Més dones treballadores que mai (però una bretxa que persisteix)
L'ocupació femenina se situa a Barcelona en màxims històrics tot i que continua tenint més pes en els sectors més precaritzats
BarcelonaLes dones mai havien tingut tant de pes en el mercat laboral espanyol. Dit d'una altra manera, la diferència entre les dones i els homes ocupats se situa en mínims de la sèrie històrica. A escala estatal, segons dades de l'Enquesta de Població Activa (EPA), el 2023 va tancar amb una mitjana de 9,7 milions de treballadores, en comparació amb els 11,2 milions de treballadors masculins. És a dir, hi havia al voltant d'1,4 milions de dones amb feina menys que d'homes, mentre que el 2006 aquest desajust era de 3,6 milions de persones, més del doble. L'ocupació femenina a Catalunya també és de rècord i en l'última entrega de l'EPA, el quart trimestre de l'any passat, hi havia 1,7 milions de dones treballant.
Aquesta fita es repeteix a Barcelona, on l'Ajuntament ha elaborat un informe amb motiu del 8-M al qual ha tingut accés l'ARA i que mostra un retrat prou ampli sobre la situació laboral de les dones a la capital catalana. La ciutat compta amb una participació femenina en el mercat de treball (amb una taxa d'ocupació del 77,9%) més elevada que la mitjana catalana (68,8%), l'espanyola (62,5%) i l'europea (65,9%). Així doncs, es troba en màxims de la sèrie històrica, després de registrar un increment interanual de gairebé 9 punts.
Hi ha més treballadores que en cap altre moment de la història, però encara pateixen més l'atur i tenen més pes en els sectors d'activitat més precaritzats. La situació laboral de la dona continua sent sinònim de salaris més baixos, més jornades parcials, més contractes temporals i una càrrega mental i física per assumir les tasques domèstiques superior a la dels homes. El desembre de l'any passat, hi havia 35.026 dones sense feina a Barcelona, un nivell similar al del 2008, tot i que aquesta xifra va repuntar un 3,7%. La taxa d'atur femení era del 6,2%, força similar a la de la Unió Europea (6,4%) i inferior a la de la resta de territoris.
"Les dones som al mercat de treball, el tema és on som i com hi som. Hi ha sectors que estan fortament feminitzats i que són els que tenen les condicions laborals més baixes, una pitjor valoració social, uns horaris més complicats i els que estan més relacionats amb allò que es considera femení per naturalesa", explica a l'ARA Raquel Gil, regidora de Promoció Econòmica, Treball, Feminismes i Memòria Democràtica de l'Ajuntament de Barcelona. Els llocs de treball amb més presència de dones a Barcelona van ser les activitats a les llars (83,2%) i les activitats sanitàries i de serveis socials (74,1%), feines associades a l'anomenat terra enganxós, en què les retribucions són inferiors i les possibilitats de promoció laboral estan molt més limitades que en altres àmbits. En sectors amb una demanda de feina elevada a la ciutat com la tecnologia, amb millors condicions laborals, les dones representaven un 35,3% de l'ocupació.
El 'terra enganxós' de les dones estrangeres
Aquest terra és encara més enganxós per a les dones estrangeres que ara viuen a Barcelona i que van signar el 53,1% del total de contractes a les activitats de les llars, el 31,4% en els serveis a edificis, jardineria i neteja i el 21,7% a l'hostaleria. De fet, el 70,1% de les contractacions de dones foranes corresponen a treballs de restauració, personals i venedors i a ocupacions elementals, una proporció més de 20 punts superior a la del conjunt de les dones. "Ens va sorprendre que entre les dones estrangeres el pes de la contractació indefinida és més gran que en el total de les dones [un 52,4% respecte a un 41,8%], i justament ho atribuïm al fet que amb la reforma laboral l'augment dels contractes indefinits ha beneficiat alguns sectors que eren dels més precaritzats com el de les llars", apunta Àngels Santigosa, cap del departament d’Estudis de la Gerència d’Economia i Promoció Econòmica de l'Ajuntament de Barcelona.
El 2022, l'últim any del qual té dades el consistori, les dones residents a Barcelona van superar per primera vegada els 30.000 euros anuals de salari mitjà (concretament, 30.693 euros a l'any), una quantitat que continua sent un 17,1% inferior a la dels homes (37.006 euros anuals). Aquesta bretxa de gènere a la ciutat és inferior a la de Catalunya (17,6%), i lleugerament superior a l'espanyola (16,9%). Les autores de l'informe expliquen que aquest indicador ha tendit a escurçar-se en l'última dècada i ha caigut vuit punts respecte al període 2012-2014, quan superava el 25%. Aquesta reducció de la bretxa l'atribueixen a l'augment del salari mínim interprofessional (SMI), que té un impacte especialment positiu per a les dones que ja partien de salaris inferiors als homes per l'ocupació més alta en sectors més precaritzats.