El Constitucional amplia a sis mesos i mig els permisos per a les famílies monoparentals
L'alt tribunal reconeix que les mares solteres puguin allargar deu setmanes més el temps per cuidar dels fills
BarcelonaEl Tribunal Constitucional ha declarat inconstitucional que les mares biològiques de famílies monoparentals no puguin ampliar el seu permís per naixement i cura del fill més enllà de les 16 setmanes que els toquen per llei. D'aquesta manera, reconeix que totes les persones en aquesta situació gaudeixin d'un permís de fins a 26 setmanes, és a dir, de sis mesos i mig, ja que sumarien 10 setmanes de l'altre progenitor, excloent les sis primeres que es gaudeixen conjuntament just després del part. Amb aquesta decisió, l'alt tribunal estima la qüestió d'inconstitucionalitat que va plantejar el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) sobre l'article 48 de la llei de l'Estatut dels Treballadors i el 177 de la llei general de la Seguretat Social, que regulen aquests permisos.
Aquesta qüestió fa temps que genera sentències (algunes d'elles contradictòries) per dirimir si les persones que tenen un fill elles soles es veuen discriminades a l'hora de gaudir dels permisos de naixement. De fet, a l'octubre el Tribunal Suprem va reconèixer que les mares solteres poguessin ampliar aquest permís a 26 setmanes, però aquesta sentència es referia al cas concret d'una funcionària. A principis del 2023, una altra sala del mateix tribunal havia vetat aquesta possibilitat per a una mare soltera assalariada del sector privat al País Basc. Ara, però, el Constitucional no fa diferències i explica que, "mentre que el legislador no es pronunciï sobre aquest tema", cal interpretar que les famílies monoparentals poden gaudir de les 16 setmanes que pertoquen al primer progenitor i sumar-n'hi 10 addicionals.
"Les finalitats que persegueix la regulació vigent en equiparar els permisos de naixement i cura d'un menor de la treballadora, mare biològica, i l'altre progenitor són la conciliació i la igualtat real i efectiva entre homes i dones. Però el que ara es planteja no posa en dubte aquesta equiparació, sinó el fet que la norma no preveu que la possibilitat que la primera ampliï el seu permís pel període que li hauria correspost a l'altre progenitor, en cas d'existir, i l'impacte que aquesta omissió té en els nens i nenes nascuts en famílies monoparentals. És una omissió sense justificació", ha explicat en una nota informativa el Tribunal Constitucional.
Legislació discriminatòria
En aquest cas, els jutges catalans consideraven que la legislació discriminava els menors d'una família monoparental, ja que aquests rebrien un temps de cura inferior que el nascut en una família amb dos progenitors, malgrat que tindria les mateixes necessitats. També que es produïa una discriminació indirecta per raó de sexe, pel fet que l'impacte negatiu i desfavorable d'aquesta regulació té un impacte més important sobre les dones treballadores, perquè les mares solteres són més majoritàries que els pares. La sentència del Constitucional carrega contra el legislador per "introduir –a través de l'omissió– una diferència de tracte per raó de naixement entre nens i nenes nascuts en famílies monoparentals i biparentals", ja que "obvia per complet les conseqüències negatives que produeix la mesura" en aquests infants.