És l'hora de treballar un dia menys: "Molta innovació ve de tenir temps lliure"

BarcelonaEnmig de l'apocalipsi financera, just després de la Gran Recessió, l'economista britànic John Maynard Keynes enumerava en un assaig quines serien les possibilitats econòmiques dels nets de la seva generació. Imaginant com seria el món el 2030, l'acadèmic augurava que els avenços tecnològics haurien impulsat la productivitat fins al punt que aleshores les persones només treballarien quinze hores a la setmana. "Tres hores al dia seran suficients per satisfer el vell Adam [en referència al primer home segons el Gènesi] que la majoria de nosaltres portem dins", argumentava. Keynes no es va equivocar en la primera part de la teoria, però sí que va errar en la segona. Malgrat que la hipòtesi del creixement econòmic i les millores industrials s'ha complert, la reducció del temps de treball no ha evolucionat al mateix ritme i el món continua –per ara– estancat en la setmana laboral de cinc dies, que s'acosta les 40 hores de feina.

El catedràtic d'Economia de la universitat londinenca Birbeck College Pedro Gomes és qui va recollir aquesta proposta de Keynes en el seu llibre ¡Por fin es jueves! Por qué la semana laboral de cuatro días impulsará la economía y mejorará nuestra vida (editat per RBA), un tractat en què defensa per què els detractors d'aquesta idea s'equivoquen com ho van fer els qui s'oposaven a canviar la setmana laboral de sis dies per la de cinc a principis del segle passat. "Podem aprendre de la història", incideix en una entrevista amb l'ARA.

El 1926, el magnat Henry Ford va decidir que els treballadors de les seves fàbriques treballarien un dia menys. L'argument per fer-ho era clarament anar a favor del capitalisme: si els obrers eren als tallers de sol a sol, qui compraria i gaudiria dels seus cotxes? Donar més temps lliure als empleats repercutiria en un increment del consum i, per tant, dels seus beneficis. "Més tard va venir la legislació i després ningú va voler tornar al que hi havia abans. Tots estaven contents. El millor període de l'economia nord-americana va venir després de reduir la jornada de treball", reivindica l'economista portuguès.

Gomes enumera les vuit raons per les quals considera que la setmana de quatre dies és un plantejament necessari i factible, i ho fa amb arguments que extreu de quatre economistes tan distanciats ideològicament com Keynes, Schumpeter, Marx i Hayek. El primer motiu és "perquè és possible", però l'expert també assegura que aquest canvi impulsarà l'economia, farà créixer la productivitat, incrementarà la innovació, reduirà l'atur generat per la nova revolució tecnològica, augmentarà els salaris, reduirà la desigualtat, donarà a la gent més llibertat per decidir què fer amb el seu temps i reconciliarà una societat polaritzada. "[Els crítics amb la setmana de quatre dies] tenen una visió molt senzilla en què quan treballes contribueixes a l'economia i quan estàs gaudint de temps per a tu no ho fas. Però tot el que fem en el nostre temps lliure té un impacte econòmic", remarca Gomes. A més, afegeix que en un moment en què proliferen "les malalties del treball del segle XXI", en forma d'estrès i ansietat, els treballadors més descansats seran més productius la resta de dies i es minimitzarà un fenomen que també costa diners a les empreses.

L'autor creu que l'aplicació de la setmana de quatre dies –els primers exemples els hem vist en les proves pilot d'algunes companyies i administracions– es vehicularà a través dels governs estatals (o supraestatals, com la Unió Europea), però que es farà per força a dues velocitats. "Serà diferent per a cada sector, però en aquest mig camí el més important serà el diàleg social i arribar a acords entre els sindicats i les patronals", diu Gomes. Alhora, admet que una reducció de la jornada laboral com aquesta no arribarà a tot el planeta, senzillament perquè hi ha llocs on ni tan sols es compleixen les 40 hores setmanals, però confia que un canvi d'aquesta magnitud faria que l'excés d'hores treballades millorés arreu. "La conversa està per tot arreu. És el moment que un país tiri endavant [amb la setmana de quatre dies] i que les coses surtin bé", afirma l'expert.

Més innovació i menys atur tecnològic

La tesi de Gomes és que l'impuls de la setmana de quatre dies a l'economia arribarà per la demanda més gran que hi haurà en les indústries de l'oci. "Hi ha una part de la població que guanya molt i que està estalviant massa; no consumeixen gaire perquè no tenen prou temps", esgrimeix l'autor. En canvi, defensa que les persones amb menys recursos aconseguiran més oportunitats d'ocupació en aquestes activitats i que la falta de treballadors farà pujar els salaris. "La restauració és un dels sectors on els beneficis seran més elevats", afirma l'acadèmic, que està assessorant el govern portuguès amb la prova pilot en la qual han participat 41 companyies amb uns 1.000 treballadors en total. De l'estudi preliminar, Gomes i la professora de gestió estratègica de recursos humans Rita Fontinha en van extreure, entre altres conclusions, que els nivells d'ansietat dels participants queien un 20%, que la fatiga es reduïa un 23% i que els problemes d'insomni descendien un 19%.

Per a Gomes, la necessitat de descansar un dia més a la setmana també rau en una altra de les paraules preferides de les corporacions: la innovació. "Molta innovació ve del temps lliure que les persones dediquen a la seva passió. Aquesta pot ser la d'un escriptor, la d'un músic o també la d'un inventor que treballa en el seu propi projecte després de l'horari laboral", apunta l'acadèmic. Posa l'exemple del director de cinema manxec Pedro Almodóvar, que va conservar durant 12 anys una feina a Telefónica mentre s'endinsava en la Movida Madrileña i escrivia els seus primers guions. En un període de canvis tecnològics tan ràpids, l'economista considera que la setmana de quatre dies permetrà que molts treballadors ocupats en activitats en risc d'extinció tinguin la possibilitat de formar-se per reciclar-se en professions amb més demanda i que els empleats es jubilin amb més dignitat: "Estem vivint més temps, i per això alguns governs tendeixen a augmentar l'edat de jubilació, però treballant cinc dies a la setmana, a aquest ritme, afegir-hi un any més es converteix en un malson. Si fossin quatre dies des de l'inici de la vida laboral potser més persones voldrien allargar-la més temps".