La llei d'unitat de mercat permetrà suspensions exprés de les normes autonòmiques que la vulnerin

MadridEl govern espanyol ha aprovat en el consell de ministres d'aquest divendres la llei d'unitat de mercat, que podria suposar un nou punt de fricció entre la Moncloa i la Generalitat, ja que suposa una homologació de les llicències empresarials a tot l'Estat i pot deixar en paper mullat un bon grapat de normatives catalanes.

La vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, ha afirmat que és "una norma d'aquelles que fan país" i que "enfortirà la competitivitat" d'Espanya. En aquest sentit, ha explicat en la roda de premsa posterior al consell que, segons càlculs del ministeri d'Economia, la llei podria suposar en deu anys un augment del PIB de l'1,52%, és a dir, un 0,15% per any, cosa que equival a uns 1.500 milions l'any.

Llicència única

El més destacat de la nova normativa, que ara començarà el seu tràmit d'anàlisi amb les comunitats i després al Congrés dels Diputats, és que es crea un sistema de llicència única. És a dir, les empreses només hauran de sol·licitar una llicència en una sola comunitat autònoma i podran comercialitzar els seus productes immediatament a tot Espanya sense requisit addicional. Un fet que farà que els requisits més restrictius quedin totalment anul·lats pels més permissius. No obstant això, si les empreses no només volen vendre en una altra comunitat -diferent de la d'origen que els ha donat la llicència-, sinó que volen instal·lar-hi la seu productiva, aleshores si que hauran de complir les llicències pròpies de la comunitat on s'ubiquin, cosa que fomentarà la competència entre autonomies. La vicepresidenta ha insistit que no suposa una "harmonització" ni una "recentralització". "Com no es fiarà una administració del que fa una altra?", s'ha preguntat.

A més, en matèria de serveis sempre s'hauran de complir els requisits de prestació establerts per cada autonomia. Per exemple, la llicència per obrir un hotel que doni Múrcia haurà de ser vàlida a Catalunya, però per poder prestar aquell servei -és a dir, que l'hotel operi- l'empresa haurà de complir els requisits de prestació de serveis establerts per la Generalitat.

Sáenz de Santamaría ha posat diferents exemples de les pràctiques que la llei pretén eliminar. Ha dit que una empresa que ven productes alimentaris ha de posar especificacions diferents segons la comunitat on la comercialitza; que s'han de fer 17 màquines recreatives diferents segons cada autonomia, o que per optar a un concurs de construcció d'una escola cal tenir la seu de l'empresa a la comunitat.

Possible suspensió en dos mesos

Un dels aspectes més destacats de la llei -que la Moncloa espera que entri en vigor en cinc o sis mesos- és que establirà una "finestreta única" a través de la qual les empreses es podran dirigir a un govern autonòmic si consideren que una disposició normativa, no una llei, "està vulnerant el principi constitucional de garantia de la unitat de mercat", i l'executiu haurà de donar-los una resposta, segons expliquen fonts del ministeri d'Economia.

En cas que la resposta sigui negativa, l'empresa podrà dirigir-se a la Comissió Nacional de la Competència, un òrgan independent, que en un termini de cinc dies haurà de decidir si admet o no el recurs presentat. En cas d'admetre'l, interposarà en un o dos mesos com a màxim un recurs davant la justícia, que si l'admet podrà suspendre cautelarment la disposició. Aquesta és la principal novetat, ja que fins ara no hi havia aquesta possibilitat de suspensió, cosa que agilitzarà molt els tràmits judicials.

Pel que fa als efectes lingüístics de la norma, les mateixes fonts han dit que no inclourà cap modificació dels requisits lingüístics del català que demana la Generalitat, ni de condicions fiscals ni d'horaris comercials que fixa cada autonomia. A més, Economia destaca que no envairà cap competència autonòmica i que Catalunya serà la comunitat "més beneficiada" perquè és la que té més teixit industrial i de serveis.

La llei també estableix que quan una autonomia vulgui requerir una nova autorització empresarial haurà de fer-ho seguint un codi de "bones pràctiques regulatòries", seguint els principis de necessitat, simplicitat, normalitat, distorsió mínima, transparència i coherència. "Haurà d'explicitar a la norma que és necessària", destaquen des d'Economia.

A més, una comunitat haurà d'explicar a totes les altres si està preparant un projecte de llei que pugui afectar la unitat de mercat per si consideren que pot estar vulnerant aquest principi, un fet que resta certa sobirania a les autonomies i promou la delació.

Des del govern espanyol s'insisteix que no és sostenible "haver de demanar 17 llicències", una per cada comunitat autònoma, i s'assegura que hi ha una "inflació normativa" que cal resoldre perquè l'Estat i les autonomies han aprovat des del 1978 més de 100.000 lleis que afecten el comerç.

Finalment, la llei d'unitat de mercat inclourà un procediment mitjançant el qual els operadors podran exposar davant un "òrgan d'Estat" les dificultats econòmiques o jurídiques que els provoca la dispersió normativa, i aquest òrgan podrà establir uns criteris d'actuació en l'aprovació de les normes per a les comunitats autònomes.