Desconvocada la vaga als ports dels EUA que amenaçava amb aturar l'economia mundial
L'aturada laboral, iniciada dimarts, afectava els ports de la costa est del país
BarcelonaUn acord entre els sindicats i les companyies de transport ha permès desconvocar la vaga als ports de la costa est dels Estats Units iniciada dimarts passat i que amenaçava amb aturar una part important del comerç mundial, ha informat aquest divendres el diari britànic Financial Times.
El pacte permet allargar fins al 15 de gener del 2025 el contracte col·lectiu que dona feina als empleats dels ports. Les negociacions feia mesos que estaven estancades, de manera que per afegir pressió, els treballadors van començar dimarts una vaga als ports de la costa atlàntica nord-americana i del golf de Mèxic. Després de tres dies d'aturada, però, dijous a la nit (ja divendres a Catalunya), l'Associació Internacional d'Estibadors (ILA, per les sigles en anglès, el sindicat principal de treballadors portuaris) i l'Aliança Marítima dels Estats Units (USMX, la patronal de transport marítim) van informar en un comunicat conjunt que havien tancat un acord que permet mantenir l'activitat portuària fins passades les festes de Nadal.
En cas d'haver-se mantingut la vaga, s'hauria impedit l'entrada i sortida de mercaderies des de gairebé una quarantena de ports de la costa est dels EUA. Segons el banc nord-americà JP Morgan, l'aturada hauria tingut un cost econòmic de 4.500 milions de dòlars (uns 4.100 milions d'euros) diaris per al país. Els ports afectats canalitzen una quarta part de tot el comerç internacional dels EUA, valorat en uns tres bilions de dòlars (2,72 bilions d'euros).
Els vaguistes demanaven un increment dels sous i mesures per evitar que l'automatització dels ports comporti l'eliminació de llocs de feina.
Celebració al bàndol demòcrata
El president dels Estats Units, Joe Biden, ha celebrat l'acord i ha remarcat que representa un pas "decisiu" cap a un millor contracte per als estibadors. Igualment, la vicepresidenta i candidata demòcrata a la presidència, Kamala Harris, ha elogiat en un comunicat la capacitat d'acord de sindicats i patronal i ha valorat que és una prova del "poder de la negociació col·lectiva". "Això va de justícia i la nostra economia funciona millor quan es comparteixen els beneficis rècord amb els treballadors", ha afegit Harris.
La vaga havia estat un element de tensió en la campanya electoral per a les eleccions presidencials del novembre. L'expresident i candidat republicà, Donald Trump, havia criticat la gestió de Biden i Harris fins al punt d'assegurar que l'aturada dels ports "no hauria passat mai" si ell hagués estat president.
Una llarga llista de patronals de diversos sectors es van unir a les crítiques a Biden i van reclamar al govern federal que obligués per llei els estibadors a tornar a la feina, un fet que als EUA és possible (no pas a Europa, on només es poden obligar a pactar serveis mínims en casos puntuals). Fins a 272 organitzacions empresarials nord-americanes –del comerç al detall, l'agricultura, la restauració, la indústria càrnia i el transport, entre d'altres– van qualificar dimecres de "situació molt complicada" l'aturada dels ports i van lamentar que tingués "enormes ramificacions negatives" per a les seves "indústries i l'economia".
Davant d'aquesta situació, es van produir moments de pànic entre alguns consumidors, que van acaparar paper higiènic –una situació ja viscuda arreu del món durant la pandèmia–, malgrat els avisos de la patronal paperera nord-americana que la vaga no afectaria l'oferta d'aquest producte, ja que el 85% de la producció prové de fàbriques dels EUA.