La inserció laboral de la FP continua pujant per tercer any consecutiu

BarcelonaUn estudiant de formació professional (FP) té més punts per trobar feina dins els nou mesos després de graduar-se i aquest nivell d'inserció laboral continua creixent. Així es desprèn de la 17a edició l'estudi Inserció laboral dels ensenyaments professionals 2023, elaborat per la Generalitat i el Consell General de Cambres de Catalunya i presentat aquest dilluns en un acte a la Llotja de Mar de Barcelona. Les dades certifiquen que el 54,5% dels alumnes que van triar aquesta via durant el curs 2021-2022 van acabar trobant feina (d'aquests, un 18,7% encara els compaginen amb altres estudis), fet que suposa un increment de 2,5 punts percentuals en aquesta tendència respecte a l'any anterior. En canvi, va caure la proporció d'estudiants que van continuar exclusivament amb la seva formació després de fer una FP, i aquests ara representen el 33,9%.

L'estudi destaca que l'atur juvenil és una possibilitat més allunyada per als que escullen aquest camí formatiu. Dels graduats en FP, tan sols un 11,5% buscaven feina en els mesos posteriors a acabar els estudis (0,7 punts menys que en l'edició anterior), un percentatge que cau encara més, fins al 8,2%, si ens fixem només en els alumnes de la FP Dual. Aquest últim tipus de programa combina les classes a l'institut amb una estada dins d'una empresa, i és una de les opcions que més s'han intentat reforçar en els últims anys. Així doncs, en el cas dels graduats de la FP Dual, que ja va per la tercera convocatòria, la inserció laboral també és més alta, del 66%.

El missatge sobre la importància de trobar feina en un ofici ha anat calant i el nombre d'estudiants que s'apunten a aquests estudis també continua a l'alça. En el curs que analitza l'estudi, el 2021-2022, el total d'alumnes va augmentar un 12%, fins als 60.098 graduats arreu de Catalunya, entre graus mitjans i superiors, però sobretot en aquests últims. "La FP és clau per generar oportunitats individuals. Es planteja un projecte vital vinculat a una vocació", ha destacat el conseller d'Empresa i Treball, Roger Torrent. Per remarcar la necessitat de prendre's seriosament aquests estudis, Torrent ha arrencat amb l'anècdota que va compartir amb ell un directiu suís, a qui els seus pares recomanaven que triés una FP com els seus cosins en lloc d'anar a la universitat, per aconseguir una feina estable i ben pagada. "Empresaris, ajudeu-nos a pensar quins perfils caldran en els pròxims anys", ha demanat Torrent.

Nivell d'ingressos

La realitat catalana, però, no és la de Suïssa, tampoc pel que fa al nivell d'ingressos dels graduats en FP. Segons l'informe, el 52% dels que han cursat un grau mitjà i ara treballen a jornada completa cobren menys de 1.200 euros nets al mes. Aquesta proporció és diferent si ens fixem en els graus superiors, on els que se situen en aquesta franja són un 37%, mentre que el 42% ja tenen un salari d'entre 1.200 i 1.500 euros. Acabar una FP i estar cobrant més de 1.500 euros és menys habitual: passa en el 21% dels casos entre aquells que han fet un grau superior i en el 14% dels que han completat un grau mitjà.

La consellera d'Educació, Anna Simó, ha admès que en el món de la FP continua persistint una forta bretxa de gènere, que també es trasllada als salaris. Hi ha més dones amb un grau superior que cobren menys de 1.200 euros que homes (44,9% versus 30,9%). Són gairebé quinze punts percentuals de diferència. Alhora les dones amb un grau superior també tenen menys possibilitats d'aconseguir un sou de més de 1.500 euros (14,6% per a elles, versus 25,2% per a ells). "Hem de treballar sobre evidències i planificar la FP per abocar els recursos on més falta fan", ha destacat la consellera.

A més, la comparació també demostra que les condicions de treball són més favorables en els cicles industrials que en la resta. Hi ha menys proporció de graduats amb uns ingressos inferiors als 1.200 euros (28%), i els que perceben una remuneració de més de 1.500 euros superen en gairebé 16 punts la mitjana (32%). Entre les famílies dels estudis de FP, n'hi ha sis en els quals en el moment de l'enquesta la inserció laboral superava el 60%: energia i aigua, maritimopesquera, instal·lació i manteniment, hoteleria i turisme, química i fabricació mecànica.