Espanya, a punt d'activar la via penal contra Glovo pels falsos autònoms

BarcelonaDissabte vinent es compliran dos anys des que la lleirider va entrar en vigor a Espanya per controlar finalment l'ús de falsos autònoms per part de les plataformes de repartiment a domicili. El cert, però, és que en aquest temps no han desaparegut dels carrers de l'Estat els missatgers que encara no estan contractats en plantilla per aquestes empreses. La catalana Glovo va optar per reformular el seu model laboral, amb un nou sistema que, segons asseguren, sí que compleix la legislació vigent. UberEats va decidir recórrer a les ETT, però davant els incompliments de la companyia fundada per Oscar Pierre i Sacha Michaud, la seva competidora va tornar als autònoms el setembre de l'any passat. El desafiament d'aquestes empreses a la llei rider tot i els repetits advertiments de la Inspecció de Treball pot tenir les hores comptades.

En una entrevista al diari El País, el secretari d'estat de Treball, Joaquín Pérez Rey, ha confirmat que l'executiu espanyol ha posat en marxa la via penal, és a dir, la finestra per castigar els responsables de les aplicacions incomplidores amb penes de presó d'entre sis mesos i sis anys que es va obrir amb la darrera reforma del Codi Penal. "Hem requerit formalment a aquestes empreses que compleixin amb la llei perquè siguin conscients que si no ho fan, ja no és un problema de sancions econòmiques, sinó també un problema de sancions penals", avisa l'alt càrrec del ministeri que lidera Yolanda Díaz. Fonts d'aquest gabinet admeten a l'ARA que aquests requeriments són "l'avantsala" de l'aplicació del nou Codi Penal i que el següent pas serà trucar a la porta de la Fiscalia.

Un portaveu de Glovo assegura que no han rebut cap comunicació en què es faci referència a l'avís de Pérez Rey sobre les conseqüències penals del seu incompliment de la legislació laboral. "A través de comunicacions per correu electrònic i posant també a disposició telèfons mòbils de la direcció de la companyia, Glovo ha volgut mantenir sempre una via de diàleg amb el ministeri de Treball", asseguren des de la plataforma amb seu a Barcelona. En aquest sentit, l'empresa afegeix que confia en la legalitat del nou model que va llançar l'agost del 2021 a Espanya, "que porta vigent des d'aquell moment i ha operat amb total normalitat durant aquests gairebé dos anys". Uber no ha respost a l'ARA la pregunta de si han rebut aquesta comunicació.

En l'entrevista, el secretari d'estat de Treball recorda que "hi ha un tipus penal específic per a aquestes conductes recalcitrants d'incompliment dels requeriments de la Inspecció" i insisteix que la modificació del Codi Penal aprovada l'any passat al Congrés té com a objectiu, precisament, evitar "aquests comportaments inadmissibles". Pérez Rey assegura que les notificacions s'han fet arribar a les empreses "aquestes últimes setmanes" i que el ministeri està a l'espera d'una resposta: "Si no hi ha una modificació del seu comportament, naturalment avisarem la Fiscalia i l'autoritat penal competent perquè investigui per què aquestes empreses no compleixen la llei".

Sancions als restaurants

D'altra banda, el ministeri també segueix estudiant altres vies per limitar les males praxis laborals al sector del repartiment. Per exemple, "imputar o derivar responsabilitats" als restaurants que fan servir els serveis que incorren en "l'incompliment legal". Fins ara no hi ha hagut cap mena de sanció cap als restauradors que utilitzen aquestes plataformes. Glovo acumula més de 205 milions d'euros en multes de la Inspecció de Treball per la contractació de falsos autònoms, alguns dels quals són immigrants sense documentació per treballar a Espanya que lloguen el compte a altres missatgers per aconseguir ingressos.

Al juny, els ministres de Treball de la Unió Europea van acordar els criteris de la llei rider comunitària, que pretén establir quins treballadors de plataforma són en realitat falsos autònoms. Yolanda Díaz es va abstenir i va considerar que la normativa era "poc ambiciosa", però l'Estat confia que aquesta nova regulació suposi un pas endavant. "Per a nosaltres l'economia de plataformes és decisiva. Estem convençuts que hi ha enormíssimes oportunitats de feina, però han de ser decents i no amb condicions decimonòniques. Estem treballant amb Europa perquè la pròxima directiva de plataformes doni també prou fortalesa perquè el desenvolupament tecnològic no perdi de vista que només es pot fer amb drets laborals", conclou Pérez Rey.