Un 34% més de dies de vaga en l'any del bloqueig de la negociació salarial
Les dificultats per pactar nous convenis provoquen un repunt de la protesta
BarcelonaFalk, BSM Serveis Municipals, Idiada, Vueling, Cargill, Ryanair, FCC, Lear, el Zoo de Barcelona... Totes aquestes empreses han viscut en els darrers mesos com a mínim un intent de vaga laboral. En algunes d'elles els empleats han aconseguit arribar a un acord abans del dia de l'aturada (i l'han desconvocada), d'altres han aguantat un parell de jornades fins que l'empresa ha accedit a les seves peticions i n'hi ha que es proposen resistir mesos per aconseguir-ho.
La manifestació dels sindicats majoritaris CCOO i UGT a Madrid d'aquest dijous va recórrer la capital espanyola amb un missatge molt clar: "salari o conflicte". Les organitzacions dels treballadors fa mesos que denuncien el bloqueig de molts convenis col·lectius i la impossibilitat d'assolir nous increments salarials en un context d'inflació desbocada. Al mateix temps, també han avisat que la resposta immediata a aquesta falta d'entesa seran més protestes, una reacció que ja és evident en les estadístiques.
Segons les dades avançades del ministeri de Treball i Economia Social, des del gener fins al setembre a Espanya es van registrar 439.789 jornades no treballades per vaga, un 34% més que en els primers nou mesos de l'any anterior. De fet, aquesta dada no era tan elevada des del 2014, amb la ressaca d'acomiadaments i retallades posterior a la crisi financera. La xifra de participants en aquesta convocatòria també ha augmentat gairebé un 37% en comparació amb l'any passat, fins a 187.236 persones.
En aquest total s'hi inclouen vagues d'empresa, sectorials i també generals, com la feminista del 8-M, que es va convocar a Andalusia, l'Aragó, Catalunya, Galícia i la Comunitat de Madrid. A més, el Principat va liderar l'estadística en el conjunt de comunitats autònomes tant en nombre de participants com de jornades no treballades, seguit pel País Basc i Galícia, dos territoris amb una forta implantació sindical.
"La negociació col·lectiva s'està trobant amb moltes dificultats per assolir els objectius i compensar la pèrdua de poder adquisitiu. S'han notat molts nous conflictes en empreses que han tingut els salaris congelats i ara recorren a la vaga", apunta Cristina Torre, secretària d'acció sindical de CCOO a Catalunya. En l'àmbit sectorial, les organitzacions dels treballadors han fet servir aquesta estratègia de pressió en casos com el del metall, tant a la província de Barcelona com a la de Tarragona, en què es van desconvocar les corresponents vagues amb un preacord pocs dies abans de l'aturada. A la província de Barcelona, les plantilles d'aquesta indústria han aconseguit un increment salarial del 10,5% per als pròxims tres anys (4% per al 2022, 3,75% per al 2023, i 2,75% per al 2024), quan inicialment la patronal plantejava com a màxim un augment del 2%.
Per a Núria Gilgado, secretària de política sindical de la UGT a Catalunya, el repunt de les vagues en ple bloqueig de la negociació dels convenis també queda palès. "Nosaltres som un sindicat negociador, però també de lluita. El que no aconseguim a la taula, ho busquem amb la mobilització al carrer", defensa. Així doncs, reivindica que els treballadors estan tornant a ser conscients de la utilitat de la vaga per pressionar les empreses quan és l'única opció per obtenir millores laborals. "Totes les vagues impacten, qui diu que no està mentint. En qualsevol petit sector té afectació perquè és un dia que l'empresa perd, encara que el treballador també perdi el sou", afegeix.
Un dret fonamental sense llei orgànica
La vaga és un dret fonamental que recull la Constitució espanyola a l'article 28.2, però a l'Estat mai s'ha arribat a elaborar una llei orgànica que el desenvolupi, com sí que s'ha fet amb altres drets fonamentals. "Falta una regulació real perquè a ningú li ha interessat i en el seu moment es va tirar la pilota endavant", afirma l'advocat laboralista del Col·lectiu Ronda Quim Español. En la seva opinió, aquest buit es nota en aspectes clau com l'esquirolatge, és a dir, quan l'empresa vulnera aquest dret perquè contracta una altra companyia per substituir els vaguistes.
Español es va trobar amb aquesta situació exercint la defensa per la vaga dels muntadorsdel Sónar el 2019, quan un jutjat de Barcelona va desestimar la demanda dels empleats contra Fira de Barcelona per vulnerar el seu dret a vaga contractant una altra empresa. "Generalment, els treballadors fan vaga quan hi ha una situació límit, i hi ha d'haver una resposta en aquestes situacions", conclou.