Així afecten els retards de Renfe a la feina: "He vist gent desesperada plorant"

BarcelonaEl degoteig continuat d'obres, interrupcions i avaries del mapa de les línies de Rodalies deixa al seu pas un rastre d'angoixa dels ciutadans que cada dia fan servir els trens de Renfe per intentar arribar puntualment a la feina. Quan el trajecte es torça, molt sovint els afectats acaben en una taquilla de l'estació i amb un justificant de retard per defensar-se de qualsevol represàlia laboral. Des de l'operador de transport asseguren que no tenen dades sobre quants d'aquests documents, que també es poden descarregar a través de la seva pàgina web, s'emeten al dia. Un portaveu insisteix que de reclamacions se'n registren 15 per cada 360.000 viatgers diaris, i que la companyia pública fa tot el possible perquè el tràmit sigui "àgil". "La puntualitat a Barcelona és del 92%", afegeixen des de Renfe. L'ARA ha parlat amb diversos usuaris freqüents de Rodalies per saber com els afecten a la feina les incidències dels trens.

Judit

Administrativa en una biblioteca

Fins al mes de setembre, la Judit baixava cada dia amb cotxe a Barcelona des de Gelida i l'aparcava en un pàrquing a prop de la feina. Amb la pujada del preu de la gasolina (i d'altres despeses com el cistell de la compra), però, va veure com amb aquesta opció de transport gastava "quasi més de la meitat del sou". "Vaig decidir començar a anar en tren, en especial pel tema de l'abonament. Ha sigut tota una aventura", reconeix. El que es va trobar van ser retards, aturades "interminables", llums que no funcionen i aglomeracions: "Una odissea". Per anar i tornar, trigava entre dues hores i dues hores i mitja cada dia, quan el seu trajecte entre Gelida i l'estació d'Arc de Triomf hauria de durar només 47 minuts, assegura.

"Amb l'R4, havia d'agafar el tren de les 6.17 h per poder arribar a la feina a les 7.30 h. Molts cops em trobava que passava a les 6.35 h o directament se'l saltaven i passava el següent", explica. Treballa a la biblioteca d'una universitat pública com a administrativa i la solució que va trobar era recuperar aquestes hores perdudes de feina els dies en què feia teletreball. Finalment ha desistit, i ara fa el mateix trajecte amb els Ferrocarrils de la Generalitat, encara que li costi més diners, perquè així pateix menys retards.

Àngels

Professora en una escola de disseny

Tot i que en un context normal només li caldria una hora i quart, l'Àngels surt sempre de casa amb dues hores de marge per arribar puntual a la feina. "Ho faig així per si de cas, perquè hi ha retards gairebé cada dia", afirma. És docent en una escola d'art i disseny de Barcelona, i cada matí agafa el tren de Rodalies a l'estació de Lavern-Subirats (a l'Alt Penedès). "Estava farta d'arribar sempre tard i haver-me de justificar", diu. Encara que al centre han sigut comprensius amb els imprevistos causats pel servei de Renfe, va arribar un moment que li feia "vergonya" entrar a classe quan els seus alumnes ja feia una bona estona que l'esperaven. "Ho feia trontollar tot, feia anar malament l'escola i els estudiants", afegeix.

A l'estona que acumulava de retard s'hi sumava l'espera a la cua per demanar el justificant laboral a la taquilla –per sort, en el seu cas la fila no tenia mai més de tres persones– de l'estació de la Sagrera. "Prefereixo anar tranquil·la i amb temps que demanant disculpes per haver fet tard. No pateixo per perdre la feina, però no m'agrada anar d'aquesta manera", explica l'Àngels. Amb el cotxe li caldrien més temps i més diners, i prefereix utilitzar un mitjà de transport més sostenible, així que no té alternativa a Rodalies. "Perds temps de la teva vida, arribes més cansat i el temps que ets al tren tampoc el pots aprofitar per treure el portàtil i avançar feina", diu, resignada.

Juanma

Educador social

¿Fer 20 quilòmetres en bicicleta cada dia o agafar la Renfe? El Juanma ha acabat triant la primera opció, després de massa males experiències com a usuari de Renfe. "Si fos puntual m'aniria bé anar en tren per l'hora de deixar els fills a l'escola i començar a treballar, però em surt més a compte anar en bici que dependre dels imprevistos", diu. Des del seu poble fins a Granollers, on treballa com a educador social, hi ha 25 minuts d'anada i 35 de tornada si escull pedalejar. En tren, havia de sortir amb una hora i mitja d'antelació per no fer tard. Encara que podia fer un horari més flexible, això li suposava assegurar-se de no programar reunions a primera hora. El que més lamenta, però, és que ha renunciat a una feina que li interessava a Barcelona perquè no podria conciliar els horaris de l'R3 amb la seva vida familiar. "Veient com està la Renfe i les queixes del meu entorn, no me la puc jugar i perdre tant de temps en el transport", explica.

Núria

Professora en un institut

"Des del setembre no recordo més de dos o tres dies sense cap incidència o retard". La Núria és professora en un institut de Terrassa, però viu a Cerdanyola del Vallès, així que cada dia surt de casa entre 30 i 45 minuts abans d'entrar a treballar per intentar que els alts i baixos de Rodalies no l'afectin a la feina. Fa classes en horari de tarda, així que si hi ha problemes en el servei no arriba tard a l'aula, però sí que s'ha perdut reunions i guàrdies al matí. "Estan acostumats que sovint hi ha afectacions amb la Renfe i de moment no m'han dit mai res des del departament d'Educació", explica.

Marta

Coordinadora en una associació

La Marta considera que manté una "relació tòxica" amb Rodalies. Necessita el tren per anar cada dia des de la Garriga a Barcelona, on treballa com a coordinadora en una associació. "Tinc sort perquè a la feina si entro més tard em donen llibertat per allargar la jornada, però la meva vida laboral està supeditada als horaris del tren", es lamenta. Per norma general, arriba 15 minuts més tard del que tocaria, però ha arribat a estar-se dues hores i quart de trajecte un dia en què el comboi es va quedar aturat en un túnel. "Si no complim a la feina, ens fan fora, oi? Doncs Renfe no compleix i no passa res", diu. De fet, ja ha renunciat a demanar els justificants laborals o les devolucions dels imports dels bitllets perquè no vol perdre-hi més temps del necessari. "Hem arribat a un punt de resignació. Hi ha la sensació que les coses són com són i que som esclaus del sistema sense cap altra alternativa", conclou.

Paula

Fisioterapeuta en un hospital

La família de la Paula ha passat d'anar en tren cada dia a compartir cotxe per estalviar-se els retards. Quan els horaris els coincideixen, ella, la seva mare i la seva tia surten juntes de Vilafranca del Penedès en direcció a l'àrea metropolitana de Barcelona. Aquesta decisió la van prendre fa uns mesos, coincidint amb les obres que han impactat en els horaris d'algunes línies de Renfe. "Jo soc previsora i sortia amb un marge de 30 minuts per arribar bé, però això també em suposava matinar bastant més", afirma. No obstant això, s'ha trobat en situacions com que un tren la deixés penjada a l'estació de Gelida i hagués de demanar un taxi, a mitges amb altres viatgers, per arribar a l'hora. Treballa com a fisioterapeuta en un hospital públic i diu que si trobés una vacant en un centre sanitari més a prop de casa i amb una combinació de transport més bona no dubtaria a canviar de feina: "He vist gent desesperada plorant i recordant als treballadors de Rodalies que els poden acomiadar per culpa del servei. Sempre és una cursa plena d'ansietat, no saps què et trobaràs".