Desocupats als 50 anys: "Als meus pares els xoca molt que no treballi"

MADRID"Aquest any ha sigut duríssim. Veure que has de demanar diners als pares, quan ells venen d'una època de sobreesforç, en què si havies de migrar i anar a la mina, te n'hi anaves. És una generació [la dels meus pares] que no està preparada per a l'atur. Els xoca molt que jo no treballi". El Miguel Ángel (51 anys) resumeix així els últims setze mesos. És el temps que porta sense treballar. Aquest veí del barri madrileny de Manoteras, al districte d'Hortaleza, ha passat per diverses feines al llarg de la seva vida, sobretot vinculades al sector serveis i la neteja, però el passat mes de juny es va quedar sense. Des d'aleshores, tot i buscar activament, no ha trobat res. Només a l'abril va aconseguir una cosa esporàdica com a jardiner, però al cap de pocs dies es va esfumar. Ara, l'atur se li ha acabat.

Tot i que a Espanya la taxa d'atur és superior entre la població jove (l'any 2022, el grup d'edat que ho va patir més va ser el d'entre els 20 i els 29 anys), són les persones adultes les que veuen més complicat reincorporar-se al mercat laboral. Sobretot les de més de 50 anys. Només cal fer un cop d'ull a les dades d'aturats de llarga durada. A Espanya gairebé 760.000 persones fa dos anys que busquen feina i 361.600, el 47%, tenen més de 50 anys, segons dades del segon trimestre d'aquest any. I la situació afecta més les dones que els homes.

Si es mira enrere, els pics de persones aturades de llarga durada coincideixen amb l'època de la Gran Recessió i també amb moments en què sectors concrets viuen una crisi estructural. "Persones que es quedaven a l'atur amb 50 o 55 anys i que provenien de la construcció, la mina o de grans fàbriques que van tancar. Més recentment ho hem vist amb les reestructuracions bancàries", detalla el catedràtic d'Economia de la Universitat de Barcelona, Raül Ramos, que afegeix que tot i ser persones amb molts anys d'experiència, l'havien obtingut en un sol lloc de treball: "Van veure molt difícil requalificar-se".

"L'entorn no para de dir-te: ¿No trobes feina?,¿No trobes feina?", explica el Miguel Ángel, que reconeix que no s'esperava trobar-se amb 51 anys i "perdre-ho tot de la nit al dia". Aquest veí de Madrid no havia tingut gaires problemes a trobar feines gràcies a una discapacitat reconeguda, que ja no té, fruit d'un problema de salut mental: "Crec que per a certes empreses vaig ser el nen d'or. Rebien molts incentius fiscals".

Tampoc s'ho esperava l'Elena (57 anys): "Va ser un acomiadament improcedent i encara ara en desconec la raó. Ho vaig veure tot molt negre", recorda sobre el moment en què amb 50 anys la van fer fora de la feina. Veïna també de Madrid, aquesta professora i pedagoga de formació va treballar durant uns anys al sector educatiu, en concret en un centre de menors, i puntualment en escoles. Quan va tenir els fills, va decidir entomar una parada voluntària per dedicar-se a cuidar-los. "Em vaig desenganxar de la vida laboral i després no em reincorporo al meu sector, sinó a una empresa", detalla l'Elena.

Tornar a començar

L'Elena va passar per dos llocs diferents i va ser en el segon –era en un hospital, al departament de gestió de compres– on després de nou anys la van acomiadar. "L'etapa més difícil ja havia passat: canvis al departament, aprendre de nou una cosa, com en totes les feines, i quan per fi ja sé què és un catèter, em veig fora i penso: «¿Ara què faig?»", recorda l'Elena. Feia anys que no es dedicava a l'educació i l'activitat administrativa era l'últim que havia fet. "No sabia ni per on començar, ni a quin sector tornar a sol·licitar feina", explica. Fins que no va poder tornar a reincorporar-se al mercat laboral, en una nova feina –l'actual– van passar un any i quatre mesos.

Tant el Miguel Ángel com l'Elena situen l'edat com un requisit que els va jugar a la contra: "[Les empreses] saben que coneixem molt millor els drets [laborals]", comenta el primer. "Crec que [les empreses] pensen que els surt més rendible contractar algú més jove a qui veuen amb menys requisits: si no té fills, potser té més disponibilitat, pot fer més hores, moure's lluny...", reflexiona l'Elena, que explica que tot i que era conscient que al sector de la gestoria i l'administració, on va tornar a buscar, hi havia molta gent jove i molt preparada, tenia confiança en si mateixa: "Jo tenia molta experiència. Estic segura que el filtre no era la formació, sinó l'edat".

