Anul·len un acomiadament perquè la carta era copiada o feta amb IA

BarcelonaEl Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha declarat improcedent l'acomiadament d'un treballador d'una empresa de marbres perquè, entre altres motius, la carta de cessament era "impresentable", copiada d'un model d'internet o redactada per "la mal anomenada intel·ligència artificial". En una sentència del passat 16 de novembre a la qual ha tingut accés Efe, la sala social desestima el recurs que havia presentat la companyia contra la sentència del jutjat social número 16 de Barcelona.

El TSJC es refereix en la seva sentència a diferents aspectes de l'acomiadament, com ara irregularitats en la constatació d'una discapacitat que patia el treballador –silicosi–, i altres aspectes del seu contracte, com el seu salari i la seva jornada. Una vegada l'empresa va conèixer el seu diagnòstic mèdic, va acordar acomiadar el treballador sense haver provat falta de rendiment o de dedicació; a més, la seva condició de malalt de silicosi no tenia per què impedir-li el desenvolupament de les seves tasques, ja que n'hi hauria hagut prou de proporcionar-li protecció amb una mascareta.

Així i tot, el que ha provocat que els magistrats anul·lin l'acomiadament és la carta que informa el treballador, que la sala qualifica d'"impresentable". En aquest document se li imputa "genèricament" una falta disciplinària de disminució voluntària i continuada en el rendiment de treball. "En el súmmum de la deixadesa", assenyala el tribunal, "s'indica, en el segon paràgraf, que l'empresa es dedica al comerç al detall de peces de vestir en establiments especialitzats, la qual cosa convida a pensar que s'ha copiat una carta d'acomiadament d'una altra empresa, s'ha baixat el model d'internet, o s'ha confiat la redacció a la mal anomenada intel·ligència artificial".

Sentència contundent

L'empresa demandada, recorda el TSJC, pertany al sector de l'elaboració de porcellana, granits, marbres i quarsites. Per al tribunal, "no concorria cap causa per extingir el contracte de treball del demandant", i la companyia "ni tan sols va posar especial obstinació a revestir formalment la seva decisió extintiva assumint des del principi una eventual declaració d'improcedència". Els amos del negoci senzillament van confiar que "no els sortís gaire car (l'acomiadament), tenint en compte la curta antiguitat –de menys d'un any– del treballador", afegeix la sentència.