Un mercat descontrolat no ens serveix de res

Professor d’EsadeUna de les converses més animades de Nadal va ser amb els nebots que tenen entre 21 i 30 anys. Parlàvem de l’habitatge a la ciutat de Barcelona. Tots estaven molt preocupats perquè amb els sous que cobren -els que ja treballen- veuen impossible independitzar-se a mitjà i llarg termini. No és cap secret, que els salaris que reben els joves són insuficients per fer front a un lloguer, i menys per pensar en pagar una hipoteca. I em demanaven si haurien d’anar a viure lluny de la ciutat, o si caldria pensar en el cohabitage o en apartaments de molt pocs metres quadrats.

A vegades ens preguntem per què necessitem mercats. Mercats que funcionin pel bé comú i on la competència estigui protegida per les institucions públiques. Posem l’exemple del mercat immobiliari. Actualment no exerceix com a instrument eficient per aconseguir que la majoria de la societat tingui accés a una llar digna. És un mercat descontrolat on regna el més fort, qui té més diners, i on la falta de conducció fa encara més difícil el canvi. I el que és més greu: els més poderosos no tenen cap interès que això canviï i fan tot el possible perquè no es puguin controlar els preus del lloguer, no s’impulsi un parc d’habitatge assequible, no s’ampliï la durada dels contractes de lloguer o no es destini un percentatge de les promocions de nova construcció a habitatge protegit.

Dialogàvem amb els nebots sobre el descontrol del mercat immobiliari i sobre com és que no funciona pel bé comú. Els explicava que quan a la facultat vam estudiar economia sempre ens van ensenyar que el mercat, els mercats, són una invenció de la humanitat, i que si un no funciona cal canviar-lo. I que el que passa actualment és que s’han descontrolat molts mercats, no només el de l’habitatge.

Ara bé, el que volien saber ells el dia de Nadal és quins són els elements existents per civilitzar el mercat de l’habitatge. El professor Luis de Sebastián ho explicava amb claredat a les seves classes, i al seu llibre El rei nu: quatre veritats sobre el mercat (1999) ho va narrar meravellosament. Insistia en el fet que cal un “entorn civilitzador” que redueixi o eviti els mals del mercat. Iaquest entorn ha de tenir clar que algunes coses no poden ser objecte de compravenda: les persones (per això es va abolir l’esclavitud!), les armes o les drogues.

La honestedat de les persones

En funció de les majories socials que es conformen i els governs democràtics s’han d’arribar a consensos sobre què podem comprar i vendre en el mercat i, naturalment, tenir en compte que això pot anar variant. Potser ara som més a prop d’aconseguir un consens en canviar aquest mercat que no funciona. Mentre arriba, cal que aquest entorn civilitzador ens ajudi a recuperar el seny i entendre que el mercat només funciona si les persones que hi operen són honestes. I, per exemple, no tracten de construir un loftcom a habitatge en un terreny que té un ús industrial enganyant, així, el comprador.

Segon: els mercats no poden anar en contra del bé comú. Ha de funcionar per a tots en una societat democràtica, no només per a una part. Per tant, cal evitar que unes persones es quedin al marge del seu funcionament i d’altres s’enriqueixin desproporcionadament.

Per acabar, és molt important la defensa de la competència en aquest entorn civilitzador. La competència en si mateixa s’ha de protegir, i, com que té les característiques d’un bé públic, s’ha de fer des del sector públic.

Talent públic

Entre les últimes copes de cava vam xerrar amb la família que ni Wonder Woman o Rey Skywalker vindran a posar control als mercats. Ho hem de fer nosaltres, i per aconseguir-ho es necessita talent. Calen persones honestes i preparades que estudiïn a fons els errors dels diferents mercats i els canviïn. Ara més que mai, necessitem que el talent públic treballi a fons en entendre els mercats com el de l’habitatge i ajudi a fer els canvis necessaris perquè funcionin. Perquè que actualment fallin està hipotecant el futur de milers de joves aquí i a la resta del món.