El mercat laboral, l'última frontera trans: "Amb 10 anys d'experiència, no m'agafaven enlloc"
El 68% de les persones del col·lectiu està a l'atur, i els casos de precarietat i discriminació estan a l'ordre del dia
BarcelonaEl 31 de març se celebra el Dia Internacional de la Visibilitat Trans, perquè la vida d'aquestes persones continua plagada de reptes. El col·lectiu s'enfronta no només a una amenaça directa –4.690 persones trans van ser assassinades entre el 2008 i el 2023 segons l'Observatori Transrespecte contra Transfòbia– sinó que en el seu dia a dia topen amb impediments per tirar endavant la vida que volen. Un exemple d'això és la dificultat que es troben les persones trans per entrar al món laboral i, també, les situacions de discriminació i assetjament a les quals han de fer front en els seus llocs de treball.
Un dels informes més detallats que existeixen sobre aquesta problemàtica és l'Estudi exploratori sobre la inserció sociolaboral de les persones trans, que va publicar el Ministeri d'Igualtat el 2022. L'estudi va enquestar 552 persones trans arreu de l'estat espanyol, de les quals només el 34% treballaven.
La situació és especialment delicada entre les trans joves. El 68,8% de les que tenen entre 18 i 25 anys no treballen. En les franges d'edat més avançades, el nombre de persones trans amb feina augmenta fins a gairebé un 50% (el 48,9% de les enquestades d'entre 26 i 45 anys, i el 47,7% d'entre 46 i 65 anys).
L'atur afecta gairebé de la mateixa manera homes i dones trans. Un 65% de les dones i un 68% dels homes trans estan sense feina. La diferència entre gèneres sí que és present, però, en l'estabilitat d'aquests llocs de treball. El 50,6% de les dones trans amb feina compten amb un contracte indefinit, davant del 21,9% dels homes trans.
Les disparitats entre els gèneres tornen a desaparèixer si parlem de duració dels contractes, perquè el 64,67% dels que signen les persones trans són de durada inferior a un any. Tot i això, les persones trans es mostren satisfetes de forma general amb la duració dels seus contractes (un 58% de les enquestades).
Ara bé, tots els indicadors empitjoren quan ens centrem en el procés de selecció i en la situació a la feina. Només el 62% dels enquestats va declarar haver dit públicament a la seva empresa ser una persona trans. Això significa que un 38% de les persones trans resten invisibilitzades al seu lloc de feina. El 50% dels enquestats afirmen, també, haver estat acomiadats per fer visible la seva identitat de gènere.
A més, el 68% de les persones trans diuen haver patit discriminació en algun procés de selecció, un percentatge que puja fins al 77% en el cas de les dones trans. Elles també són les més perjudicades pel que fa als casos d'assetjament a la feina. Un 65,1% de les dones trans diuen haver-ne patit.
Sense feina tot i tenir formació
Algunes institucions han volgut respondre a la precarietat laboral i la inseguretat que viuen les persones trans a la feina. És el cas del Servei Públic d'Ocupació de Catalunya (SOC), que fa tres anys va llançar el programa Treball i Formació amb què ajuda a persones trans i dones en especial situació de vulnerabilitat a incorporar-se al món laboral. En les seves tres convocatòries s'han destinat uns 9,7 milions d'euros per ajudar les persones trans en particular i posar-les en contacte amb entitats sense ànim de lucre, que els ofereixen un any de contracte, a més d'acompanyament i formació.
L'Ander González és una de les 306 persones que han passat per Treball i Formació. Ara gestiona les xarxes socials i el disseny del projecte SexUs, que proposa diferents activitats de sensibilització sobre sexualitats. Abans d'aquesta feina, i tot i estar format en il·lustració i disseny gràfic, havia treballat com a cambrer. Si no fos pel SOC "encara seguiria a l'hostaleria", afirma. "Aquí m'han donat una oportunitat d'agafar experiència", celebra.
L'Ander és de les poques persones que ha pogut renovar el contracte que ofereix el programa, perquè la intenció és que cada any hi puguin entrar noves persones. "Va ser per un tema intern de baixes, i vaig haver de presentar moltíssima documentació, però, al cap i a la fi, val la pena", assegura.
La Victòria Monique Sáez va assabentar-se del programa del SOC a través de l'associació Colors de Ponent. Forma part del 77% de dones trans que ha patit discriminació en un procés de selecció. "Amb 10 anys d'experiència com a professora d'anglès i amb mencions i experiència a Cambridge no m'agafaven en cap acadèmia. Era impossible", lamenta.
Ella no va tenir tanta sort i un cop va acabar el contracte que va aconseguir amb l'ajuda del programa al Consell Comarcal del Segrià, va tornar-se a quedar a l'atur. "Tothom volia que em quedés, però per molt que ho vaig intentar va ser impossible... És una mica pa per avui, fam per a demà", admet.
El cas de la Victòria, però, està lluny de ser l'únic. El 57% de les persones trans que han participat en un programa de formació o treball no van trobar feina un cop va acabar, segons l'estudi del Ministeri d'Igualtat. El 23% només va aconseguir un contracte temporal. Un altre cop, els més perjudicats per la falta de feina són els joves. El 62% dels joves trans d'entre 18 i 25 anys no van trobar feina després de fer algun programa de formació.