Laboral

El fundador de Glovo nega a la jutge que l’anunci de contractar els ‘riders’ sigui "una estratègia de defensa"

Oscar Pierre assegura que va ser "casualitat" que el canvi de model laboral es comuniqués un dia abans de la seva declaració

El conseller delegat i fundador de Glovo, Oscar Pierre, sortint de la Ciutat de la Justícia aquest dimarts.
3 min

BarcelonaAmb prou feines quinze minuts. És el temps que ha tardat el conseller delegat i cofundador de Glovo, Oscar Pierre, a declarar aquest dimarts davant la jutgessa i respondre a les preguntes del seu advocat i de la Fiscalia, en el procés penal en què està acusat d'un presumpte delicte contra els drets dels treballadors. L'empresari ha negat que la decisió de l'empresa de contractar els seus repartidors, anunciada un dia abans que li toqués presentar-se a la Ciutat de la Justícia, sigui una "estratègia de defensa". Pierre s'ha acollit al seu dret de no respondre a la CGT, que s'ha personat com a acusació particular en el cas representant dos riders afiliats al sindicat.

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

Paradoxalment, el creador de la plataforma de repartiments a domicili ha tornat a defensar el seu model actual i ha insistit que el considera legal, segons han confirmat fonts jurídiques a l'agència Efe. Així i tot, ha justificat que canviaran la seva manera d'operar per evitar les discussions als tribunals i amb la Inspecció de Treball. Pierre ha declarat com a imputat al jutjat d'instrucció número 31 de Barcelona, que investiga la denúncia que la Fiscalia va presentar contra ell per fer servir falsos autònoms a la seva aplicació.

A preguntes del seu advocat, Cristóbal Martell, l'imputat ha insistit que el recent gir en l'estratègia de l'empresa, que fins ara havia defensat fer servir missatgers autònoms tot i la pressió de la llei rider aprovada fa més de tres anys, és una "coincidència". Pierre ha justificat que busca la "pau social" i evitar conflictes amb la Inspecció de Treball i els tribunals, després de les múltiples sancions per mantenir els repartidors com a falsos autònoms.

En un comunicat, la defensa ha explicat que el model de Glovo ha canviat des de la sentència del Tribunal Suprem del 2020, en què confirmava la relació laboral entre l'empresa i els seus missatgers, i des de la posada en marxa de la llei rider. Segons el lletrat, Pierre ha destacat el "bon govern" de la companyia i "la seva vocació d'ajustar-se als requeriments judicials i de la Inspecció de Treball". De fet, ha remarcat que l'autoritat laboral mai va posar pegues a la condició d'autònoms dels repartidors entre el 2014 i el 2018. El cofundador de l'empresa barcelonina ha explicat que la denúncia de la Fiscalia està construïda sobre resolucions que es refereixen a un model anterior i no a l'actual.

Pròxims passos en el procés

Abans de l'esperada declaració de Pierre, en aquesta fase d'instrucció de la causa ja hi ha hagut tres sessions entre el setembre i el novembre en les quals han anat declarant diferents riders de la plataforma. "Ell manté que des del primer model de la sentència del Suprem hi ha una evolució a un segon i un tercer model i en defensa la legalitat. El més sorprenent és que ahir van anunciar que canviaran a la laboralitat", apunta l'advocat de la CGT Raúl Maíllo, que ha presenciat aquest dimarts la declaració de l'empresari. El lletrat explica que Pierre ha admès que contractar els repartidors generaria més dificultats per a la companyia, però no ha mencionat que això n'impliqui el tancament. "Nosaltres entenem que les modificacions [en el model de Glovo] són sobre el paper. Això no acredita que es produeixin a la realitat", diu.

Ara cal veure si la Fiscalia, la CGT o l'acusació particular demanen diligències que facin avançar la investigació. Quan es doni per tancada la instrucció la jutgessa valoraria si hi ha material i indicis suficients per canviar de fase i posar data a un judici oral. L'advocat reconeix que no hi ha gaires casos amb els quals es pugui comparar el procés penal contra Glovo. Aquest es va activar arran de la reforma del Codi Penal del 2022, que enduria els càstigs per als delictes contra els drets dels treballadors. Concretament, l'article 311 preveu ara penes de sis mesos fins a sis anys de presó per als que vulguin "imposar condicions il·legals als seus treballadors mitjançant la contractació sota fórmules alienes al contracte de treball". Per exemple, mantenir els repartidors com a falsos autònoms.

stats