¿És difícil trobar treballadors a Espanya?: el debat que crispa patronals, sindicats i govern espanyol

MADRID“Es busca cambrer”. “Es precisa dependent pels caps de setmana”. Són anuncis que es poden veure penjats en diferents establiments mentre es passeja pel carrer. Existeixen de tota la vida i en alguns moments de l’any, com la temporada d’estiu o abans de les festes nadalenques, solen reaparèixer com bolets –si una cosa continua caracteritzant el mercat laboral espanyol és la seva estacionalitat–. Ara bé, recentment el que han estat uns anuncis més o menys quotidians i normals s’ha transformat en un debat que ha enfrontat patronals, sindicats i govern espanyol: ¿falta o no falta mà d'obra a Espanya?

Des de fa mesos els empresaris sostenen que sí, que no troben treballadors. “Pel motiu que sigui, hi ha tres milions d’aturats [a Espanya] i, tot i això, ens falta gent en un munt de sectors”, deia el president de la patronal CEOE, Antonio Garamendi, que posava en el punt de mira la construcció i l’hostaleria.

Els sindicats, en canvi, assenyalen que el problema són "uns sous baixos i poca estabilitat", en paraules del secretari general de CCOO, Unai Sordo, d'aquest mateix dijous. "L'elevat cost de vida porta a rebutjar la temporalitat", afegeix Patrícia Ruiz, secretaria confederal de la UGT, que a banda de compartir el diagnòstic amb CCOO també assenyala un "dèficit" en les polítiques públiques d'ocupació, pensades precisament per a les persones que estan a l'atur.

Al govern espanyol i, en particular, al ministeri de Treball es defensa que ara com ara no hi ha un problema de vacants a Espanya. Aquesta afirmació, però, ha xocat amb la reforma ara fa un any del reglament d'estrangeria per part del ministeri de la Seguretat Social i que tenia com a finalitat facilitar l'entrada i regularització temporal de persones migrants al mercat laboral i pal·liar així un suposat dèficit de treballadors en sectors com la construcció, l'hostaleria i el transport.

Però, més enllà d'aquestes posicions, ¿quina és la situació a Espanya?

Si prenem com a font les dades que ofereix l'Institut Nacional d'Estadística (INE) a través de l’Enquesta Trimestral de Costos Laborals, al quart trimestre del 2022 hi havia 140.517 vacants a tot l'Estat (unes 40.000 vacants més que el mateix trimestre del 2019). Des del ministeri de Treball defensen que aquesta és l'estadística "oficial" i "homologada" amb l'Eurostat (l'oficina d'estadística comunitària). De fet, aquest servei comunitari situa Espanya com el segon país europeu amb una taxa de vacants més baixa: l'any 2022 era d'un 0,9%, mentre que al conjunt de la Unió Europea se situava al 2,9%, segons les últimes dades d'Eurostat.

"No hi ha un problema de vacants, com sí que passa en altres països de l'entorn", reiteren des del ministeri de Treball, que posen d'exemple les taxes d'Alemanya (4,4%) o Suècia (3,1%). "S'està construint un relat fals", afegeixen des de l'equip de la ministra Yolanda Díaz. Cal tenir en compte, però, que les taxes de vacants solen créixer quan la taxa d'atur és molt baixa.

Des de l'acadèmia, però, són més prudents. "No tenim eines [estadístiques] per acabar d'entendre bé què està passant", reflexiona el catedràtic d'economia de la Universitat de Barcelona, Raül Ramos. Ramos afegeix que sí que hi ha una "certa tensió" al mercat laboral, però no només a Espanya o Europa, sinó "a tot el món", sobretot arran de la pandèmia, motiu pel qual el catedràtic de la UB defensa que cal distingir entre dos tipus de vacants.

D'una banda, hi ha un desajust entre demanda i oferta per un tema formatiu, explica Ramos, que posa d'exemple la falta de metges o infermers. De l'altra, hi ha llocs de treball que no s'ocupen per les condicions laborals, però també perquè "es demana molta disponibilitat o tenen períodes vacacionals molt fragmentats". "Després de la pandèmia hi ha hagut una reassignació. Gent que potser treballava en una cuina ha decidit no tornar perquè ara pondera molt més la cultura de l'oci, tenir temps lliure, una cosa que també té molt a veure amb les noves generacions", diu l'expert en laboral. Ramos afegeix que davant aquest escenari és imprescindible l'aposta d'Europa per la "formació contínua", és a dir, al llarg de la vida, i suplir així una "falta de competitivitat" de cara a noves demandes.

Més vacants al sector públic

L'INE entén com a vacant aquell lloc de treball que no s’està cobrint, ja sigui perquè s’acaba de quedar buit o perquè s’ha de crear i no s’ha trobat un empleat per cobrir-lo. Correspon a una necessitat estructural de l’empresa i no tant a les ofertes diàries i més intermitents que entren i surten als portals d'ocupació. Per activitats, el nombre més alt de vacants el registra el sector públic: l'administració (51.426 vacants), la sanitat (14.835) i el sector educatiu (5.624). En total, el 51% de les vacants, segons les últimes dades de l'INE. "Veníem d'anys d'oposicions congelades i ara s'estan establint les taxes de reposició. La pandèmia ha fet evident que hi ha necessitats que cal cobrir [al sector públic]", expliquen des del ministeri de Treball.

Pel que fa al sector privat, en activitats científiques i tècniques hi ha 7.511 vacants, mentre que en hostaleria 4.152 vacants, i a la construcció i al transport un total de 3.759 i 3.464 vacants, respectivament. Amb tot, l'INE també pregunta els motius pels quals no hi ha cap vacant. En aquest cas, la majoria d'empreses (per sobre del 94%) apunten que és perquè no necessiten trobar empleats, mentre que només un 3,6% de les empreses vincularia tenir vacants a un possible cost elevat de la contractació. La resta, menys d'un 2%, ho vincularia a elements com la formació.

Pressió pels fons europeus

Una eina de la qual disposa el ministeri de Treball i que es negocia amb sindicats i patronals és el catàleg de professions de difícil cobertura que s'actualitza trimestralment. Està previst que la pròxima reunió per abordar el tema sigui al juny. "Si se'ns diu que en un determinat lloc és difícil trobar un perfil de treballador concret, es pot valorar i ampliar el catàleg", apunten fonts del ministeri de Treball, que, seguint l'argument dels sindicats, creuen que "és més senzill seguir pagant poc i fer jornades esgotadores que crear llocs de treball que siguin compatibles amb la conciliació".

Des de la patronal s'observa amb preocupació l'execució dels fons europeus i dels projectes que en depenen, sobretot en sectors com la construcció, la transició energètica i la digitalització, i anticipen que hi haurà "dificultats" a l'hora de contractar, ja que necessiten treballadors immediatament. En el cas de la construcció "sí que sembla que hi ha preocupació", assumeix Daniel Barragán, secretari de CCOO Hábitat, que en tot cas ho vincula a un debat més de fons: "L'any 2012 molta gent va sortir de la construcció i ara fa anys que no hi treballa. Els joves no ho veuen un sector atractiu i tampoc hi ha perspectiva de continuïtat al llarg termini", afirma. I afegeix: "No ens podem oblidar dels accidents laborals". En tot cas, descarta que acabi sent un "problema real". Pel que fa a les TIC, un informe del Fons Monetari Internacional assenyala que Espanya és un dels països on l'any passat més va créixer la taxa de llocs de treball no ocupats vinculats amb les TIC (un 57%). Alhora, però també és un sector amb una de les taxes d'ocupabilitat més altes.