"Faré el que sigui perquè el meu fill tingui els mateixos drets": les famílies monoparentals segueixen lluitant pels permisos
La sentència del Tribunal Suprem que els denegava gaudir de les dues prestacions deixa alguns casos als llimbs
BarcelonaCristina Brotons va tenir mala sort. La data del seu judici es va fixar només una setmana després que el Tribunal Suprem dictés la sentència que ha fet miques les esperances de moltes famílies monoparentals a Espanya. "M'esperava perdre. La jutge va ser molt contundent", explica a l'ARA. Aquesta setmana s'ha reincorporat a la feina després de ser mare. Ho fa sense haver aconseguit sumar al seu permís de maternitat les 16 setmanes del permís de paternitat que hauria gaudit un segon progenitor.
La diferència és que, en el seu cas, aquesta persona no existeix i el seu fill només la té a ella. Ara té nou mesos, però si no fos perquè Brotons va demanar una excedència i ha estirat al màxim les vacances i el període de lactància, l'hauria deixat a la guarderia abans de fer els sis mesos. "És un greuge en comparació amb els altres nens que tenen dos progenitors. Faré el que sigui perquè el meu fill tingui els mateixos drets", reivindica.
La decisió del Suprem és el motiu pel qual al març va activar un pla a contrarellotge per trobar una guarderia. En arribar a meitat de curs, la pública ja no era una opció i a prop de casa no hi havia places a les privades. La solució ha sigut una guarderia al costat de la feina i una reducció de jornada (a la seva empresa podrà acollir-s'hi durant un any des de la reincorporació sense que li penalitzi en el sou). "Va ser una galleda d'aigua freda que no ens esperàvem", lamenta. De moment ha presentat un recurs contra la sentència que li denegava el segon permís i el seu advocat intentarà que el següent judici s'endarrereixi fins que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea s'hagi pronunciat sobre el tema.
"Ara mateix hi ha un desgavell de sentències contradictòries a l'Estat", admet l'advocada especialista en dret de família Sílvia Colom. Fins que va sortir la sentència del Suprem havia guanyat tots els casos en primera instància i, per tant, aquelles mares han pogut gaudir dels dos permisos (algunes amb 16 setmanes extra i d'altres només 8). Però encara n'hi ha que segueixen pendents de recursos o a l'espera de celebrar el judici i ara confien en el recorregut europeu. El que defensava l'alt tribunal és que, en tot cas, és el legislador qui hauria de reconèixer la possibilitat de sumar les prestacions i canviar la normativa per incloure el supòsit de les famílies monoparentals. La resolució, però, es va emetre amb el vot particular de dos magistrats, com recorda Colom. "En casos com aquest ha de prevaldre l'interès del menor i cal ressenyar tota la legislació estatal, europea i internacional que ho defensa", apunta la lletrada.
Segons dades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE) del 2020, a Espanya hi ha gairebé dos milions de llars que encaixen en la definició de monoparental. D'aquestes, en 1,5 milions el progenitor és una mare que cuida de l'infant tota sola. "Són mares sense l'ajuda de ningú amb una criatura, estan en una situació precària i aquest procés judicial també té un cost econòmic", diu Colom. Admet que, de totes les mares que l'han contactada per intentar lluitar per la prestació –ella col·labora amb l'Associació Famílies Monoparentals–, només una minoria acaba tirant endavant amb aquest periple als tribunals.
"No demano més diners, demano mans"
Encara que Cristina Caro va poder allargar vuit setmanes més el seu permís de maternitat, no ha arribat a cobrar ni un euro d'aquest temps de baixa extra. Després de la sentència que li donava la raó, la Seguretat Social va demanar que els diners corresponents a aquest descans per cuidar del seu fill es guardessin en un dipòsit al jutjat fins que es resolgui el recurs. "Al final vaig poder dur el nen a la guarderia quan ja tenia un any. Els meus pares són molt grans i no el podia deixar tot el dia amb ells. En canvi, amb dos progenitors la xarxa familiar també es multiplica", afegeix. Treballa com a infermera en un hospital en el torn de set del matí a dues del migdia, així que el seu pare ha de matinar cada dia per dur-lo a la guarderia i tapar els forats quan ella simplement no hi pot arribar. "No demano més diners, demano mans i alguna forma d'ajuda a què em pugui acollir; vull gaudir del meu fill, cosa complicada quan també he d'assumir totes les tasques de la casa jo sola", diu.
La seva advocada és Sílvia Requena i està convençuda que amb un canvi d'estratègia molts dels casos que semblaven perduts amb la sentència del Suprem encara poden acabar una resolució favorable. "És preferible anar cap al jutjat contenciós-administratiu", afirma. La lletrada està ultimant una demanda, perquè aquesta sala debati si s'està vulnerant el dret fonamental dels menors a ser cuidats pels seus progenitors com en la resta de famílies. "Hi ha vies per fer un reenfocament i començar una nova discussió", assegura. Tampoc s'estalvia una crítica: mentre la batalla se segueix lliurant als tribunals "el legislador s'ho mira des de la barrera".
