L'OCDE descarta un impacte negatiu de la històrica pujada del salari mínim el 2019
L'organisme demana abordar la reducció de la jornada laboral amb sindicats i patronal
MADRID"Pràcticament nul". Així defineix l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) el possible impacte negatiu de l'increment del salari mínim interprofessional (SMI) a Espanya, en particular l'impacte de la històrica pujada aprovada l'any 2019. "Hi havia qui qüestionava que aquest tipus de mesures poguessin tenir un efecte negatiu perquè el mercat laboral no pot absorbir-les, però en els resultats que hem vist l'efecte negatiu ha estat pràcticament nul", ha expressat el director de Treball i Assumptes Socials de l'OCDE, Stefano Scarpetta, aquest dimarts des de París. Scarpetta fins i tot ha anat més enllà: "[L'augment de l'SMI] Ha passat de ser una eina poc atractiva que no tenia impacte a ser molt rellevant, i de cara un futur cal reforçar-la".
El tècnic de l'OCDE ha fet la reflexió durant la presentació de l'informe Reactivar el creixement àmpliament compartit de la productivitat a Espanya, en el qual es posen xifres a l'impacte de la pujada de l'SMI l'any 2019, quan es va passar de 735,9 euros mensuals a 900 euros al mes bruts en 14 pagues. L'estudi constata que aquell increment va ajudar a augmentar els ingressos mensuals dels treballadors directament afectats per la pujada (un 6% de mitjana), mentre que l'ocupació es va reduir un tímid 0,6%, és a dir, en uns 7.000 llocs de treball, ja sigui per la via dels acomiadaments o bé perquè no es va contractar, segons els càlculs de l'OCDE.
En el seu moment, organismes com el Banc d'Espanya van apuntar que s'havia "obstaculitzat" la creació d'entre 85.400 i 154.000 llocs de treball. Avui l'Estat ha escalat posicions dins l'OCDE pel que fa a països amb un salari mínim més alt: "Com que està previst que [l'SMI] es continuï incrementant fins al 60%, això li permetrà escalar encara més", es llegeix a l'informe.
Reducció de la jornada laboral
Durant la presentació de l'informe, Scarpetta ha destacat que un dels debats que estan marcant l'agenda laboral de moltes de les economies avançades és la reducció de la jornada laboral. En el cas espanyol, el ministeri de Treball ja ha iniciat les converses amb els sindicats i la patronal per negociar com la mesura es pot recollir per llei. De fet, l'OCDE recomana que qualsevol canvi en aquesta direcció ha de comptar amb el consens dels agents socials: "Si s'imposa una reducció de la jornada laboral sense diàleg [social] hi ha empreses que potser no s'ho poden permetre", ha apuntat Scarpetta, que ha animat l'Estat a tirar endavant una "experimentació política" de la reducció de la jornada laboral amb l'objectiu de millorar el benestar i la productivitat.
Precisament un dels eixos que travessa l'informe és el de la productivitat, un element sobre el qual l'increment de l'SMI, però també la reducció de la jornada laboral, pot tenir un impacte negatiu o positiu en funció de com es dissenyin les polítiques, apunta l'OCDE. En el cas del salari mínim, per exemple, una política ben dissenyada permet "distribuir els guanys de la productivitat empresarial sense soscavar l'ocupació".
Tenir en compte això és important perquè el punt de partida d'Espanya no és precisament favorable. En l'informe de l'OCDE es constata que des de finals del segle XX hi ha hagut una desacceleració de la productivitat. En concret, durant el període que abasta l'informe (2010 - 2019), el creixement mitjà anual de la productivitat o taxa de creixement (producció total per hora treballada) va ser del 0,5%, mentre que al conjunt de l'OCDE va ser de l'1,2%. A més, l'evolució també ha estat diferent en funció del territori: a les Illes Balears i Galícia es va registrar una taxa de creixement de més d'un 1% (en el cas de Catalunya, un 0,8%), però en territoris com les Illes Canàries o Melilla va caure. "Les disparitats en el creixement de la productivitat entre les comunitats autònomes són significatives i han tendit a ampliar-se", es resumeix a l'informe.