És massa barat acomiadar a Espanya? Europa dictarà sentència
El Comitè Europeu de Drets Socials decidirà si les compensacions actuals són adequades arran d'una reclamació de la UGT
BarcelonaÉs massa barat acomiadar a Espanya? La legislatura que ara s'acaba amb la convocatòria d'eleccions generals va obrir el meló de fer marxa enrere en l'anterior reforma laboral i en va tocar alguns aspectes, però alguns dels més qüestionats mai van arribar a entrar a l'agenda política. Aquest és el cas de la regulació de l'acomiadament a Espanya, un tema que la UGT primer i CCOO després han portat davant el Comitè Europeu de Drets Socials del Consell d'Europa per denunciar que l'Estat incompleix l'establert a la Carta Social Europea revisada.
Anem a pams: primer de tot, què és aquest tractat? És un instrument que garanteix els drets i llibertats de tots els individus a la seva vida quotidiana en àmbits com l'habitatge, la salut, l'educació, el moviment de persones, la protecció social, la no-discriminació i, efectivament, el treball. La seva versió revisada és del 1996 (l'original, del 1961), però Espanya va posposar més de 20 anys la seva ratificació, que no va tenir lloc fins al juliol del 2021.
I per què és important el que diu aquesta Carta, en cas que et facin fora de la feina de manera improcedent? Doncs perquè reforça drets com, per exemple, el de la protecció en cas d'acomiadament. L'article 24 estableix "el dret de tots els treballadors a no ser acomiadats sense que existeixin raons vàlides relacionades amb les seves aptituds o la seva conducta, o basades en les necessitats de funcionament de l'empresa, de l'establiment o del servei". Si són acomiadats sense una raó vàlida, aquest tractat reconeix el seu dret a una indemnització "adequada" o una altra "reparació apropiada". És en aquest punt on el govern espanyol i els sindicats tenen visions diferents del que significa l'adjectiu adequada.
Els representants dels treballadors defensen que el cost d'acomiadar a Espanya s'ha reduït notablement des de l'arribada de la democràcia. El 1977 les indemnitzacions per acomiadament improcedent es pagaven a 60 dies per any treballat amb un màxim de 60 mensualitats, és a dir, cinc anys. L'Estatut dels Treballadors, però, va reduir-lo a 45 dies i aquesta compensació va tornar a fer un pas enrere amb la reforma laboral del PP del 2012: 33 dies per any treballat amb un màxim de 24 mensualitats. La indemnització per un acomiadament objectiu –per causes tècniques, productives o econòmiques que pugui justificar l'empresa– es compensa amb 20 dies de salari per any treballat i com a molt 12 mensualitats.
Aquestes xifres s'han mantingut inamovibles des de la Gran Recessió fins que els sindicats han trobat una escletxa amb seu a Estrasburg. Quan Espanya va ratificar la Carta Social Europea revisada també va acceptar entrar en el sistema de reclamacions col·lectives que preveu i que dona via lliure a les ONG i els representants dels treballadors per presentar denúncies si consideren que un estat està incomplint el tractat. El març del 2022 la UGT en va registrar una que ja s'ha admès a tràmit per, precisament, reclamar que les indemnitzacions per acomiadament a Espanya són insuficients. Uns mesos després, al novembre, s'hi va sumar la de CCOO.
Marxa enrere en les indemnitzacions
"L'acomiadament improcedent a Espanya ha patit un deteriorament des del mateix Estatut dels Treballadors", argumenta el vicesecretari de política sindical de la UGT, Fernando Luján. El que expressa la seva reclamació, resumeix el sindicalista, és que les indemnitzacions han de servir per compensar els treballadors dels danys que assumeixen quan perden una feina, però també per dissuadir les empreses de triar aquesta opció si hi ha alternatives menys dràstiques com l'ERTE o la reubicació de l'empleat. "Tots coneixem persones al nostre voltant a qui les han acomiadat perquè feia poc temps que eren a l'empresa i al propietari li costava quatre duros", lamenta.
Per a Mari Cruz Vicente, secretària confederal d'Acció Sindical de CCOO, el seu sindicat sempre ha considerat que les indemnitzacions per acomiadament improcedent "han de ser prou elevades perquè serveixin d'element dissuasiu". "Podem dir que l'acomiadament a Espanya no és gratuït, però és força discrecional per part de les empreses", afegeix. Així i tot, admet que aquesta qüestió no va arribar a entrar a l'agenda política i confia que la decisió europea sigui favorable a la posició dels sindicats per desbloquejar el debat.
De moment l'executiu de Pedro Sánchez ha optat per no obrir aquesta capsa de Pandora i quan va presentar al·legacions a la reclamació de la UGT va afirmar que les compensacions actuals ja eren suficients. Els socialistes també van votar al març en contra d'una proposició de llei d'ERC i EH Bildu per recuperar els 45 dies per any treballat, mentre que Unides Podem es va abstenir. Això malgrat que la ministra de Treball, Yolanda Díaz, havia mencionat en alguna ocasió la possibilitat de tocar l'acomiadament en una hipotètica segona part de la reforma laboral.
La qüestió dels acomiadaments espanyols també es va repetir la setmana passada durant les VIII Jornades Laboralistes del Col·legi de Graduats Socials, on el magistrat especialista en ordre social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya Carlos Hugo Preciado va recordar que, segons la Carta Social Europea, la indemnització ha de ser suficient per dissuadir l’empresari i cobrir els danys soferts pel treballador. En la seva opinió, el calendari previsible és que es resolgui a partir del "setembre o l'octubre", quan Espanya ja haurà estrenat un nou govern a la Moncloa.