El 40% dels jubilats catalans viuen amb menys de 1.000 euros

BarcelonaA Catalunya el 19,3% de la població ja té més de 65 anys. Les projeccions demogràfiques estimen que aquest col·lectiu serà del 21,9% l'any 2030, creixerà fins al 26,1% el 2040 i s'enfilarà al 28,9% de cara al 2050. És a dir, en un futur no tan llunyà ens trobarem que el cens de gent gran serà de gairebé 2,5 milions de persones. Arribar a una edat avançada amb unes condicions econòmiques i de salut suficients és el principal temor dels que encararan aquesta etapa vital en les pròximes dècades, i per això cada cop més entitats reclamen polítiques públiques que ho garanteixin. El sindicat CCOO ha presentat aquest dimarts l'Observatori social de les persones grans 2023 per a un envelliment actiu, un informe exhaustiu sobre l'estat de la qualitat de vida de les persones majors de 65 anys a l'Estat, amb dades més concretes sobre la situació a Catalunya.

L'estudi recorda que, tenint en compte l'import de pensió mitjana dels jubilats catalans el desembre del 2022, el 40% no superen els 1.000 euros. N'hi ha un 38,2% que reben entre 1.001 i 2.000 euros, mentre que els que superen els 2.000 representen el 21,8%. Hi ha gairebé el doble de jubilats pobres que amb rendes més altes. El sindicat també ha recalcat que entre els municipis de 20.000 habitants o més, Sant Cugat del Vallès s'alça amb la pensió contributiva més alta, amb una mitjana de 1.727 euros; seguit de Sant Quirze del Vallès, amb 1.695 euros, i Barcelona, amb 1.586. L'altra cara de la moneda s'ubica cap a la costa gironina i les Terres de l'Ebre: les pensions més baixes són a Lloret de Mar (1.145 €), Amposta (1.163 €) i Palafrugell (1.196 €).

L'observatori elaborat per CCOO recull les dades publicades per l'enquesta de condicions de vida de l'Idescat, segons el qual la població en risc de pobresa o exclusió social de més de 65 anys representa el 16,2%. "Aquestes persones no tenen més alternatives, només depenen de la seva subsistència perquè no hi ha un mecanisme que els tregui de la pobresa", ha reivindicat durant la presentació de l'estudi el secretari general de CCOO a Catalunya, Javier Pacheco. El líder sindical ha fet una crida a entomar el repte demogràfic –la jubilació de la generació dels baby-boomers s'acosta a tota velocitat– amb polítiques públiques que reforcin el sistema de protecció social i el model d'ajudes a la dependència.

Millores per la via dels impostos

Sobre aquest últim punt, el sindicat ha lamentat la situació actual de les residències per a gent gran i el fet que el percentatge de places públiques hagi disminuït en els últims anys mentre creix el pes de la iniciativa privada en aquest sector. Del 2018 al 2022, les de titularitat pública han baixat del 17,2% al 16,6%. També s'han reduït les d'iniciativa social del 23,5% al 22,2%, mentre que les places privades pugen del 59,3% al 60,8%. "Això és un problema de degradació de l'accés públic a un dret de la ciutadania. La tendència és traslladar i externalitzar aquest dret a l'àmbit privat i moltes famílies de les classes populars no poden accedir a aquests preus", ha alertat Pacheco.

En aquest sentit, el secretari general de CCOO a Catalunya proposa corregir aquestes deficiències per la via d'augmentar la recaptació, com ara amb més impostos a les grans fortunes i les multinacionals. "El sistema de pensions és un clar exemple que és totalment compatible garantir un sistema entre generacions que permeti aconseguir més salaris i cotitzacions alhora que es garanteix la jubilació", ha insistit.