Jan Eeckhout: “En un mercat competitiu, Facebook hauria d’oferir pel·lícules o música gratis”

BarcelonaJan Eeckhout rep l’ARA al seu despatx de la UPF. En un català excel·lent, explica per què ha publicat el nou llibre The Profit Paradox (La paradoxa dels beneficis, Princeton University Press), en què explica els problemes que causa a treballadors i consumidors el fet que cada vegada hi hagi més sectors de l’economia dominats per gegants multinacionals.

Els canvis tecnològics són positius per a tothom?

— El canvi tecnològic molt ràpid genera beneficis econòmics per a tots, sobretot reducció de costos, eficiència i nous serveis que no coneixíem abans. Això és obvi. Ara, com veiem en molts sectors, quan hi ha una empresa que fa molta innovació i és molt millor, les altres ja no hi poden competir, i així apareixen, per exemple, un Amazon o un Inditex. Des d’un punt de vista econòmic convé la inversió brutal que fan aquestes empreses perquè genera eficiència, però alhora crea una desigualtat que fa que ja no hi hagi competència. 

I com perjudica els consumidors?

— Inditex, Amazon o Facebook no han de posar els preus on podrien posar-los si tinguessin pressió competitiva. Baixen els preus inicialment perquè Amazon o Zara són més barats que tots els altres, però amb l’eficiència que tenen podrien reduir-los encara més.

El comprador, de tot això no se n’adona. Veu que abans havia d’anar a la botiga a comprar i ara Amazon tot ho envia a casa a un preu més barat.

— Sí, el consumidor està molt content i és la dificultat de comunicar-ho. Com quan la gent diu que Google és gratis però, com diuen a Silicon Valley, “si és gratis tu ets el venedor”, perquè estàs venent les teves dades i per això t’haurien de pagar. Facebook o Google mai te les pagaran, però et podrien regalar continguts, com pel·lícules i música, si fossin en un mercat competitiu. Si hi hagués un segon Facebook, per prendre clients a l'original potser els podria donar Netflix gratis.

O sigui, ¿que podrien abaixar encara més els preus i continuar tenint beneficis, però no ho fan perquè tenen una posició dominant?

— Esclar! No hi ha cap altra empresa que pugui competir-hi. I el benefici de la innovació no es trasllada al consumidor o al treballador. La majoria es queda al propietari. El problema és que volem la innovació però al mateix temps que es distribueixi d’una manera més equitativa. Per això l'anomeno la profit paradox: el benefici normalment és bo per a tothom, però amb aquesta desigualtat no.

Per què passa?

— Una part és tecnològica. Des del 1890 fins a la Primera Guerra Mundial, la innovació era als ferrocarrils, l’electricitat, el telèfon o el petroli. Els qui entraven primer en aquests mercats, els Rockefeller per exemple, se'n van beneficiar molt perquè estaven en la mateixa situació. La diferència amb avui és que les economies d’escala estan més relacionades amb les xarxes: plataformes com eBay i les xarxes socials. El 1995 eBay, quan no existia una plataforma de subhastes online, tenia tot el mercat i després no hi va poder entrar ningú més perquè, amb l’efecte xarxa, el que volen les companyies és tenir més compradors i més venedors a la mateixa plataforma. D’això se’n diu economies d’escala.

¿Aquestes economies d’escala, en què una empresa és més eficient perquè aglutina tot el mercat i pot concentrar costos, són la raó de l’èxit dels gegants empresarials?

— Molts dels que defensen les noves tecnologies diuen que l’èxit es deu al fet que aquestes tecnologies noves són superiors a les dels competidors. Que, per exemple, cap altra empresa pot replicar la plataforma d’eBay. Però eBay ha estat replicat al Japó, on Yahoo va entrar abans al mercat de subhastes online i on eBay ja no ha pogut entrar. Això demostra que el primer té èxit perquè aconsegueix l’economia d’escala.

Com afecta els sous?

— L’estancament dels sous als Estats Units és brutal, tot i que a Europa és menys acusat perquè hi ha més polítiques de redistribució. El sou d’una persona sense estudis universitaris és pitjor ara que el 1980. La gent pot pensar que és bo per als negocis i dolent per als treballadors, però en realitat és bo per a alguns negocis però dolent per a la resta, perquè l’altra conseqüència que veiem és que el nombre de noves empreses també ha baixat a la meitat. Parlem molt de Silicon Valley i de start-ups i en realitat cada vegada n’hi ha menys. 

Per què?

— Hi ha dos motius: un és que es veu impossible lluitar contra els grans. I l’altre és que qui fa una empresa espera que un dels gegants del seu sector l'hi acabarà comprant. Això pot semblar bo, però com que tampoc hi ha competència per comprar-te et pagaran menys. La conseqüència és que ha baixat molt la innovació.

Per què s’han estancat els sous?

— El problema no és que, per exemple, Google pagui malament als seus treballadors. El problema és que en molts sectors tenim empreses amb un gran poder de mercat, no només tecnològiques, que venen de manera molt eficient, però venen a un preu més alt que el cost. Si venguessin a preu de cost hi hauria més demanda, perquè més gent podria comprar els seus productes. Això faria que haguessin d’apujar la producció i contractar més empleats. Però això no passa, no necessiten tants treballadors i això fa que els sous siguin més baixos. No és un efecte directe d’una empresa sobre els seus treballadors, sinó un efecte macroeconòmic. En els últims anys, la proporció que representen els sous sobre el total del PIB ha baixat un 6% o un 7% i els beneficis empresarials han pujat un 6% o un 7%. És tan fàcil com això.