Laboral

El caòtic calendari soviètic en què es treballava cada dia de la setmana

Durant onze anys Stalin va eliminar els dissabtes i els diumenges i els empleats descansaven en jornades diferents

BarcelonaPer què existeixen els caps de setmana? Com és que –normalment– quan descansem ho fem alhora que la família, els amics i els companys de feina? A l'Antiga Roma ja existien les nundines: cada nou dies se celebraven els mercats, i la classe dominant dels patricis es permetia una jornada de descans. Les tradicions cristianes i jueves també van establir que hi hauria un dia de la setmana –el diumenge i el dissabte, respectivament– que es dedicaria a venerar Déu i a reposar. En la base d'aquests sistemes, però, hi havia un element comú: la coordinació de la majoria de persones per deixar de treballar el mateix dia o els mateixos dies. Aquesta sincronia en el descans té un sentit. Investigadors de les universitats de Stanford i Wisconsin-Madison, en un article publicat el 2014, van arribar a la conclusió que el temps és un "bé de xarxa", és a dir, el seu valor depèn del nombre d'altres persones que coincideixen en el mateix temps lliure que tu.

Inscriu-te a la newsletter Primer set per al SabadellInformació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

Però en la història hi ha un exemple, ja una mica llunyà, que va intentar remar a contracorrent d'aquesta lògica i instaurar una setmana en què cada dia fos laborable. El 1929 el govern de Ióssif Stalin va decidir que alteraria el calendari gregorià, promogut pel papa Gregori XIII al segle XVI. Precisament, la reforma anava dirigida contra l'Església, ja que els dirigents soviètics consideraven que hi havia massa festes vinculades a la religió, començant per l'existència del diumenge com a "dia del Senyor". Com recordava el professor d'història del Davidson College Robert C. Williams en un article traduït com La Revolució Russa i la fi del temps: 1900-1940, el dictador rus va instaurar una nova setmana de cinc dies, sense dissabtes ni diumenges.

Cargando
No hay anuncios

Així doncs, a cada dia de la setmana se li assignava un color –groc, taronja, vermell, lila o verd–, i la població es va dividir en cinc grups associats a un d'aquests dies. També s'atorgava un símbol diferent a cada bloc de persones. Per descomptat, icones de l'imaginari soviètic, com l'estrella vermella, la falç o el martell. Els empleats treballarien quatre dies seguits i en descansarien un, diferent en cada cas segons el seu grup, de manera que la producció de les fàbriques no s'aturés en cap moment. En aquest nou calendari, que es va batejar com a nepreryvka o setmana laboral contínua, cada mes tenia sis setmanes.

Cargando
No hay anuncios

"No són vacances si les has de passar sol"

Els resultats van ser caòtics i aquesta organització del temps de treball també va acabar afectant la vida familiar dels soviètics. "Què hem de fer a casa, si les nostres dones són a la fàbrica, els nostres fills a l'escola i ningú ens pot visitar? No són vacances si les has de passar sol", es lamentava un treballador en una carta al diari oficial del Partit Comunista, el Pravda, recollida en un article del Canal Historia. Encara que els motius per al canvi de calendari eren econòmics i que al final de l'any els treballadors tenien més dies de descans (els 52 diumenges festius van passar a ser 72 jornades lliures anuals), l'impacte social va ser molt negatiu: les persones només podien coincidir amb altres treballadors del seu mateix grup i congregar-se en pràctiques religioses o organitzacions sindicals era pràcticament impossible.

Cargando
No hay anuncios

D'altra banda, les zones rurals de l'URSS –lluny dels centres urbans, les fàbriques i les oficines de buròcrates– no van arribar a incorporar mai la setmana contínua, perquè seguien els ritmes de les collites i la cura dels animals. Finalment, els beneficis de productivitat d'aquest experiment soviètic tampoc van ser els esperats i, tan sols dos anys després de posar en marxa aquest sistema, es va decidir estendre la setmana de cinc a sis dies. El projecte es va descartar definitivament el 1940, onze anys després de la seva posada en pràctica.