L'augment de l'SMI redueix la bretxa de gènere (que encara és del 19,7% a Catalunya)
La diferència de salaris implica que les dones cobren 492 euros menys al mes que els homes
BarcelonaEl 2020, l'any de la pandèmia del coronavirus, també va ser el sisè consecutiu en què la bretxa salarial de gènere va seguir amb la seva reducció lenta i progressiva. Segons les dades publicades aquest dimecres a l'Observatori del Treball i Model Productiu coincidint amb el Dia Europeu de la Igualtat Salarial, aleshores la diferència entre el que cobren els homes i les dones es va situar en el 19,7%, gairebé un punt percentual menys que l'any anterior. És a dir, elles van guanyar 5.907 euros menys a l’any que ells o, el que és el mateix, 492 euros menys cada mes. Cal tenir en compte que la bretxa salarial s'havia arribat a situar en el 26% l'any 2014, però així i tot, l'estadística més recent encara equival a com si les dones deixessin de cobrar el seu sou a mitjan mes d'octubre.
Per què ha millorat la dada i per què encara no s'aconsegueix esborrar aquest greuge salarial? El sindicat UGT també n'ha fet un diagnòstic a través d'un informe presentat durant la seva jornada dedicada a la bretxa salarial. En aquest estudi consideren que la baixada s'explica, en part, per l'augment del salari mínim interprofessional (SMI), que va pujar fins als 900 euros el 2019 i que el 2020 va tornar a incrementar-se fins als 950 euros. "Les dones són les que estan situades en salaris més baixos, i com més increments apliquem en aquests sous, més incidència tindrà en la bretxa de gènere", ha explicat Eva Gajardo, secretària d'Igualtat i Formació de la UGT de Catalunya.
Des de l'organització destaquen que els sectors més feminitzats també són els que perceben unes remuneracions inferiors. De fet, consideren que aquest greuge comença amb l'entrada al mercat de treball, on es produeix una bretxa "vocacional" pel tipus de carreres professionals triades per les dones. Com també remarquen les dades de l'Observatori del Treball, les treballadores dels serveis de restauració, personals i de venda són les que pateixen una bretxa salarial més gran (32%), mentre que les activitats tècniques i científiques mostren la més baixa (15,9%).
Un altre dels factors que incideixen en la bretxa de gènere és la parcialitat dels contractes. De fet, aquesta diferència salarial va augmentar entre les persones que treballen a temps parcial i se situa en el 5,8%. Vuit de cada 10 contractes parcials els signen treballadores dones. Encara que les dones no abandonin el mercat laboral, sobretot quan estan en edat de tenir fills, hi dediquen menys hores que els homes, i no sempre de forma voluntària, lamenten des de la UGT. L'any 2020 el 92% de les excedències per tenir cura dels infants les van agafar les mares. D'altra banda, segons les dades de l'EPA, el 2018 d'entre les dones de 18 a 64 anys un 84% havia reduït el nombre d'hores treballades per dedicar-les a cuidar dels fills, mentre que en el cas dels homes tan sols van ser un escàs 15%.
Millora en els convenis
Davant d'aquesta situació, Cristina Antoñanzas, vice secretària general de la comissió executiva confederal de la UGT, ha insistit en la importància d'introduir mesures per la igualtat de gènere a través de la negociació col·lectiva i les millores en els convenis. D'aquesta manera, per exemple, es pot evitar que les dones continuïn estant enrere pel que fa als complements salarials, ja que aquestes retribucions acostumen a beneficiar més els homes i menystenen capacitats associades a les treballadores femenines. Respecte a la normativa, el secretari general de la UGT a Catalunya, Camil Ros, ha fet una crida a promoure l'obligatorietat en determinades polítiques d'igualtat de gènere, per tal que les empreses no puguin saltar-se l'aplicació d'aquestes mesures.