Drets i deures de les treballadores de la llar: què ha canviat i què cal saber

BarcelonaDurant molts anys, les associacions de les treballadores de la llar –un col·lectiu altament feminitzat– no podien organitzar una protesta sense que a les pancartes hi aparegués un número: el 189. Aquest número feia referència al Conveni 189 de l'Organització Internacional del Treball (OIT), un tractat que equiparava els seus drets laborals amb els de qualsevol altre treballador, i així posava fi a les discriminacions. Per exemple, a l'hora de cobrar l'atur. Però no va ser fins al juny del 2022, una dècada més tard, que el govern espanyol va ratificar per fi aquesta normativa internacional i va obrir la porta a un seguit de millores començant, precisament, per les prestacions. ¿Com han canviat les vides de les prop de 373.000 persones que actualment es dediquen a les tasques de la llar a l'Estat? Què ha de saber a partir d'ara tant una treballadora com qui la contracta?

Qui ha de donar d'alta a la Seguretat Social les treballadores de la llar?

Des de l'1 de gener del 2023, qui contracta una treballadora de la llar serà l'únic responsable de tramitar l'alta o la baixa davant la Tresoreria General de la Seguretat Social, així com de comunicar qualsevol modificació de la jornada, el tipus de contracte o les retribucions que es produeixin. De la mateixa manera, l'ocupador també serà qui pagui les quotes de la Seguretat Social de cada mes, amb independència del nombre d'hores que faci l'empleada dins la llar familiar. L'alta s'ha de tramitar sempre que una persona s'encarregui d'una activitat en l'entorn domèstic a canvi d'un salari, tant si es tracta de serveis de neteja com de la cura de menors o persones dependents. El ministeri del ram ha elaborat una guia per als dubtes que puguin sorgir tant als ocupadors com a les empleades.

A quines prestacions tenen dret les empleades?

Com a treballadores donades d'alta a la Seguretat Social, les empleades de la llar estan protegides per l'Estat i poden cobrar les prestacions corresponents quan es troben en determinades circumstàncies de vulnerabilitat. Per exemple, baixes mèdiques per malaltia comuna o professional, pel naixement i la cura d'un menor, davant el risc durant l'embaràs i durant la lactància, per incapacitat permanent o amb prestacions de jubilació, viudetat i orfandat. Però el gran escull en matèria de subsidis era el dret a cobrar l'atur, que es va desencallar finalment al setembre amb l'aprovació al consell de ministres. A partir de l'1 d'octubre, qui les contracta està obligat a cotitzar pel seu atur i el Fons de Garantia Salarial (Fogasa), que garanteix el cobrament d'indemnitzacions i salaris pendents en cas que l'ocupador es declari insolvent.

Què en pensen les associacions del col·lectiu d'aquests canvis?

La portaveu de l'entitat Servicio Doméstico Activo (Sedoac), Carolina Elías, afirma que des de l'associació estan "molt contentes" amb la reforma, que suposa una victòria important després de molts anys de lluita. Això no obstant, admet que encara queda molt per fer i confia que s'incorporaran gradualment altres millores a la normativa. Per exemple, considera vital fixar les malalties professionals que són específiques d'aquest col·lectiu i començar a traslladar les treballadores del règim especial pel que cotitzen ara al general. "Les nostres cotitzacions encara són molt baixes i estan subjectes al salari mínim, que és el llindar que moltes famílies prenen com a màxim. Tinc companyes que porten 30 anys treballant i tindran una pensió baixíssima amb la qual simplement no arriben", raona Elías. Per això, l'entitat també està molt pendent de les negociacions entre el govern espanyol i els agents socials per apujar de nou l'SMI, que els experts recomanaven situar en una forquilla d'entre 1.046 i 1.082 euros al mes en 14 pagues.

Què passa amb les persones que encara treballen en negre?

Segons un informe recent del departament de Treball de la Generalitat, al voltant del 30% de les persones que treballen en la cura de la llar ho fan en "condicions d'informalitat", és a dir, cobrant en negre i sense constar d'alta als registres de la Seguretat Social. L'estudi calcula que es tracta d'unes 24.000 persones només a Catalunya respecte a les prop de 56.000 que estan afiliades. Elías recorda que aquesta economia submergida persisteix perquè moltes d'aquestes treballadores són migrants i no tenen els papers en regla. "Cal una gran regularització perquè totes les persones migrants que ja estan treballant tinguin la documentació per fer emergir aquesta economia. És fonamental que puguin cotitzar per rebre les prestacions i garantir la seva situació legal. Ara hi ha moltes dones amb por a la deportació i sense poder visitar els seus familiars als seus països durant anys", lamenta la portaveu del Sedoac.