feina (dues víctimes menys). 45 persones van perdre la vida en un context laboral en el que portem del 2024, i això suposa una mitjana d’un treballador cada quatre dies. L’any passat hi va haver un total de 103 víctimes mortals a la feina, una xifra que s’ha estancat en l’última dècada tot i que s’havia aconseguit reduir a principis de segle, quan es va passar dels 213 morts de l’any 2000 als 80 del 2013.

En conjunt, es van registrar 104.368 accidents laborals en aquest període, una reducció del 0,48%, dels quals 58.166 van requerir una baixa mèdica i 46.202 no. Si ens centrem en la gravetat dels sinistres que van tenir lloc durant la jornada laboral, els més nombrosos, els lleus es van reduir un 2,87% en l’acumulat de l’any, però els greus van augmentar un 0,70%. Sumant-hi els greus in itinere (que pugen un 15,84%), es van produir un total de 406 accidents de major gravetat a Catalunya en el primer semestre. El sector on més van augmentar els incidents greus dins l’espai de treball va ser l’agricultura (+85,71%), on hi va haver 13 casos; seguit de la construcció, amb un repunt del 8,93% i 61 persones afectades, mentre que a la indústria van disminuir un 15% i als serveis no es va registrar cap variació. Respecte als accidents mortals, el camp (+100%) i la construcció (+150%) també van ser les activitats on aquesta xacra va créixer més, amb dues i cinc persones que van perdre la vida, respectivament. 

“La primera lectura que fem de les dades és que no indiquen una millora substancial”, lamenta en conversa amb l’ARA Mònica Pérez, responsable de salut laboral de CCOO a Catalunya. La sindicalista resta importància al fet que el conjunt d’accidents de treball s’hagi reduït durant el primer semestre en nombre a Catalunya, perquè sobretot disminueixen els casos lleus. “Els greus i els mortals augmenten en incidència. Per tant, hi ha senyals que les coses no estan funcionant com caldria i això ens continua preocupant”, apunta. Per a l’organització, les estadístiques de sinistralitat laboral revelen que la gestió de prevenció de riscos laborals està fallant a les empreses.

Actualització de la normativa

El diagnòstic de Pérez va en línia amb el que demanen els sindicats des de fa temps i que encara està pendent de negociar-se en la taula de diàleg social amb el ministeri de Treball i la patronal: una reforma de la llei de prevenció de riscos laborals, que és del 1995. “A Espanya tenim un model amb un elevat nombre d’empreses que externalitzen completament la prevenció i un mercat dominat per serveis molt estàndard que no arriben a controlar els riscos en el seu origen”, diu la sindicalista. En la seva opinió, les companyies no tenen gaire voluntat d’interioritzar la inversió en aquest tipus de mesures i la regulació actual s’hauria d’adaptar més a la normativa europea, que prioritza els recursos interns.

De les 32 persones que van perdre la vida durant la jornada laboral en el primer semestre a Catalunya, 17 van ser per patologies no traumàtiques com ara infarts o vessaments cerebrals, un 30,77% més que l’any passat. El nombre de ferits greus relacionats amb aquesta causa també va repuntar un 75%, fins a 35 casos. En canvi, la mortalitat de tipologia traumàtica –per exemple, caigudes des de llocs elevats, atrapaments en màquines o altres qüestions bàsiques de seguretat– sí que van caure un 21,43%, fins a un total d’11 i els accidents greus per aquest motiu també van disminuir en un -5,02%. “Aquestes qüestions haurien d’estar ja superades i, en canvi, encara se’ns mor gent perquè no està ben ancorada en els sistemes de seguretat o perquè els posen massa presses a l’hora de treballar”, critica Pérez.

En el conjunt d’Espanya, el repunt de les morts laborals és més preocupant que al Principat: un total de 360 treballadors van morir en un accident a la feina en els primers sis mesos del 2024, 23 més que en el mateix període de l’any anterior, segons les dades publicades pel ministeri de Treball. Són dues persones que van perdre la vida a la feina cada dia. La majoria d’aquestes morts (125) van ser per infarts, vessaments cerebrals i altres causes estrictament naturals, però també n’hi va haver per accidents de trànsit, atrapaments o aixafaments per una màquina, morts per amputació o per cops i caigudes. Els accidents amb baixa laboral van augmentar lleugerament un 0,2% fins al juny, amb un total de 306.633 sinistres; d’aquests, 264.267 es van produir en el centre de treball (-0,4%) i 42.366 van ser in itinere, amb un avenç del 4,4% respecte a l’any passat.

Més inversió en prevenció

“Lamentablement, les dades recullen el context de preocupació que tenim i hi ha una línia d’increment. Posem el focus en la sinistralitat mortal perquè al nostre país cada dia dues persones no tornen a casa després de marxar per guanyar-se la vida, però també en la situació d’infrareconeixement de les malalties professionals”, denuncia José de las Morenas, secretari de política sindical de la UGT a l’Aragó, que reivindica que s’adaptin les condicions de treball a l’edat dels empleats. Això evitaria, assegura, casos com el del Miguel, un treballador de la construcció de Saragossa que passava la seixantena quan va patir un accident mentre posava rajoles en un edifici el 2019. “Vaig notar una punxada a l’esquena, ja m’havia passat alguna altra vegada per sobrecàrregues de feina”, explica a l’ARA aquest paleta. Va anar a la mútua, on li van posar una injecció i li van donar antiinflamatoris, però aquell dolor no era la lumbàlgia a la qual ja estava acostumat. Va seguir amb marejos i més proves mèdiques. 

En el flanc laboral, l’empresa el va acomiadar dos dies més tard i avui dia segueix immers en un periple judicial perquè li reconeguin que va ser un sinistre laboral i que les conseqüències físiques que arrossega s’han de considerar una malaltia professional. “Ara no puc aixecar pesos i un oficial de primera treballa com un animal. He esgotat l’atur i cobro una ajuda de 480 euros; per sort la meva dona té una feina”, conclou el Miguel. 

Però més enllà d’aquests episodis que venen de lluny, De las Morenas reclama l’actualització de la llei de prevenció de riscos laborals perquè incorpori nous factors com el canvi climàtic, la digitalització o la perspectiva de gènere. El sindicalista coincideix amb Pérez, de CCOO, en la falta de mesures per evitar “vells coneguts” com les caigudes o els sinistres relacionats amb maquinària: “Calen equips de protecció i inversió perquè els mecanismes i recursos de prevenció no estan funcionant”.