El teu ajudant a la feina serà un programari espavilat (i us haureu d'entendre)

BarcelonaTot el que hi està relacionat fa aparèixer la paraula por. En anomenar-la sorgeixen els aspectes negatius, la incertesa i la possibilitat dels canvis a pitjor. La intel·ligència artificial (IA) sovint invoca un fatalisme que condueix a pensar que no hi ha futur, que tot és massa complicat i que tant se val què facis perquè seran altres persones –en despatxos il·lustres i misteriosos– les que decidiran per tu.

Aquest dijous la Fundació Formació i Treball ha celebrat trenta anys de projectes d'inserció laboral amb una jornada al Cercle d'Economia en què ha tornat a assenyalar aquest escenari en el qual la IA desperta nous riscos per al món del treball, però també l'oportunitat d'entendre la tecnologia com un aliat per aconseguir millors condicions laborals.

"Aquesta sensació és molt terrible, tant a nivell individual com col·lectiu. Baixa la nostra autoestima perquè pensem que no hi podem fer res i que el món s'acabarà. Però tot això són creences paralitzants que ens treuen forces per a la lluita en el sentit afirmatiu del canvi", ha defensat la doctora en psicologia social Sara Berbel. En canvi, aquesta formadora ha proposat trencar amb aquesta por i pensar que la IA pot contribuir a reduir la jornada laboral en lloc de triturar els contractes dels treballadors.

Una etapa de dades en temps en real

L'expert en transformació digital Genís Roca ha recordat que fa catorze mesos encara no parlàvem de la IA perquè estàvem massa ocupats amb el metavers: "Els nivells de ximpleria són insuportables quan una cosa arrenca". En aquesta nova etapa, ha explicat, el que marcarà la diferència serà bàsicament l'opció de treballar amb dades en temps real. Nous processos que requeriran molta més formació –"o li poses ganes i esforç o t'asseus i escoltes"– i que incorporaran un "programari espavilat" com a nou ajudant a la feina. Roca ha plantejat un primer exercici a l'audiència del Cercle: començar a practicar amb l'última versió de Microsoft Office, en què un assistent de IA pot acabar d'escriure una carta per tu.

L'apunt legal del debat ha estat a càrrec de l'advocada laboralista i vicepresidenta de la Fundació Formació i Treball, Misericòrdia Borràs, que ha incidit en posar la tecnologia al servei de les persones i no a la inversa. Justament l'endemà que l'Eurocambra ratifiqui la primera llei sobre IA del món, la jurista ha defensat la necessitat d'una regulació específica que garanteixi que aquests sistemes siguin segurs i respectin "una cosa tan senzilla com els drets humans".