Miquel Puig: "Per millorar sous, el que hem de fer és apujar el salari mínim"

Dossier 20 anys de salaris estancats Desplega

1.

Salaris estancats, el gran repte

2.

Quan el pare pensionista cobra més que la filla treballadora

3.

"Per millorar sous, el que hem de fer és apujar el salari mínim"

4.

Quant guanya vostè? El tabú dels ingressos

5.

¿El teu sou és alt o baix? Descobreix quanta gent cobra més i menys que tu

BarcelonaMiquel Puig (Tarragona, 1954) és un dels economistes més mediàtics i polivalents, però alhora respectats, de Catalunya. Al llarg de la seva carrera ha ocupat diversos càrrecs directius en empreses com Idiada i Abertis, i als Governs de Jordi Pujol i Pere Aragonès. També ha sigut director de TV3, regidor a Barcelona per ERC i professor a la UB i la UPF. Atén l'ARA per parlar de què cal fer per millorar la productivitat i els sous, un tema al qual fa anys que dedica esforços.

Per què a Catalunya i a Espanya hi ha salaris tan baixos?

— Tant Catalunya com Espanya han pogut desenvolupar sectors econòmics –agricultura, serveis de la llar, sobretot turisme– que mantenen salaris baixos per dos motius. Per una banda, perquè no exigeixen una alta qualificació. I per l'altra, perquè han tingut a la seva disposició una oferta de treballadors poc formats i disposats a fer aquestes feines per sous baixos, que des de principis de segle es basa en la immigració estrangera. I hi ha un tercer factor: tradicionalment el salari mínim interprofessional (SMI) espanyol ha estat baix en el context europeu. Tot i que en els últims anys s'ha corregit bastant, encara és relativament baix.

Què cal canviar?

— L'SMI ha de tenir el nivell que vulguis que tingui el teu país. Hi ha sector turístic a Suïssa? Sí. Quin és el salari mínim a Suïssa? Entre 3.500 i 4.500 euros al mes. Als anys 80 i 90, quan a Espanya hi havia un atur colossal, el quid de la qüestió era que tothom treballés, encara que fos mal pagats. Però avui quin sentit té crear llocs de treball poc qualificats i mal pagats si els has d'acabar ocupant amb immigrants? Tenint en compte la demografia actual, que és el canvi fonamental que hi ha hagut al segle XXI, per apujar sous el que hem de fer és apujar l'SMI. Si es diu que en aquest país un salari digne no pot estar per sota de 1.500 euros, tothom ho ha de pagar. Les cambreres de pis ho han de cobrar i si un turista no ho pot pagar, que se'n vagi a un altre lloc. Els turistes no s'acabaran i no en necessitem tants, perquè ja no necessitem crear tants llocs de feina. Més aviat el problema és que falten treballadors.

Però la taxa d'atur a Espanya és de les més altes d'Europa.

— El primer problema és que molts aturats són grans i tenen un historial de feines poc qualificades, conseqüència de la bombolla immobiliària, de la construcció. Estan poc motivats, i si se'ls ofereix feines de salari mínim, la resposta és que no poden treballar i, a més, no es poden reconvertir. És difícil de revertir. El que cal és no alimentar més aquesta patologia.

Com?

— Cal dir que fins aquí hem arribat, que això d'un atur elevat quan falten treballadors és vergonyós i que, de la mateixa manera que s'envia als empresaris un missatge que els llocs de feina han de ser d'alta productivitat per pagar sous dignes, se n'ha d'enviar un altre als aturats: 'Vostè no té dret a dos anys d'atur, sinó l'obligació a tornar a treballar ràpidament, i l'estat l'ajudarà a trobar feina i a formar-se'. Això és un canvi de paradigma total, perquè els polítics han venut que una persona té dret a dos anys d'atur i els treballadors estan convençuts que és així. Aquesta és una idea autòctona que ens està costant caríssima i que, quan travesses els Pirineus, no la té ningú.

Els augments de l'SMI sempre troben una oposició molt gran de la patronal.

— Tothom defensa el més còmode. Però si vols un país de primera has d'exigir més a tothom. S'ha apujat l'SMI i, malgrat tot el que s'havia dit que això causaria una catàstrofe, no ha passat absolutament res: segueixen faltant treballadors i l'economia va com una moto. Per tant, seguim apujant-lo sense pressa, però sense pausa.

Parla de sectors que alimenten els sous baixos.

— Hi ha un forat negre a l'economia catalana i espanyola que és el turisme de sol i platja. És un sector molt gran i molt estacional i moltíssima gent només treballa sis mesos a l'any. Si la costa fos pobra, on la gent no té alternatives i ha d'emigrar, doncs molt bé, però ara no té sentit. S'ha de redimensionar el sector del sol i platja. Això farà que la gent treballi no sols més, sinó també millor.

Catalunya té més indústria que la resta de l'Estat. Fins a quin punt ajuda?

— El debat que la indústria és bona i el turisme és dolent és absurd. Andorra o les Balears no tenen més remei que ser turístics, però han de tenir un turisme molt productiu. Per què a Girona els indicadors de PIB per càpita han caigut? Perquè té un turisme de sol i platja, però també molta indústria agroalimentària –com les càrnies– mal pagada. Cal apujar l'SMI gradualment. A mesura que pugi, o bé l'empresari abandonarà, o s'anirà automatitzant el sector per poder pagar la mà d'obra que tingui.

Quina relació tenen el factor educatiu i, sobretot, el fracàs escolar, amb les feines mal pagades?

— Per què l'abandonament escolar és molt baix al País Basc i molt alt a les Balears? Si a les Balears tenen un abandonament escolar prematur molt elevat no és perquè el seu sistema educatiu sigui dolent, sinó perquè hi ha moltes oportunitats per treballar sense tenir estudis. Quan un noi de 15 anys a qui no li agrada estudiar veu que pot trobar feina a la restauració a l'estiu, quan en faci 16 es posarà a treballar. Al País Basc no trobarà feina.

Per això cal millorar la FP?

— És una assignatura pendent per tenir indústries competitives que ja s'està enfocant. Però fins i tot més important que la FP és l'educació infantil i primària.

Per què?

— Està molt estudiat que la trajectòria vital d'una persona depèn de la família on ha nascut. Tenim molta immigració que no té ni els coneixements ni l'actitud que els seus fills han d'estudiar i això té un impacte sobre les escoles tremendament negatiu i que només es pot resoldre enviant aquests nens a les mateixes escoles bressol que els fills de la població autòctona. És un tema bàsic. Això vol dir posar-hi més diners, però sobretot posar-hi seny.

Alguns economistes diuen que actualment les feines qualificades paguen massa impostos.

— Els salaris depenen de la productivitat, que depèn d'una infinitat de coses. Però realment el que diferencia Espanya és que la fiscalitat de certes feines és més elevada? Aquesta no és la prioritat.