Per què t'interessa el teu conveni col·lectiu

BarcelonaEls pròxims mesos, en molts sectors de l'economia es viurà una negociació aferrissada. El bloqueig de molts convenis col·lectius, després del xoc pandèmic i enmig d'un context inflacionista, deixa pas a un final d'any de xoc entre sindicats i patronals per aconseguir renovar aquests pactes amb un increment salarial que compensi la pèrdua de poder adquisitiu dels treballadors. Aquesta és una guia pràctica sobre com funcionen els convenis, quines condicions laborals regulen i com consultar-los per comprovar si l'empresa els aplica correctament.

Què és un conveni col·lectiu?

El terme negociació col·lectiva el va encunyar per primera vegada la sociòloga i economista britànica Beatrice Webb per descriure el procés en què els representants dels treballadors (normalment a través dels sindicats) i els representants dels empresaris (mitjançant les patronals) arribaven a un acord sobre les condicions de treball. En un principi es va veure com la manera de substituir la negociació entre una sola persona i el seu ocupador, per un pacte aplicable a tots els contractes d'un grup de treballadors.

Actualment, hi ha convenis d'aplicació sectorial que donen cobertura a tota una activitat econòmica, siguin d'àmbit estatal, autonòmic o provincial. Després també en trobem d'empresa. "L'última reforma laboral –recorda la secretària d'acció sindical de CCOO a Catalunya, Cristina Torre– va tornar a posar ordre i els convenis sectorials tornen prevaldre per sobre dels d'empresa". Així doncs, els d'empresa només podran millorar les condicions del sectorial, com passa en el cas de Seat a Catalunya.

On puc trobar el meu?

Tots els convenis col·lectius, siguin sectorials o d'empresa, estan publicats íntegrament en versió web als diaris oficials de la província o el govern autonòmic corresponents, o al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE). Així i tot, els sindicats també han habilitat eines per cercar-los, per exemple, segons el NIF o el codi d'activitat de l'empresa (CNAE). "El conveni també s'hauria d'indicar al contracte laboral i, idealment, a les ofertes de feina", explica la responsable de política sindical de la UGT a Catalunya, Núria Gilgado.

Quins aspectes regula?

Hi ha un contingut mínim que ha d'estar inclòs en tots els convenis col·lectius i que regula l'Estatut dels Treballadors. Aquests aspectes són la determinació de les parts que els concerten; el seu àmbit personal, funcional, territorial i temporal; procediments per resoldre de manera efectiva les discrepàncies que puguin sorgir quan no s'apliquen les condicions de treball; la forma i les condicions de denúncia del conveni, així com el termini mínim per a la denúncia abans que s'acabi la vigència; i la designació d'una comissió paritària de la representació de les parts negociadores. A partir d'aquí, el conveni pot abastar tota mena d'aspectes de les relacions laborals, com ara l'establiment i la distribució de la jornada, les categories professionals i els plusos de nocturnitat o per treballar en festius.

Tothom està afectat per un conveni?

No. Torre remarca que hi ha un 13% dels treballadors als quals no s'aplica cap conveni col·lectiu i, per tant, les empreses només estan obligades a pagar-los el salari mínim interprofessional (SMI). Això es pot donar, explica la sindicalista de CCOO, perquè es tracta d'una activitat molt nova o perquè no hi ha una representació patronal amb qui pugui seure a negociar. Casos com el del personal de recerca a Catalunya són exemples de col·lectius que fins ara no comptaven amb un primer conveni, que ja s'està acordant.

Quina és la vigència dels convenis?

No hi ha una durada mínima dels convenis, així que depèn dels termes de la negociació. "Pot ser que sigui per dos anys o per quatre, però el període mitjà se situa en 2,9 anys", apunta Torre.

L'empresari pot decidir no aplicar-lo?

Els convenis obliguen els empresaris a seguir-los, però hi ha una excepció que preveu l'Estatut dels Treballadors. És el que es coneix com a "desvinculació" i és una mesura extraordinària que es pot aplicar per "causes econòmiques, tècniques, organitzatives o de producció". En aquests contextos, l'empresari pot deixar d'aplicar les condicions que fixa l'acord. Això no obstant, es tracta d'un recurs temporal per evitar decisions més dràstiques com ara acomiadaments.

Per què hi ha convenis que fa anys que estan caducats?

"Estem en un bloqueig de la negociació col·lectiva", sentencia Gilgado. Durant els moments de crisi econòmica, com els viscuts durant els dos últims anys de pandèmia, és més complicat arribar a acords sobre els convenis perquè sovint la qüestió prioritària és el manteniment dels llocs de treball. Amb la nova reforma laboral, recorda la sindicalista de la UGT, es va modificar la ultraactivitat dels convenis i, per tant, ja no caduquen quan s'acaba el termini, sinó que es continuen aplicant encara que no n'hi hagi un de nou.

No obstant això, que no se signi un conveni també implica que no s'actualitzin els salaris, ara mateix en un context d'inflació desbocada. Sindicats i patronals tampoc van poder pactar un nou Acord per a l'Ocupació i la Negociació Col·lectiva (AENC), caducat des del 2020 i que serveix com a referència per a les negociacions dels convenis. El resultat, doncs, és que només a Catalunya n'hi ha 185 de bloquejats i pendents de pactar fins a principis del 2023, segons CCOO. Entre tots aquests hi ha, per exemple, el conveni del metall a la província de Barcelona, el de l'hostaleria i el turisme a Catalunya i el de la neteja d'edificis i locals. Si la paràlisi no es resol, els sindicats ja han avisat que la protesta serà l'única via possible.