L'atur tanca amb regust amarg un 2022 positiu per a l'ocupació

BarcelonaL'atur va créixer a Catalunya el quart trimestre del 2022. El nombre de treballadors sense feina va ser de 387.200 al tancament del desembre, la qual cosa representa un increment de 21.900 persones, un 6,01% més en comparació amb el trimestre anterior, segons dades de l'Enquesta de Població Activa (EPA) publicades aquest dijous per l'Institut Nacional d'Estadística (INE). Això situa la taxa d'atur en el 9,91%, sis dècimes més que a l'EPA del tercer trimestre.

En comparació amb el tancament del 2021, les dades mostren que l'atur ha anat millorant al llarg de l'any passat, malgrat l'increment de la desocupació durant la segona meitat del 2022: el nombre de persones sense feina va caure en 8.200 entre els últims tres mesos del 2022 i l'últim trimestre del 2021, mentre que la taxa d'atur va ser 0,25 punts percentuals inferior.

"Les xifres no són sorprenents", apunta Josep Lladós, professor d'economia de la UOC i membre del Col·legi d'Economistes de Catalunya. El mercat laboral ja havia donat indicis els últims mesos que havia "perdut força", tot i que "el balanç de l'any és bo", afegeix. De fet, es tracta de la taxa d'atur més baixa en un tancament d'any des del 2007, abans de l'esclat de la crisi financera.

Al conjunt d'Espanya, l'atur va augmentar en 43.000 persones respecte al tercer trimestre i va tornar a superar la barrera simbòlica dels tres milions d'aturats, després de dos mesos per sota d'aquesta xifra, tot i que, igual que a Catalunya, es registra una millora respecte a un any enrere, amb 87.000 persones sense feina menys que en el quart trimestre del 2021. Pel que fa a la taxa d'atur, a l'Estat va ser del 12,87%, dues dècimes més que a l'EPA del tercer trimestre, però 0,46 punts percentuals per sota de l'última dada del 2021.

Catalunya és la segona comunitat autònoma on més va augmentar la desocupació, només superada per les Balears. No obstant això, és la cinquena amb una taxa d'atur més baixa.

Pel que fa a l'ocupació, el Principat va tancar l'any amb 3.519.00 persones ocupades, 40.900 menys que en el tercer trimestre. Al desembre, a Espanya hi havia 20,4 milions de treballadors ocupats, 278.000 més que un any enrere però 81.900 menys que en el tercer trimestre.

Serveis i feines d'alta qualificació

La destrucció de llocs de treball s'ha concentrat en dos sectors. D'una banda, en feines del sector serveis de caràcter temporal, sobretot a l'hostaleria i el comerç, activitats tradicionalment fortes en creació d'ocupació durant l'última etapa de l'any per les vacances de Nadal. Lladós recorda que les dades de desembre de la Seguretat Social ja van apuntar que a finals d'aquell mes "es van extingir molts contractes temporals". Aquest tipus de feines requereixen un nivell de qualificació més baix i estan ocupades sobretot per treballadors més joves.

D'altra banda, s'ha revertit la tendència dels últims mesos de creació de moltes feines noves relacionades amb la tecnologia, les telecomunicacions i la digitalització, un procés accelerat amb la pandèmia. Aquests rols acostumen a ser ocupats per treballadors de més edat i amb un nivell elevat de formació, principalment estudis superiors en l'àmbit científic, per la qual cosa acostumen a oferir salaris per sobre de la mitjana.

Tanmateix, l'EPA mostra "un cert esgotament" d'aquest procés de digitalització que ha comportat un "ajust" en la generació d'aquest tipus de llocs de treball, observa Lladós.

Aquestes dues tendències –pel que fa a les feines temporals en els serveis i les qualificades al sector tecnològic– mostren "indicis d'un canvi de conjuntura econòmica". L'EPA, diu l'economista, "confirma que la desacceleració econòmica s'està convertint en frenada", tot i que també insisteix que el mercat laboral ha mostrat "una resiliència molt gran" durant el 2022, un any marcat per sotracs econòmics importants a escala internacional i interna, com la invasió russa d'Ucraïna; l'encariment de les matèries primeres i l'energia; l'augment del cost de la vida, i els problemes de la indústria xinesa derivats de la política de covid zero implementada per Pequín.

No obstant això, la campanya turística de Nadal no va complir amb les expectatives després d'un molt bon estiu i les famílies porten "molts mesos acumulant pèrdues de poder adquisitiu" per culpa de la inflació, diu Lladós. "La capacitat de compra s'ha vist minvada, i això afecta el consum", afirma. En aquest sentit, les dades apunten que les campanyes del Black Friday i Nadal tampoc no van ser les millors per al comerç i els consumidors han traslladat part de la despesa al gener per aprofitar les rebaixes. Tots aquests fenòmens afecten les vendes dels negocis i expliquen que hi hagi menys contractacions de personal.

El sector serveis és el que més feines va destruir a Espanya entre l'octubre i el desembre, amb 70.100 llocs de treball menys que al tercer trimestre, tot i que en el conjunt de l'any és el que més en va crear, amb 314.000 empleats més que a finals del 2021. També la construcció i la indústria han patit un procés similar, però amb xifres més moderades: la indústria va destruir 8.000 llocs de treball en el quart trimestre i la construcció, 28.000, tot i tancar l'any amb 36.000 i gairebé 15.000 treballadors contractats més que l'any anterior, respectivament. L'agricultura, en canvi, va patir un procés invers: va tancar l'any amb 86.900 treballadors menys que el 2021, però va donar feina a 24.000 persones més durant els últims tres mesos del 2022.

Segons el professor de la UOC, l'evolució de l'ocupació i de l'atur poden ser un indicador de cap on aniran les dades del producte interior brut (PIB) espanyol per al quart trimestre que publicarà aquest divendres l'INE, i que podrien mostrar una frenada de l'activitat econòmica.

Menys teletreball

El total de persones que treballen des de casa va caure notablement al llarg del 2022, seguint la tendència de l'any anterior. En aquest sentit, el pic del teletreball es va registrar el segon trimestre del 2020, just el moment àlgid del confinament, quan més de tres milions de treballadors, un 16,2% del total, van treballar des de les seves llars més de la meitat dels dies de la setmana a Espanya. El percentatge va baixar fins al 6,6% el trimestre passat, amb una mica més d'1,3 milions de persones teletreballant de forma habitual a tot l'Estat.