Menys estrès i més conciliació: així ha superat Portugal el test de la setmana de quatre dies

BarcelonaUna guarderia, un centre cívic, un banc de cèl·lules mare, una fàbrica o una consultoria són espais de treball amb dinàmiques molt diferents. Però a Portugal han aconseguit que –almenys durant l'últim any– es converteixin en protagonistes d'un mateix experiment laboral: una prova pilot per implementar la setmana de quatre dies i analitzar després si aquesta mesura és la utopia impossible que critiquen els seus detractors. Un total de 41 empreses del país amb més de 1.000 treballadors afectats van participar en el programa per analitzar els efectes de treballar un dia menys i –com explica a l'ARA un dels seus coordinadors, el catedràtic d'economia Pedro Gomes, de la universitat londinenca Birbeck College– els resultats han estat majoritàriament positius.

D'entrada, el test portuguès va aconseguir disminuir la mitjana d'hores treballades en un 13,7% sense abaixar els salaris, però en la majoria dels casos aquesta escapçada de la jornada no va ser a canvi de res. Les empreses van reduir el temps i nombre de reunions, adoptar noves eines informàtiques, automatitzar o eliminar processos, crear blocs de treball o reorganitzar torns per adaptar-se a aquesta nova manera de funcionar. "La probabilitat de tornar a la setmana de cinc dies era més alta entre les empreses que no van aplicar cap canvi", diu l'acadèmic. Només quatre companyies van decidir recuperar l'antiga normalitat un cop acabat l'assaig.

La fórmula per aplicar la setmana de quatre dies no va ser la mateixa per a tothom. Eliminar els divendres laborables ni tan sols va ser l'opció majoritària. Un 20% de les companyies van triar allargar el cap de setmana per aquesta via, però d'altres van fer servir dies lliures rotatius o instaurar equips "mirall" (alguns membres tenien festa els dilluns i d'altres els divendres, per exemple). En alguns casos també es va optar per alternar una setmana de quatre dies amb una de cinc. I què ha passat amb el tan desitjat increment de la productivitat? "No és automàtic", admet Gomes. Així i tot, gairebé el 80% dels gerents de les organitzacions participants van assegurar que econòmicament el projecte havia estat neutral. És a dir, va suposar uns costos mínims per a la majoria de les empreses. Només la guarderia va necessitar augmentar en un 4,5% la plantilla per adaptar-se a la reducció de les hores setmanals treballades. En canvi, prop d'un 40% van observar estalvis, sobretot en energia i altres despeses d'oficina. "A nivell operacional, les empreses es troben millor", afegeix l'expert.

Per la banda dels treballadors, Gomes i l'altra responsable del projecte, la professora de gestió estratègica de recursos humans Rita Fontinha, destaquen l'impacte positiu en el seu rendiment, però sobretot la millora en la salut mental, amb una clara reducció de l'estrès o l'ansietat associats a la feina. Aquest efecte també s'aprecia en els resultats de l'experiment pel que fa a la conciliació entre la vida personal i la laboral. Si abans de posar en marxa l'experiment un 46% dels empleats enquestats qualificaven de "difícil" o "molt difícil" els malabars per arribar a atendre les responsabilitats familiars mentre treballen, aquest percentatge va caure al 17% durant la prova pilot. Més enllà d'augmentar el temps de qualitat amb els éssers estimats, el 17% van dedicar més estones a les activitats culturals o el 15% a la formació i el desenvolupament personal. La majoria dels treballadors portuguesos que han participat en aquest test només considerarien acceptar una altra feina de cinc dies a la setmana per un salari un 20% més alt.

"El més interessant és veure quins són els perfils treballadors que valoren més la setmana de quatre dies: les dones, les persones amb fills i aquells que guanyen menys de 1.100 euros al mes [el salari mínim interprofessional és de 820 euros a Portugal el 2024]", explica Gomes. Encara que sovint s'associa aquesta mesura a una elit de professionals liberals que ja gaudeix de les bondats del teletreball i la flexibilitat horària, realment els empleats amb menys qualificacions són els més interessats a sacsejar l'statu quo de la jornada laboral vigent. "Els que cobren més poden comprar temps lliure: contractar servei domèstic, comprar menjar a domicili, o demanar un Uber en lloc d'agafar l'autobús", diu l'acadèmic. A més, la prova no ha resultat en un increment significatiu de la pluriocupació, un fenomen bastant habitual entre els portuguesos segons Gomes, ja que els treballadors han preferit dedicar el temps lliure extra a descansar i cuidar els altres en lloc de buscar una segona activitat.

Mesos de retard en la prova pilot espanyola

Mentre Portugal ja ha completat aquest primer experiment –"És un primer pas, però ha funcionat", celebra Gomes–, la prova pilot espanyola arrossega mesos de retard sense arrencar. L'abril del 2023 el Butlletí Oficial de l'Estat publicava la convocatòria a través de la qual les pimes del sector industrial podien demanar les ajudes d'un programa impulsat pel ministeri d'Indústria per aplicar la setmana laboral de quatre dies. S'hi van apuntar 41 empreses, però de moment cap d'elles ha començat a testejar la mesura. Fonts del departament que dirigeix Jordi Hereu asseguren que al mes de juliol es va signar la resolució provisional de la Fundació EOI (la institució pública que vehicularà les subvencions) amb les companyies que han complert els requisits per participar-hi. "Després d'un termini d'al·legacions, pròximament se signarà la resolució definitiva perquè posteriorment a això es pugui començar el projecte", insisteixen des del ministeri sense fixar una data concreta per a la posada en marxa.