"Em van acomiadar una setmana després de dir que estava embarassada"

BarcelonaSi Neus Simón s'ha decidit a explicar el seu cas és perquè ja han passat més de dos anys des que la van acomiadar, just després d'anunciar a la feina que estava embarassada. També perquè aquesta setmana coincideix amb el 8-M i perquè amb el seu testimoni voldria que altres persones en la mateixa situació tinguin més informació sobre com actuar de la que ella disposava aleshores. És fotògrafa i abans de la pandèmia va començar a treballar en una empresa a Girona –prefereix no dir-ne el nom per por a represàlies–. Hi va entrar amb un contracte temporal, però, tot i l'arribada del covid, la companyia la va fer indefinida l'abril del 2020, perquè era un d'aquests negocis que van créixer malgrat l'emergència sanitària.

Fins que va aconseguir aquesta feina, ser mare mai havia estat una de les seves prioritats. Sempre tenia projectes en marxa i no es permetia "renunciar" a la seva vida de dona treballadora i independent. Però la perspectiva d'estar en un lloc estable li va fer perdre la por a quedar-se embarassada. El setembre del 2020 ella i la seva parella van saber que serien pares, així que tenia poc temps per assimilar-ho i comunicar-ho a l'empresa. A l'equip sempre hi havia hagut bon ambient i dos dels seus superiors, a més d'un company (tots tres homes) havien tingut fills durant la pandèmia. "No hi havia cap motiu per desconfiar", diu.

En el primer trimestre de l'embaràs, Simón va patir alguns símptomes de malestar i ho va comentar amb el seu cap. Ell va rebre bé la notícia i la va tranquil·litzar. La seva intenció era comunicar-ho a la companyia oficialment un cop superats els tres primers mesos, però una setmana de nàusees molt fortes va accelerar aquest anunci. No podia anar a treballar després d'un cap de setmana trobant-se malament i va aportar un justificant mèdic. El mateix dia enviava un correu electrònic tant a l'equip directiu com als seus superiors i al departament de recursos humans. "Aquest correu era una mostra molt clara del que va passar, però no me'l vaig reenviar a la meva adreça personal. Ara em fa molta ràbia perquè davant del jutge hauria estat una prova", lamenta.

Simón no va prendre aquesta precaució perquè no s'esperava que, una setmana després, la citessin a la sala de reunions per comunicar-li el seu acomiadament immediat, amb uns "arguments molt genèrics i que donaven a entendre que portava uns quants mesos amb mal rendiment, cosa que no era certa". D'aquesta trobada en recorda sobretot el xoc i quedar-se absent, sense saber què dir i sense ser capaç d'assimilar el que passava. Aleshores també li van presentar els papers per liquidar el contracte, document que va acabar signant, mentre plorava, perquè desconeixia les conseqüències de negar-se a fer-ho. "No tinc paraules per expressar el terror i l'angoixa que em van fer passar", rememora. A més, l'acomiadament va tenir lloc una setmana abans de la seva primera ecografia, fet que va augmentar la preocupació de Simón que aquell estrès afectés d'alguna manera la criatura i la prova sortís malament.

Un cop passat l'astorament inicial, el seu entorn la va animar a portar el seu cas davant la justícia i es va posar en contacte amb una advocada laboralista. Simón no podia accedir al correu electrònic en què comunicava a l'empresa l'embaràs perquè li havien bloquejat l'adreça, tot i que va demanar recuperar el compte. En el primer acte de conciliació, la companyia reconeixia que l'acomiadament era improcedent i li oferia una indemnització que, segons l'afectada, no corresponia al que hauria hagut de cobrar. Però encara la va estranyar més que, malgrat fer-la fora per baix rendiment, també li redactessin una carta de recomanació "més que bona", en la qual lloaven les seves grans capacitats com a professional.

Simón va considerar que la compensació no estava a l'alçada del tràngol que havia passat i va portar l'empresa a judici. El litigi no va tenir lloc fins dos anys després, el 2022, i pocs dies abans que se celebrés, la companyia va demanar una nova conciliació amb una proposta d'indemnització més copiosa. "Vaig acceptar perquè em va fer por tornar a passar per un altre trauma amb el judici. Haver-ho portat fins aquí ja era molt, perquè aquest tipus d'empreses no s'esperen que paguis un advocat i tinguis la paciència i els ovaris per aguantar. És una manera que s'ho pensin dos cops abans de tornar-ho a fer", argumenta.

Teràpia i nova feina

Aquest periple judicial no només va implicar que Simón perdés una feina estable quan estava embarassada de pocs mesos i durant el primer any de pandèmia, una situació en què era molt difícil que algú la contractés. L'acomiadament li va provocar un cop molt dur a l'autoestima i la seguretat en si mateixa, ja que va començar a tenir dubtes de la seva vàlua com a treballadora. Anant a teràpia amb una psicòloga perinatal ha aconseguit afrontar-ho. Quan la van fer fora tenia tot just un any d'atur i Simón va aprofitar aquest temps per donar un gir a la seva carrera i preparar-se unes oposicions d'administrativa. Ara treballa fent aquesta mateixa feina amb contractes temporals a l'Hospital Doctor Trueta de Girona. "He anat fent substitucions, però no m'ha faltat feina", diu. A les dones que es trobin en la seva situació, els recomana que s'assessorin i lluitin pels seus drets fonamentals: "Entenc les que no n'han estat capaces, però no podem deixar que passin aquestes coses".