L'emigració de treballadors representa una pèrdua de 150.000 M€ per a l'economia espanyola, segons un estudi
El total de persones que se'n van anar a treballar a l'estranger creix fins als nivells de la crisi financera
BarcelonaEl nombre d'espanyols que van emigrar a l'estranger va augmentar el 2022 fins als nivells dels anys de la crisi i representa un valor de 154.800 milions d'euros de capital humà (la capacitat potencial de produir de treballadors) que han abandonat l'Estat, segons un estudi de la Fundació BBVA elaborat amb dades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE).
En total, l'any passat 426.000 espanyols van abandonar l'Estat per residir a un altre país, dels quals 379.000 estaven en edat de treballar i 46.000 eren menors de setze anys. Es tracta d'un increment d'un 11% respecte al 2021 i la xifra més alta des del 2014, quan es va registrar el pic d'emigracions en plena crisi financera i del deute amb unes 532.000 sortides.
"Arran de la gran recessió del període 2008-2014, molta gent va emigrar a la recerca de millors oportunitats laborals. Aquest procés ha tornat a guanyar intensitat després de la pandèmia", apunta l'estudi. De fet, el 2020 i el 2021, els dos anys amb més restriccions de mobilitat a causa del covid, van ser els que menys emigració van registrar, amb un total de 263.000 i 219.000 emigrants, respectivament.
"El ritme actual d'emigració suposa un llast per a la capacitat de producció futura de l'economia espanyola", conclou l'estudi. També remarca que la sortida de treballadors formats té "un impacte d'una magnitud considerable que, en cas de no veure's compensat pel valor del capital humà dels immigrants o el retorn futur d'una part dels emigrants actuals, suposaria una minva neta significativa del capital humà de l'economia espanyola i les seves possibilitats de desenvolupament".
Edat i formació, elements clau
Aquests 426.000 emigrants espanyols representen un capital humà de 154.800 milions d'euros, un 0,9% del valor total del capital humà de l'economia estatal. Per calcular-ho, l'estudi té en compte variables com la taxa d'activitat, l'atur i la productivitat dels treballadors al llarg de la seva vida, així com l'esperança de vida i els nivells de formació. "L'edat i el nivell de formació són dos dels factors determinants", diu el document.
L'estudi ressalta que, en comparació amb les emigracions registrades durant la crisi financera, el 2022 hi va haver "una lleugera reducció del nivell educatiu mitjà", amb un increment del percentatge de persones que van deixar Espanya i que no tenen estudis secundaris obligatoris. Ara bé, les xifres continuen apuntant a una sortida de talent format: la meitat dels emigrants de 25 anys o més del 2022 té estudis superiors o secundaris postobligatoris, concretament un 30,1% i un 18,8%, respectivament.
A més, "molts dels emigrants són joves i, per tant, tenen per davant un ampli període de vida laboral", assenyala l'estudi. En aquest sentit, entre les persones que van deixar l'Estat amb més de 25 anys l'any passat, un terç eren menors de 35 anys; els majors de 55 anys eren un 23%.
Per regions, la Unió Europea va rebre un 38% dels emigrats, seguida per l'Amèrica del Sud, amb un 19%; el Regne Unit, amb un 12%, i l'Àfrica, amb un 9%. Els països europeus no comunitaris i la resta de continents van rebre la resta.