"Els centres especials de treball no es poden convertir en neveres de mòmies"
L'ARA i la Fundació Catalunya La Pedrera organitzen un acte sobre la inclusió de les persones amb discapacitat o en risc d'exclusió
BarcelonaQuan els pares de Marc Buxaderas van haver de buscar una escola per al seu fill amb paràlisi cerebral tetraplègica espàstica no van trobar cap centre a Manresa “que volgués carregar-se el mort”. Els va tocar fer les maletes i anar a Fonollosa, “un poble de hippies” on “uns mestres esbojarrats” van tenir clar que la discapacitat forma part de la nostra societat i que cal fer-la visible a les escoles.
Dues dècades més tard, Buxaderas és activista pels drets d'aquest col·lectiu, actor en obres teatrals com Mare de sucre i, aquest dimecres, el monologuista convidat a obrir la taula rodona Inclusió: creant oportunitats laborals per a tothom, la primera d'un cicle organitzat per l'ARA i la Fundació Catalunya La Pedrera a l'auditori de l'emblemàtic edifici d'Antoni Gaudí. L'acte, moderat per la subdirectora del diari Carla Turró, ha plantejat un repte que encara és majúscul: garantir l'accés al món laboral de persones amb discapacitat o en situació de vulnerabilitat.
"Els centres especials fan una feina fantàstica, però en el seu origen estaven pensats per preparar les persones amb discapacitat per sortir al mercat laboral. No pot ser que es converteixin en neveres de mòmies. La gent s'hi acaba quedant fins a la jubilació", ha reblat Buxaderas sobre la difícil transició d'aquestes persones de les empreses d'inserció cap a les "ordinàries", com s'anomenen la resta d'entorns de treball.
La inclusió, en resum, només és real si la posem en pràctica. I moltes empreses encara no hi estan disposades, tot i estar obligades –quan tenen més de cinquanta treballadors– a tenir un 2% d'empleats amb discapacitat.
Annasse El Amrani, un altre dels participants en l'acte, va trobar feina quan no podia seguir amb els seus estudis per motius econòmics i les empreses li demanaven una experiència que no havia tingut temps d'acumular. Qui li va donar aquesta primera oportunitat va ser MANS Agrosocials, una cooperativa de fruita i verdura ecològica de Sant Vicenç dels Horts que genera ocupació per a persones en risc d'exclusió social. "Vaig entrar-hi el 2016 sent un nen a fer una substitució i ara soc responsable de producció", explica. S'han canviat els papers i ara és a ell a qui li toca formar els joves extutelats que arriben a l'entitat i ajudar-los a "marxar del niu".
Frens en la contractació
A la Fundació Pas a Pas també es dediquen a oferir aquestes primeres oportunitats i –com admet la seva directora, Eva Calvés– continuen xocant amb un mercat de treball que no és inclusiu. "A les empreses ordinàries els costa molt seleccionar persones amb discapacitat perquè això vol dir adaptar llocs de treball, fer acompanyaments i dedicar-hi recursos", lamenta.
Qui té la clau d'algunes d'aquestes qüestions és l'administració pública, que ha estat representada a la taula rodona per David Bonvehí, director general d'Economia Social i Cooperatives de la Generalitat. "Els recursos hi són", ha assegurat. També ha reiterat la necessitat de controlar que l'empresariat compleixi amb les seves obligacions en aquest àmbit. Així i tot, l'alt càrrec del Govern ha defensat una altra proposta perquè la paraula inclusió no es faci servir de manera buida: "Una campanya de sensibilització brutal perquè les empreses no tinguin por de contractar persones amb discapacitat".