Europa avergonyeix Espanya: acomiadar empleats amb incapacitat és discriminatori

BarcelonaEl desembre del 2016 el conductor d'un camió de recollida de residus de l'empresa eivissenca Ca Na Negreta va patir un accident de treball. Va patir una fractura al peu i, quan es va començar a recuperar, l'empleat va demanar que el destinessin a un lloc adaptat a aquelles seqüeles. La companyia va acceptar la sol·licitud i el conductor va passar a fer una feina que requeria menys temps al volant. En paral·lel, va iniciar una disputa amb l'Institut Nacional de Seguretat Social, que en un principi li va denegar la incapacitat laboral permanent. No va aconseguir aquest estatus fins al 2020. I onze dies més tard, l'empresa li va notificar l'extinció del seu contracte. Estava sent acomiadat.

Per quin motiu es va quedar sense feina aquest conductor? L'empresa va explicar que l'Estatut dels Treballadors li permetia fer-ho. A la llei bàsica que regula les relacions laborals a Espanya apareix com a motiu per extingir un contracte de treball la "incapacitat permanent total o absoluta del treball". El conductor, però, va portar aquest acomiadament a la justícia i el cas va arribar fins al Tribunal Superior de les Illes Balears, que va elevar la qüestió al Tribunal Superior de Justícia de la Unió Europea (TJUE). En la seva resposta, la cort de Luxemburg va declarar el gener d'aquest 2024 que la normativa espanyola incompleix la prohibició de discriminació per motiu de discapacitat.

Ara per ara, si un treballador es troba en una situació similar a la d'aquest conductor, en què de manera sobrevinguda ja no pot fer la seva feina, l'empresa el pot fer fora i passarà a cobrar una pensió d'incapacitat permanent del 55% del seu salari. Però la sentència del TJUE esmena la legislació espanyola i recorda que hi ha una directiva europea que obliga a aplicar els "ajustaments raonables" per garantir la igualtat de tracte a les persones amb discapacitats en el lloc de feina. "Això significa que els empresaris prendran les mesures adequades, en funció de les necessitats de cada situació concreta, per permetre a les persones amb discapacitat accedir al mercat de treball", diu la normativa comunitària.

La incapacitat permanent implica el reconeixement de la situació d'un treballador que presenta "reduccions anatòmiques o funcionals greus, previsiblement definitives, que disminueixen o anul·len la seva capacitat laboral". L'advocat laboralista i soci del Col·lectiu Ronda Àlex Tisminetzky explica que en els casos que els arriben, les empreses extingeixen directament el contracte "sense fer ni un intent" d'adaptar el lloc de treball. "És una vulneració dels drets fonamentals dels treballadors, una discriminació per discapacitat o per motius de salut", diu el lletrat.

No obstant això, Tisminetzky confia que la sentència del TJUE canviï la interpretació per part dels tribunals espanyols i pressioni el govern de l'Estat per modificar aquest punt de l'Estatut dels Treballadors. L'executiu va aprovar al juliol reformar l'article polèmic per eliminar com a causa automàtica d'extinció del contracte la incapacitat permanent. Això també suposaria exigir a les empreses l'adaptació del lloc de treball o el canvi a una altra vacant. Però malgrat aquest anunci, el nou redactat encara s'ha de negociar al Congrés dels Diputats, on l'aritmètica parlamentària d'aquesta legislatura no ho posa gens fàcil.

"És injust que per tenir una incapacitat perdi poder adquisitiu"

El Xavi López és un altre treballador que s'ha vist perjudicat per aquesta interpretació de la llei. És conductor d'autobusos de TMB i el 2020, en plena pandèmia, es trobava de baixa per una operació de varius quan el va atropellar un cotxe. L'accident el va tenir de baixa durant mesos i després de diverses proves mèdiques li van trobar problemes al maluc, que s'ha d'operar aviat. "Venia d'una patologia anterior a l'esquena i al rebre l'impacte es va agreujar", diu. L'Institut Català d'Avaluacions Mèdiques (ICAM) li va reconèixer la incapacitat permanent total amb un dictamen de lumbàlgia crònica. "Aquesta feina és molt contundent físicament i mentalment", assegura López, que descarta poder continuar fent de conductor amb les seves condicions físiques actuals.

Quatre anys després de l'accident, ha portat el cas als tribunals perquè segueix en els llimbs, cobrant la prestació per incapacitat permanent i sense que l'empresa li hagi ofert un lloc de feina alternatiu. "Ara cobro 1.500 euros nets a catorze pagues i abans en cobrava 2.500. Em sembla injust que per tenir una incapacitat hagi de perdre tant de poder adquisitiu. És discriminatori", reivindica López. Per ara està en una llista a l'espera que es resolgui aquesta situació, juntament amb una trentena de companys, dels quals nou ja han interposat una demanda contra TMB a través del Col·lectiu Ronda. Un d'aquests casos és el que va desembocar en una sentència del jutjat social 31, que ha condemnat TMB a indemnitzar un altre conductor amb 10.000 euros al considerar que l’empresa incompleix el deure de fer "una avaluació per determinar les capacitats i aptituds del treballador". La resta de sentències estan paralitzades a l'espera de la resolució del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).

Fonts de TMB insisteixen que la sentència no és ferma i que l'empresa ja ha presentat recurs. "Cal tenir en compte que a la sentència es desestima la petició principal de la demanda interposada pel conductor, que era el reingrés directe, ja que s'entén que TMB està complint amb la normativa de l’Estatut dels Treballadors i el conveni col·lectiu", remarca la companyia. TMB assegura que la sentència "es limita a declarar que l’empresa té l'obligació de facilitar informació sobre les adjudicacions que es facin en llocs alternatius" i a fer una valoració prèvia del treballador que sol·licita la reubicació.