L'augment salarial dels nous convenis no compensa la pèrdua del nivell adquisitiu

BarcelonaNegociar convenis col·lectius bloquejats, en plena crisi inflacionista i amb la cistella de la compra disparada, ha estat una de les màximes prioritats del 2022 per als sindicats. CCOO ha fet balanç aquest dilluns amb la publicació d'un informe sobre els increments salarials que s'han aconseguit a Catalunya, encara que aquest repunt no hagi estat suficient per compensar la pèrdua del nivell adquisitiu dels treballadors.

L'estudi del sindicat recull que l'any passat es van tancar 30 nous convenis sectorials catalans amb un augment mitjà del 3,75%. Per posar la dada en context, la mitjana de l'IPC a Catalunya el 2022 va ser del 8%, és a dir, lluny d'aquesta millora. Segons CCOO, al voltant de 634.000 persones van acabar l'any amb un increment de la nòmina igual o superior al 4%. Així doncs, pràcticament tres de cada quatre d'aquests acords van assolir una pujada de sous d'entre el 4% i el 4,99%. Cal tenir en compte, a més, que la majoria d'aquests convenis tindran una vigència d'uns 3 anys i que durant aquest temps l'increment acumulat serà de mitjana del 9,87%.

La secretaria d'acció sindical de CCOO a Catalunya, Cristina Torre, ha ressaltat que una majoria d'aquests nous convenis (19 dels 30) ha incorporat algun tipus de clàusula de revisió salarial, un element per compensar la inflació que estava en desús i que ha agafat rellevància en aquest últim any d'alça dels preus. Això vol dir, per exemple, que en els següents anys o al final del conveni es podrà aplicar un increment superior al previst en cas que la inflació hagi superat un determinat llindar.

Tot i això, en algunes d'aquestes negociacions els treballadors han hagut de recórrer a la mobilització per moure la posició de les empreses. El secretari general de CCOO de Catalunya, Javier Pacheco, ha destacat que el 30% dels empleats catalans afectats per un conveni col·lectiu han estat cridats a la vaga aquest 2022, prop de 285.000 persones. Tanmateix, el sindicalista ha lamentat que la patronal abandonés la taula de negociació per pactar un nou AENC (el marc general per als convenis col·lectius) i ha criticat que aquesta no és l'actitud "que es requereix en un país en una situació complexa".

Bretxa de gènere en els convenis

Aquestes victòries salarials també amaguen, però, un biaix de gènere important. Torre ha constatat que els sectors més feminitzats són els que tenen més dificultats per apujar els sous. En els convenis que s'han pactat amb un increment més baix (de menys del 2,5%) hi ha tres vegades més dones que homes. En canvi, en els que han aconseguit una pujada superior al 5% hi ha el doble de treballadors homes. "Són sectors masculinitzats i amb més capacitat d'organització sindical, com el del metall, mentre que hi ha convenis encara bloquejats en sectors feminitzats" vinculats a les cures i l'atenció social, ha explicat Torre.

El sindicat ha aprofitat la presentació de l'informe per recordar algunes de les seves reivindicacions de cara al 2023. Entre les seves demandes, Pacheco ha fet èmfasi en l'aplicació del salari mínim de referència català, que hauria de ser el 60% del sou mitjà al Principat. Aquests prop de 1.320 euros s'haurien d'impulsar a través de l'Acord Interprofessional de Catalunya i CCOO considera que la Generalitat hauria de blindar aquest sou mínim en la contractació pública a través de clàusules socials.

Pacheco ha urgit els partits catalans a presentar finalment un pacte per als pressupostos per incorporar-hi els acords entre els agents socials i el Govern en matèries socials, com la pujada del 8% de l'IRSC. Pel que fa al govern espanyol, ha valorat positivament les mesures aprovades per rebaixar el preu de la cistella de la compra, però ha admès que els sindicats haurien optat per solucions que no consisteixin en renunciar al cobrament d'impostos sense tocar els marges empresarials de sectors com la distribució.