Els ERTO del covid no computen per al càlcul de l'atur
El Suprem dona la raó al ministeri de Treball i aclareix que els mesos de suspensió no compten per a la prestació
MadridEl període en què un contracte de feina va estar suspès per un ERTO de força major vinculat al covid-19 no es tindrà en compte a l'hora calcular una futura prestació d'atur. Així ho resol el Tribunal Suprem a través d'una sentència publicada aquest dilluns que posa punt final a una batalla judicial entre alguns empleats i el Servei Públic d'Ocupació (SEPE), òrgan que depèn del ministeri de Treball.
En concret, la sentència amb data del 16 de novembre del magistrat Sebastián Moralo assenyala que "si aquesta hagués estat la voluntat del legislador [...] ho hauria fet constar expressament" a la norma del govern espanyol on es recollien aquests expedients de regulació temporal d'ocupació (ERTO) que, de fet, van estar en vigor fins ben entrada la reforma laboral. Per tant, l'alt tribunal posa negre sobre blanc que el període en què un treballador es va veure afectat per un ERTO covid de força major no genera dret a l'atur.
La sentència aclareix que la normativa especial aprovada durant la pandèmia "no introdueix una nova regla a través de la qual es pugui derivar que aquesta classe de desocupació genera més beneficis que els previstos amb caràcter general". És a dir, no es pot entendre el període laboral afectat per un ERTO covid de força major, com a un període cotitzat per a l'atur i, per tant, tenir-lo en compte de cara a una futura prestació per desocupació. De fet, la sentència assenyala que el reial decret aprovat pel govern espanyol amb l'inici de la pandèmia només buscava que l'excepcional exoneració de les cotitzacions empresarials "no incidís negativament en la situació jurídica del treballador".
"Dit d'una altra manera, aquesta llei especial no pretén generar un dret diferent i més extens al que preveu la LGSS [llei general de la Seguretat Social], sinó mantenir per al treballador el mateix estatut jurídic reconegut a la normativa ordinària tot i que no hi ha cotitzacions empresarials", remarca el Tribunal Suprem.
Amb la pandèmia, el govern espanyol va aprovar un seguit de restriccions sanitàries per frenar els contagis de coronavirus entre la població que van obligar moltes empreses a aturar l'activitat durant setmanes. Fruit d'això, es van aprovar tres modalitats excepcionals d'expedients de regulació temporal d'ocupació (ERTO) entre les quals hi havia els de força major per a les empreses dels sectors més afectats, com van ser el turístic o el sector de la restauració, amb unes exoneracions molt elevades. Precisament, la sentència és fruit d'un recurs de cassació interposat per una treballadora d'un hotel a qui el SEPE li reconeixia només 660 dies d'atur. La treballadora, que tenia en compte el període en què havia estat en ERTO pel covid-19, sostenia que li pertocaven 720 dies. Ara, l'alt tribunal reconeix que els 660 dies són correctes.
La resolució és important perquè unifica criteris. Diferents treballadors havien obert una batalla judicial amb el SEPE perquè se'ls reconegués aquest període com a cotitzat per a la prestació per desocupació. De fet, alguns tribunals els havien donat la raó, però el SEPE mantenia que això no era així.