L'Íbex-35 reconquereix els 8.000 punts dos mesos després
El mercat del deute ha apujat la prima de risc quatre punts bàsics, fins als 405
BarcelonaL'Íbex-35 ha registrat un increment del 0,38% i ha tancat aquest dijous en els 8.017,10 punts. Des del 18 d'octubre que l'índex espanyol no trepitjava la cota dels 8.000 punts.
L'empenta del selectiu ha estat motivada per diversos factors. Per un costat, l'èxit de la demanda del Tresor d'aquest dijous al matí, que ha triplicat l'oferta de títols de deute públic. D'aquesta manera, l'Estat ha pogut col·locar més de 2.000 milions d'euros en bons a llarg termini, segons ha informat el ministeri d'Economia i Competitivitat.
Per un altre costat, l'indicador de referència espanyol ha estat impulsat per de 27 països de la zona euro sobre les funcions del supervisor bancari únic.
Així doncs, els valors que més han pujat a l'Íbex-35 han estat Sacyr, un 5,34%; Abengoa, un 3,91%, i Acciona, un 3,78%. D'altra banda, els valors que més han perdut han estat Endesa, un 1,37%; Bankia, un 1,27%, i Dia, un 1,01%.
La prima de risc –el diferencial entre el bo espanyol i l'alemany a 10 anys i termòmetre de la confiança dels mercats en l'economia de l'Estat– ha pujat quatre punts bàsics, fins als 405. El rendiment del bo espanyol a 10 anys ha quedat fixat en el 5,40%, mentre que el 'bund' alemany s'ha pagat a un interès de l'1,35%.
La majoria dels principals parquets europeus han registrat lleus caigudes, a excepció d'Espanya i Itàlia, que s'han desbancat. L'índex Euro Stoxx ha caigut un 0,10%; París, un 0,10%; Frankfurt, un 0,43%; Londres, un 0,27%, i Milà ha crescut un 0,64%.
El 'precipici fiscal' americà: el compte enrere
. L'anomenat 'precipici fiscal' s'acosta a la data límit del 31 de desembre. Mentrestant, demòcrates i republicans encara no han acordat cap pacte. Si els dos màxims partits nord-americans no es posen d'acord, caducarà la llei temporal impulsada pel govern de George Bush fill. L'expiració d'aquesta llei provocaria unes retallades automàtiques de la despesa pública i de les inversions de prop de 700.000 milions de dòlars, i un increment dels impostos que poden abocar els Estats Units a una altra recessió. I de retruc, arrossegaria la resta d'economies. Per això, qualsevol acostament de posicions entre demòcrates i republicans es tradueix als mercats amb bons resultats.