BORSA
Economia21/12/2012

L'Íbex-35 ignora la tendència baixista de les borses europees i creix un 0,32%

Els inversors dilaten la pressió sobre el mercat del deute i la prima de risc puja set punts bàsics, fins als 388

Ara
i Ara

BarcelonaL'Íbex-35 s'ha decantat aquest divendres per les compres i ha pujat un 0,32%, fins als 8.291 punts, 27 més que els registrats dijous. L'índex ha tancat la setmana amb un ascens total del 3% i ha marcat el rumb cap als 8.300 punts.

Inscriu-te a la newsletter Andic i l'entrevista que mai vam llegirInformació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

En aquest sentit, els valors que més han pujat a l'Íbex-35 han estat Indra, un 3,07%; Iberdrola, un 2,63%, i Mapfre, un 2,44%. D'altra banda, els valors que més han perdut han estat FCC, un 4,56%; Banc Sabadell, un 2,50%, i Bankia, un 2,46%.

Cargando
No hay anuncios

Els inversors han dilatat la pressió sobre el mercat del deute i la prima de risc –el diferencial entre el bo espanyol i l'alemany a 10 anys i termòmetre de la confiança dels mercats en l'economia de l'Estat– ha crescut set punts bàsics, fins als 388.

El rendiment del bo espanyol a deu anys s'ha incrementat fins al 5,25%, mentre que el 'bund' alemany s'ha pagat a un interès de l'1,38%.

Cargando
No hay anuncios

El 'precipici fiscal' dels EUA manté el monopoli de les influències borsàries, excepte a la borsa espanyola, i ha fet davallar els resultats dels principals parquets europeus. L'índex Euro Stoxx ha caigut un 0,27%; París, un 0,15%; Milà, un 0,40%; Frankfurt, un 0,47%, i Londres, un 0,31%.

El 'precipici fiscal' americà: el compte enrere

Cargando
No hay anuncios

D'aquesta manera, s'ha accentuat l'alarmisme per combatre el 'fiscal cliff' (o 'precipici fiscal'), que s'acosta a la data límit del 31 de desembre. Si els dos màxims partits nord-americans no es posen d'acord, caducarà la llei temporal impulsada pel govern de George Bush fill. L'expiració d'aquesta llei provocaria unes retallades automàtiques de la despesa pública i de les inversions de prop de 700.000 milions de dòlars, i un increment dels impostos que poden abocar els Estats Units a una altra recessió. I de retruc, arrossegaria la resta d'economies. Per això, qualsevol acostament de posicions entre demòcrates i republicans es tradueix als mercats en bons resultats.