Competir amb "300 currículums"

"Vaig a Infojobs i antigament si havia de buscar feina, trigava unes setmanes. Ara m'hi apunto, m'hi apunto, m'hi apunto i res. A més, per a un sol lloc hi ha 200 o 300 currículums". A banda d'aquest portal web, el Miguel Ángel també ha anat a les oficines públiques d'ocupació, com el Servei Públic d'Ocupació Estatal (SEPE), on sent que l'han tractat amb "fredor". "No et sents bé", diu. També opta per la via més tradicional i deixa currículums en persona. Tanmateix, en el que té més "fe" és en les associacions, com la de veïns del seu barri. Aquesta és una de les que ha posat en marxa el projecte Barris en Moviment, on es duen a terme accions d'informació, acompanyament i formació per millorar la recerca de feina.

A través d'aquest projecte el Miguel Ángel ha trobat, també, motivació: "Només veia el treball com una manera de pagar-me les coses. Jo no he tingut vocació". Ell no va acabar el COU i ara diu que té ganes de tornar a estudiar. "He vist que tinc habilitats socials per mediar en conflictes", explica. Segons dades de l'INE, el 2022 un 24,4% dels aturats majors de 55 anys tenien estudis primaris incomplets, mentre que només un 6,1% una educació superior.

La Xiamara (60 anys) també ha trobat fora del circuit institucional un espai d'orientació laboral: a Càritas Barcelona, al projecte Feina al Cor. "El vaig conèixer per una veïna", explica. Ha treballat de reposadora de supermercat durant molts anys, tant a la República Dominicana, d'on és originària, com a Barcelona, on també ha fet feines vinculades a la neteja. El mes de juny del 2022 se li va acabar el contracte i des d'aleshores no ha trobat res més. Com el Miguel Ángel, va esgotar els pocs mesos que tenia d'atur acumulat i ara cobra el subsidi per a persones de més de 52 anys.

"Una feina per a una persona de la meva edat és molt difícil, i mira que jo em sento molt forta per treballar. Tot el que em surt és de neteja o cuidar persones grans", explica la Xiamara. De fet, ha aprofitat aquest temps per fer un curs de geriatria.

Impacte en la salut mental 

Qui també es va fer un fart d'enviar currículums, sobretot per internet, va ser l'Elena, tot i que recorda que només va obtenir una resposta. De fet, la feina actual la va acabar trobant a través de contactes personals. "Va ser l'etapa més difícil. Tens angoixa perquè et preguntes el motiu de l'acomiadament. També perquè vols afanyar-te a trobar feina perquè el temps corre i cada mes és un mes menys d'atur. Però a més, penses que encara et queden 15 anys de feina efectiva al davant: ¿Com vols que no continuï treballant?", recorda que es preguntava. "Vaig deixar d'examinar què havia fet malament, si és que havia fet alguna cosa malament, perquè acabes amb una autoexigència molt més gran que la mateixa exigència del mercat", recorda l'Elena, que sosté que va "assumir que molts cops el que demanen les empreses no és lògic ni raonable".

"Em sento molt impotent i el que m'agradaria és sentir-me activa. Ara surto al carrer, camino, torno a casa, però el meu cos no està fet per a això", pensa la Xiamara. "Quan vas a un taller d'ocupació, crec que els fan [els tallers] perquè la gent no se suïcidi, el 90% sabem que igualment no trobarem feina", apunta, contundent, el Miguel Ángel.

Formació i diversificació

El 2022, de mitjana, les ocupacions on més temps havia passat entre que una persona es quedava sense feina i en trobava una de nova eren les anomenades "elementals", des de treballadors de la neteja fins a peons d'indústria o de la construcció. En aquest cas, el 51,8% dels aturats feia més de dos anys que buscaven feina, segons dades de l'INE. També en aquells treballs vinculats a la restauració i les vendes, com ara en un supermercat, on el 24% dels aturats vinculats a aquesta activitat portava entre un i dos anys buscant feina i un altre 24% més de dos anys.

"[Mentre estava a l'atur] vaig estar en un parell de programes [d'ocupació] protegits per ser dona major de 45 anys", recorda l'Elena. Un, al que abans es deia INEM –l'actual SEPE–, i l'altre a la companyia de recursos humans Addeco. Des de fa uns anys, l'èmfasi s'ha posat en la formació al llarg de la vida, apunta el catedràtic de la UB. "L'objectiu europeu és que un de cada dos treballadors formi part d'aquestes formacions", explica. A ulls de l'expert ajudaria a reduir la bossa d'aturats de llarga durada, sobretot adults. Reconeix, però, que el repte és que aquestes formacions no siguin vistes per qui les percep com "poc útils" per a la seva vida laboral. "Cal treballar per oferir coses que contribueixin, no que suposin una pressió, obligació o pèrdua de temps", apunta Ramos.